Bella i famosa

La demanda de joguines per entretenir, educar (o maleducar) la canalla hi és des de sempre; trobem joguets en tots els temps i en totes les societats. És una demanda que respon a una necessitat bàsica, com també ho és alimentar-se, vestir-se o aixoplugar-se. Ara bé, les societats industrials avançades són les que han pogut produir sèries llargues de joguines destinades als seus mercats interns, però també al dels seus veïns, a l'exportació.

La producció industrial de joguines a Catalunya i al País Valencià va començar al segon terç del segle XIX. Com passa en altres casos, calia la combinació d'esperit emprenedor i comercial i de les destreses tècniques, que només s'aprenen a la família, a l'escola i al taller.

Les primeres nines industrials de ceràmica es van fabricar a Onil, al taller de Ramon Mira Vidal. Aviat es van fer servir altres materials com ara el cartró, la fusta, la llauna o el drap. A Barcelona, la Casa Paluzie, a Mataró, l'empresa Borrás Plana, a Ibi, els Payà, i a Perpinyà, l'empresa Capi, Casa Pi. El mapa de les localitzacions de les fabriques de nines ha estat tossut, com el mapa del corredor mediterrani. És una cartografia que salta per damunt dels límits administratius de l'antic Principat de Catalunya, i s'estén des del Rosselló fins al Sud valencià. La independència, per a les nines, no es pot limitar al territori estricte de les quatre “províncies” de la Generalitat de més amunt.

El 1945 Llúcia i Salvi Pi, de Capi, presenten en societat la nina Bella. Serà aviat quan es passi del cartró al plàstic (1950) la nina més venuda a l'Estat francès, i una de les més conegudes a Europa. Se'n fabricaran setmanalment uns quants milers. El disseny era de Miquel Paredes, l'escultor aleshores exiliat que el 1936 havia estat l'autor de la figura El més Petit de Tots, el giny –joguet, auca, música- amb més èxit comercial del Comissariat de Propaganda de la Generalitat.

El 1969, el grup alemany Bolhen Wasag va comprar Bella i l'empresa Capi de Perpinyà. Però, ho tindrà fatal per competir amb la nord-americana Barbie, una nina fàcil i vulgar que, a més, al darrere hi té millors preus per al plàstic/petroli. De tota manera, a partir d'un acord del 1975 amb l'empresa nord-americana de les Barbie amb Congost, una nova empresa de joguines catalana de Barcelona, les nines Barbie es van començar a fabricar a Catalunya. Primer, a Barcelona (al carrer Numància) i, després, a Prenafeta (prop de la vila de Montblanc). Els motlles, d'entrada, van ser llogats, i més tard, els va elaborar la mateixa empresa. Amb la creació de Congost France, les Barbie catalanes es van començar a exportar. Fins i tot es van comercialitzar als Estats Units.

La llarga tradició de joguines del sud valencià es va adaptar perfectament, a partir del 1957, als nou materials derivats del petroli dits plàstics. Alhora, es van unir tallers familiars i van adoptar la forma de societat per accions. A Onil, aquest procés es va concretar amb la creació de Famosa, les Fábricas Agrupadas de Muñecas de Onil, Societat Anònima, que fusionava 25 petits fabricants.

La segona globalització en el món de les nines ha significat que, a partir del 2004 el 80% de les Nancy de Famosa es fabriquen a la Xina, sota la direcció de Famosa Hong-Kong. Però seguint una ja llarga trajectòria històrica, les Nancy, com abans les Bella de Perpinyà, s'exporten a tot Europa, i més enllà. Les delegacions comercials europees de l'empresa d'Onil són: Famosa France (a Colombes, París), Famosa United Kingdom (a Nottingham), Famosa Italia (a Lainate), Famosa Portugal (a Lisboa). Pensant en els Estats Units, Famosa América (a San Juan de Puerto Rico) i en l'altra gran federació nord-americana, Famosa México (Mèxic, DF). Els centres de producció d'Onil i Ibi van continuar les funcions igual que una altra empresa de joguines: IMC Toys de Terrassa, que també té centres de producció i centres logístics a la Xina, i també a diversos punts d'Europa i d'Amèrica.