L'aixeta, ben tancada
Conscients de la dificultat que se'ls concedeixi un préstec, només una de cada quatre pimes s'adreça a la banca per finançar-se
La meitat dels empresaris han d'aportar garanties personals per obtenir un crèdit
Malgrat la reestructuració del sector financer, o precisament perquè tenen prou feina a tapar els forats propis, bancs i caixes són tan gasius amb el crèdit que les pimes ni tan sols gasten energia sol·licitant impossibles. Intenten espavilar-se lluny del canal tradicional i recorren a estalvis d'amics i familiars, o s'endinsen en fórmules fins ara poc explorades com ara els business angels o els fons de capital risc. És una de les interpretacions que les cambres de comerç fan del principal resultat d'un estudi fet públic ahir: només una quarta part de les pimes de l'Estat han intentat accedir al finançament de bancs i caixes el quart trimestre del 2012. Fa un any, les empreses que hi recorrien eren més de la meitat.
Raul Mínguez, analista del Consell Superior de Cambres de Comerç i coordinador de l'informe, ho atribueix a la desaparició de pimes –“en alguns casos no és que no demanin diners, sinó que simplement ja no existeixen”– i la paralització de projectes per culpa de la crisi, però sobretot a l'“efecte desànim”. Com que les empreses saben que ho tenen molt difícil, s'autocensuren i no truquen a la porta de la banca. De fet, una de cada quatre companyies que malgrat les reticències ho fan, rep un no per resposta. Actualment, el sector financer rebutja el 26% per cent de les peticions de finançament, contra el 16% de finals del 2011. En la majoria dels casos, es considera que les garanties aportades són “insuficients”. I és que, tot i que ha variat poc en els darrers mesos, el nivell d'exigència continua sent molt alt. Una dada ho demostra: més de la meitat de les pimes, el 53%, han d'aportar garanties de caràcter personal, cosa que significa que si la companyia fa fallida, l'empresari haurà de respondre amb
el seu patrimoni.
Segons l'enquesta de les cambres de comerç, a més dels avals demanats, el principal problema de les petites i mitjanes empreses per accedir al finançament és l'augment dels costos, ja sigui en forma de pujada dels tipus d'interès o d'encariment de les comissions. També s'ha incrementat el temps que triga el banc a donar resposta a la petició.
Un crèdit no per a grans inversions, sinó per aixecar la persiana
L.B
Una dada que revela el viacrucis que pateixen moltes pimes del nostre país es que gairebé totes demanen diners no per fer grans inversions, sinó per “finançar circulant”, és a dir, per al dia a dia.“No es necessita un crèdit per a un projecte de R+D o per entrar a nous mercats, sinó per pagar el lloguer, l'aigua, la llum...”, alerta Raúl Mínguez, analista de les cambres de comerç.
Set mesos d'espera
Això demostra les grans tensions de tresoreria que tenen, moltes provocades per un problema denunciat a tort
i a dret des de fa anys: la morositat. Fins a set mesos
a cobrar triguen les pimes
que treballen per a l'administració estatal.
Ajuntament, el pitjor
El 63% de les empreses
que són proveïdores de l'administració pública han tingut problemes per cobrar, una xifra per sobre del 55% registrat el trimestre anterior. Tot i el pla per ajudar a pagar
als proveïdors, els principals problemes els tenen les pimes amb els ajuntaments –ho diuen el 38% de les companyies enquestades–, tot i que l'administració local només triga, de mitjana, 5,1 mesos a abonar les seves factures.