Cent anys darrere el taulell
El comerç tradicional «reinverteix» a la ciutat i forma part de la xarxa d'associacions i cultural
El Departament d'Innovació, Universitats i Empresa certificava vuit establiments de la demarcació com a centenaris i els lliurava el premi que els distingeix per aquesta trajectòria. A les històries que es recullen en aquestes pàgines de Confiteria Padreny (Reus), Mobles Güell (Masllorenç), Papereria i Impremta Bassa (Móra d'Ebre) i Ca l'Estrivill (Solivella) s'han d'afegir les de la Cooperativa Agrícola del Vendrell, Moda Barrobés (Tortosa) i Casa Anmella (Móra d'Ebre).
La fórmula matemàtica per complir cent anys no existeix. Pere Margalef, president de la Confederació del Comerç al Camp de Tarragona, n'apunta, amb tot, un seguit de claus que duen a l'èxit: «La base és la professionalitat, un saber fer, la formació constant i la voluntat de millora.»
Tot plegat és resultat d'una «trajectòria d'atenció a les demandes dels clients». Margalef afegeix que els comerciants que han prosperat «han estat molt creatius, tot i les despeses estructurals que suporten».
Reinvertir a la ciutat
Els comerciants «són les persones que s'involucren amb la ciutat, amb les seves entitats socials i esportives, en l'associacionisme» i són, en definitiva, «les persones que s'involucren en la construcció de la ciutat i del país, on reinverteixen».
Pere Margalef diu que, contràriament, «el 95% del calaix de les grans superfícies desapareix del territori». Des del sector, «no acceptem que se'ns digui que el format de compra ha canviat», no és cert, «es vol modificar de manera artificial». A les administracions, «els resulta més fàcil posar a la venda sòl per al que millor el pagui», però haurien de ser conscients «que qui fa la trama de ciutat i de país no és aquest model comercial».
Les ciutats d'alguns països europeus ja han fet un gir en aquesta política comercial i «s'han adonat que als centres de les ciutats sense establiments no hi ha vida». Catalunya «n'hauria d'aprendre» d'aquestes experiències, per evitar haver de recuperar el teixit comercial d'aquí a uns anys.
La diferència és que «una gran àrea només s'instal·la i la botiga de tota la vida reinverteix en ciutat». Amb dades a la mà, Pere Margalef diu que «per cada lloc de treball que es crea a una gran superfície, en destrueix quatre més».
El sector no accepta l'argument que el format de compra ha canviat; considera que s'ha modificat de manera artificial