1714-1794: armes catalanes per als borbons

Entre el 1714 i el 1794, les fàbri­ques d'armes situ­a­des al ter­ri­tori de l'antic Prin­ci­pat de Cata­lu­nya van pro­duir 256.572 armes de foc i 58.179 armes blan­ques, sem­pre segons els estu­dis de Ricard Martí, que pensa que les xifres reals eren molt més grans (unes 400.000 de foc i 100.000 de blan­ques). Es tracta d'una quan­ti­tat fabu­losa que situa Cata­lu­nya entre els pri­mers pro­duc­tors d'armes de l'Europa moderna i que fa que la indústria de l'arma­ment sigui la quarta pota de l'arren­cada moderna de l'eco­no­mia cata­lana, jun­ta­ment amb l'expor­tació dels tei­xits estam­pats de cotó cone­guts com a indi­a­nes, els des­til·lats de vi cone­guts com a aiguar­dents i els fulls de paper que, a Amèrica, eren el papel catalán.

La monar­quia borbònica, gua­nya­dora en la guerra de Suc­cessió a la corona de les Espa­nyes, va adop­tar, d'entrada, diver­sos i con­tun­dents paquets de mesu­res per con­tro­lar els súbdits de la corona de Cata­lu­nya-Aragó, que majo­ritària­ment havien optat pel can­di­dat austríac. Un d'aquests paquets va ser el des­ar­ma­ment de la població, ja que bona part de la població cata­lana dis­po­sava -per diver­sos con­cep­tes- d'armes. La repe­tició de les pro­hi­bi­ci­ons al llarg dels anys fa pen­sar en la seva escassa eficàcia, en la resistència dels cata­lans a ser des­ar­mats.

Ben aviat, però, els Bor­bons van encar­re­gar armes, muni­ci­ons, pólvora -i botes, bar­rets, ten­des de cam­pa­nya- a nom­bro­sos fabri­cants cata­lans, ja que veien menys segurs els sub­mi­nis­tres pro­vi­nents de Bres­cia, Milà o Venècia. Les fàbri­ques d'arma­ment cata­la­nes es loca­lit­za­ven, sobre­tot, a l'àrea del Piri­neu i el Pre­pi­ri­neu: a Ripoll, Sant Joan de les Aba­des­ses, Olot, Sol­sona, Sant Llo­renç de la Muga, Car­dona. Però, també, a Man­resa, Sallent, Girona, Vic, Igua­lada. O al sud: a Tar­ra­gona i Tor­tosa. El cas de la fone­ria de canons de Bar­ce­lona, que fun­ci­o­nava des del 1537, és espe­cial, ja que, ampli­ada el 1749, esde­vin­dria una de les grans d'Europa.

A par­tir del 1794, les fàbri­ques cata­la­nes van dei­xar de ser útils a la monar­quia dels Bor­bons per diver­ses raons. Una és que esta­ven loca­lit­za­des, en temps de guer­res contínues amb França, massa a prop de la fron­tera. Des d'ales­ho­res, les fàbri­ques d'arma­ment serien a Astúries, el País Basc, Toledo i Sevi­lla.

Les des­tre­ses adqui­ri­des en la fabri­cació cata­lana d'armes es van diri­gir, al segle XIX, sor­to­sa­ment, a altres sec­tors amb neces­si­tats de tec­no­lo­gies avançades: la cons­trucció de maquinària tèxtil, la cons­trucció d'imprem­tes i prem­ses, la fabri­cació de bom­bes d'aigua, etc.

Les armes fabri­ca­des a Cata­lu­nya esta­ven des­ti­na­des als exèrcits dels Bor­bons hispànics, que tenien uns grans espais d'actu­ació, dins i fora de la monar­quia hispànica i de les seves colònies. Però també es ven­drien i s'expor­ta­rien a altres exèrcits. Segons Ricard Martí, “la difusió (de les armes cata­la­nes) ani­ria des d'Amèrica fins a Rússia, del nord d'Àfrica fins als països nòrdics i Angla­terra” (Cataluña, armería de los Bor­bo­nes. Bar­ce­lona, Sal­va­te­lla, 2004).

La con­ser­vació i el col·lec­ci­o­nisme d'armes cata­la­nes anti­gues no han estat mai pri­o­ri­ta­ris, ja que no han tin­gut, com a tals, un estat propi al dar­rere. D'altra banda, les infor­ma­ci­ons sobre armes a col·lec­ci­ons par­ti­cu­lars són, és clar, molt opa­ques. De l'estudi de Martí, deduïm que es con­ser­ven armes cata­la­nes als museus de Bar­ce­lona (Museu Mili­tar, avui tan­cat), Madrid (Museo del Ejército, Museo Naval), Sevi­lla (Arc­hivo Gene­ral de Indias), Copen­ha­guen (Toj­hus­mu­seet), Esto­colm (Kungl. Liv­rustka­ma­ren), Lon­dres (Rotunda Museum), Nova York (Metro­po­li­tan Museum), Saint Agus­tine, Flo­rida (cas­tell de San Mar­cos) i “els museus de les fron­te­res del nord del vir­reg­nat de Nova Espa­nya: Texas, New Mexico, Ari­zona, Califòrnia”.