Pla de xoc contra la buidor comercial
L'Institut Municipal de Promoció de la Ciutat d'Olot crea un servei per posar-ho fàcil als que vulguin obrir un negoci
Fa un mapa dels locals buits
El centre d'Olot va omplint el buit comercial dels últims anys, sobretot al nucli antic. Hi ha 231 locals destinats a activitats econòmiques, un 25 per cent dels quals estan buits i, a la part més històrica, n'hi ha 66. Aquesta zona, però, ha captat un nombre important de les 84 noves activitats econòmiques i 17 ampliacions de negocis. En concret, un 62 per cent, a una mitjana de dos negocis nous per setmana.
El conjunt de locals buits forma part d'una mena de borsa creada per la flamant finestreta única empresarial de l'Institut Municipal de Promoció de la Ciutat (IMPC), que és l'ens que ha fet un mapa comercial del centre junt amb les immobiliàries locals. L'IMPC, doncs, té ara a disposició una foto molt precisa dels locals i, quant als buits, una mena de fitxa on consta tot allò que necessita un hipotètic llogater o comprador: qui n'és el propietari, si el lloga o el ven i el preu, l'estat de conservació, els serveis, les característiques tècniques, etc.
De les noves activitats econòmiques, un 30 per cent són de serveis generals –reparació de calçat, fleques, alimentació, etc.–; un 21 per cent, d'hostaleria i restauració; un 16 per cent, d'alimentació, i un 11 per cent, del sector tèxtil i la moda.
L'IMPC treballa ara per obtenir dades reals de les activitats econòmiques d'Olot que tanquen. Li costa, perquè ara els ajuntaments no tenen el control sobre l'impost d'activitat econòmiques, les dades d'hisenda no són del tot fiables i tampoc són significatives les baixes en serveis com l'aigua i la llum.
Aquestes estadístiques fan referència al 2012, el primer any sencer en què ha estat operatiu del Servei Únic Empresarial, que és qui gestiona la finestreta única en aquest camp. L'objectiu de l'ens és facilitar la implantació d'activitat econòmica a Olot i, per tant, de simplificar i fer més senzills els tràmits administratius que depenen dels organismes municipals. Això ha comportat una reorganització per mantenir un contacte directe i àgil amb la resta d'àrees de l'Ajuntament i revisar-ne els processos.
Així, aquest nou servei ha dut tasques d'assessorament, informació i facilitació de tràmits; ha posat en contacte els usuaris amb la borsa de treball i amb els professionals de la formació ocupacional i participants en aquesta formació; ha fet plans d'empresa, o simplement, i entre moltes altres coses, ha ajudat a trobar locals. En concret, durant el 2012 ha atès un total de 233 responsables d'activitats econòmiques. Ara, els responsables del servei volen fer el mateix amb els polígons industrials.
“Ens cal alguna franquícia”
J.CEl màxim responsable de la promoció econòmica a la capital garrotxina diu en aquesta entrevista que han detectat una certa reticència, sobretot de franquícies, a voler venir a Olot després de l'oposició que hi va haver a la instal·lació d'un McDonald's. Ara diu que s'està girant la truita.
Més de 78.000 clients potencials
Els comerços d'Olot tenen més de 78.000 clients potencials. Les principals àrees on es poden captar són el Ripollès, amb 23.366 habitants; la rodalia garrotxina d'Olot, amb 21.324 habitants; Manlleu, amb 20.450 habitants, i Torelló, amb 14.000. L'obertura del túnel de Bracons, a l'eix Vic-Olot, acosta els veïns d'Osona i de la vall de Ribes a la capital garrotxina. L'IMPC considera atractius també el parc natural de la Garrotxa, l'Escola d'Art i l'oferta cultural i de lleure. Recorda que la renda per càpita olotina és 7 punts superior a la girona i la taxa d'atur, molt inferior.
Evasió de la despesa dels olotins pel comerç no quotidià
El comerç no quotidià és el principal element d'evasió de la despesa comercial a la capital garrotxina, segons un estudi de l'IMPC. Les úniques excepcions són els complements de la llar, la cultura i el lleure. Per contra, el comerç quotidià, bàsicament l'alimentació, està ben assentat. El mateix estudi rebel·la que un 24,6% dels olotins troben a faltar més comerços de roba, calçat i complements. Són algunes de les dades de l'estudi amb què l'àrea de Promoció Econòmica de l'Ajuntament surt a captar empreses que es vulguin establir a Olot. A part, hi destaca que, dels dinou carrers més comercials de la ciutat –un 43% de la superfície comercial total i un 45,2% de l'oferta total–, deu són al centre –un 22,1% de la superfície i un 29,6% de l'oferta–. Finalment, l'estudi remarca la inversió pública de 7,5 milions que s'ha dut a terme a l'espai públic del centre, a part de la privada, i els actius de la plaça Mercat i del nucli comercial de la plaça Catalunya.