Sinibald de Mas, de Grècia a la Xina (1)

Per raons que són difícils de saber, l'obra de personalitats com la del diplomàtic i empresari (i lingüista) català Sinibald de Mas i Sans (Barcelona, 1809-Madrid, 1868) és poc o gens coneguda, a desgrat de les múltiples raons que tindríem per acostar-nos-hi. Podria ser que les edicions digitalitzades de com a mínim dos llibres seus (La Iberia i Informe sobre Filipines) i les noves edicions en paper i les traduccions d'alguns dels seus papers a l'anglès (Secret report) acabin fent forat en el món acadèmic, o en el món periodístic. Sobretot, si una de les seves passions –la Xina- continua el seu creixement econòmic i, doncs, interessa cada cop més.

No tothom, val a dir-ho, ha tingut un avi navegant i corsari, que, alhora, fos l'amatent director –el primer- d'una gran escola tècnica: la de Nàutica. L'avi es deia Sinibald de Mas i Gas (Torredembarra, 1735- Barcelona, 1806), féu el cors, fou segrestat per pirates i la Junta de Comerç de Barcelona li encarregà el 1769 de posar en marxa la primera Escola de Nàutica catalana (que segueix al 2013: és l'actual Facultat de Nàutica de la UPC). El nostre Sinibald fou fill d'un Rafael de Mas, també navegant, que era un dels nou fills (3 nois i 6 noies) del primer Sinibald.

Format a casa seva, amb facilitat per a l'aprenentatge de les llengües i havent llegit els llibres de Domènec Badia, Ali Bei, el 1834, embarcà a Marsella en direcció a l'arxipèlag de les Filipines i a la Xina. Havia aconseguit que el govern de Madrid li encarregués un conjunt de missions en àmbits molt diversos. La primera etapa fou Constantinoble, on va viure dos anys, i des d'on es desplaçà a Beirut, Alep, Palmira, Damasc, Bagdad. I a Grècia. Un primer resultat d'aquesta estada fou la Memoria sobre el reino de Grecia, remitida a finales de 1834. En aquest informe, Sinibald de Mas analitza la situació política i, sobretot, econòmica d'un país com Grècia, que tot just s'acabava d'independitzar, deslligant-se de l'Imperi Otomà, i estava construint-se un estat propi. Mas, per exemple, observa el primitivisme de les eines utilitzades en el treball agrari, la mala conservació dels boscos, etcètera.

La següent etapa seria Egipte. Com que Madrid tardava a pagar o, directament, no li pagava la feina, Mas, d'acord amb el metge Francesc Gaitan, instal·lat feia temps al Caire, va dirigir la construcció, al costat del Nil, d'una granja avícola de grans dimensions, seguint un vell procediment d'incubació local que ell feria descobrir als occidentals. Com que Mas tenia vocació pedagògica, més tard publicaria, primer en anglès, a Calcuta, i després en castellà, a Manila, una memòria sobre la tècnica egípcia de produir ous i pollets. La biografia d'Antoni Homs de Sinibald de Mas ho explica molt bé. La diplomàcia, és prou sabut, no exclou l'emprenedoria.

Però Mas tenia, per damunt de tot, la idea de conèixer i trepitjar la Xina. El 1838 es posà, de nou, en marxa. Arribar-hi no seria fàcil, car optà per travessar, per terra, la península aràbiga, viure un temps a Pèrsia i un altre temps a l'Índia, a Calcuta i a Benarés. Així, sense proposar-s'ho, des de Port Said anava seguint els passos de l'Imperi Britànic.

L'etapa prèvia a la xinesa fou una estada de dos anys i mig a les illes Filipines, colònia de la Corona espanyola des del segle XVI, molt anterior, doncs, a la febre colonitzadora de les potències europees, que cristal·litzaria al darrer terç del segle XIX. A l'arxipèlag filipí, Sinibald de Mas va escriure i va publicar el Informe sobre el estado de las islas Filipinas en 1842 (Manila, 1843. 2 vols.).

Com que Madrid no li pagava el sou (ni les dietes!) a més de passar un temps en un hospital colonial de baixa qualitat, Mas va assajar de guanyar-se la vida amb altres ocupacions. A les webs filipines, Mas és presentat com a viatger, diplomàtic, etcètera, i, sobretot, com a introductor de la revolucionària tècnica de la fotografia a l'arxipèlag. De fet, el seu informe és deutor, diuen els entesos, de la seva feina de fotògraf ambulant.

L'informe de Mas, amb edicions, al seu moment, a Manila i Madrid, i una edició relativament recent que inclou la traducció a l'anglès, és una enciclopèdia que inclou tot allò que un europeu vol saber sobre les illes. Això vol dir que, per exemple, Mas no evita de parlar de les qüestions més fosques –l'esclavisme, la poligàmia, etcètera- de l'organització social i familiar dels diferents grups humans que configuraven la societat filipina. Per bé que no és explícita, la conclusió de Mas és que el cost del manteniment de les Filipines com a colònia espanyola era excessiu. La independència, ben segur, era millor.