Gran angular

Insubmissió moral

La Generalitat reenvia a l'Estat l'IRPF i l'IVA que 40 empreses, 30 assalariats i 2 ajuntaments ingressen a l'Agència Tributària de Catalunya amb la intenció que els diners no surtin del país

Més del 90% dels impostos generats a Catalunya els gestiona l'agència estatal
Els sobiranistes fiscals es queixen que es tracti la seva decisió com si fos un error

L'assem­blea gene­ral de l'Asso­ci­ació de Muni­ci­pis per la Inde­pendència (AMI) -for­mada per 649 muni­ci­pis cata­lans, el 68% del total, on viu el 39% de la població- va apro­var per una­ni­mi­tat el dia 15 una moció en què s'insta els ajun­ta­ments adhe­rits que, un cop s'hagin decla­rat ter­ri­tori de Cata­lu­nya lliure i sobirà, “comen­cin a exer­cir tot seguit la sobi­ra­nia fis­cal, per la qual pas­sin a ingres­sar els impos­tos dels seus tre­ba­lla­dors (IRPF) i IVA a l'Agència Tri­butària cata­lana, en lloc de fer-ho a l'Agència espa­nyola”. “Això ho podran fer per desig­nació del ple o per volun­tat dels seus bat­lles i equips de govern”, asse­gu­ren.

Si aquests ajun­ta­ments com­plei­xen el que van votar es farà un pas més enllà de les sim­ples decla­ra­ci­ons d'inten­ci­ons que fins ara han estat majo­ritàries en els muni­ci­pis que for­men part de l'AMI. Només Gallifa (des de l'octu­bre del 2012) i Ale­lla (des del gener pas­sat) ingres­sen els impos­tos esta­tals a l'Agència Tri­butària de Cata­lu­nya (ATC), men­tre que la resta ho con­ti­nuen fent a l'AEAT espa­nyola mal­grat decla­rar-se sobi­ra­nis­tes fis­cals, en espera de can­vis legals. El de Vic -l'alcalde, Josep Maria Vila d'Aba­dal, pre­si­deix l'AMI- i el de Girona, per exem­ple, van acor­dar l'any pas­sat ins­tar el govern català a fer els can­vis nor­ma­tius neces­sa­ris per tal de rea­lit­zar els paga­ments dels impos­tos a Cata­lu­nya. En el cas gironí, la moció de la CUP va ser apro­vada amb l'abs­tenció de l'equip de govern, de CiU.

Gallifa i Ale­lla han demos­trat que no cal que la Gene­ra­li­tat faci pro­to­cols perquè pugui cobrar l'IRPF i l'IVA. Ja ho havien demos­trat abans, el març del 2012, vuit empre­sa­ris i autònoms que van fer el paga­ment de l'IVA del pri­mer tri­mes­tre a l'ATC. A efec­tes teòrics, el regla­ment gene­ral de recap­tació esta­bleix que “els paga­ments rea­lit­zats a òrgans no com­pe­tents per rebre'ls o a per­so­nes no auto­rit­za­des no alli­be­ra­ran el deu­tor de la seva obli­gació de paga­ment”, de manera que pagar a l'ATC i no a l'AEAT pot com­por­tar recàrrecs i san­ci­ons, però en la pràctica no passa res perquè les dues admi­nis­tra­ci­ons fan veure que els insub­mi­sos s'han equi­vo­cat de fines­treta i la cata­lana tras­passa els diners a l'espa­nyola. La col·labo­ració entre les dues agències deixa en res les ame­na­ces que va fer el pre­si­dent del govern espa­nyol, Mari­ano Rajoy, que quan es va apro­var la moció giro­nina va afir­mar que si l'Ajun­ta­ment la por­tava a la pràctica dema­na­ria que s'actués d'acord amb la llei, ja que “si hi ha un con­tri­bu­ent que no paga impos­tos, l'agència tri­butària esta­tal va allà i apli­cant la llei li demana que pagui els impos­tos”.

Fonts del Depar­ta­ment d'Eco­no­mia expli­quen que es reben els paga­ments i es tra­mi­ten com un error per pro­te­gir aquests con­tri­bu­ents de pos­si­bles san­ci­ons, i això molesta molt els insub­mi­sos. Xavier Redón, un dels pio­ners, explica: “La intenció era que se'ls quedés la Gene­ra­li­tat perquè no hagués de tan­car ser­veis per manca de diners, i Artur Mas va fer via per enviar-los a Madrid sense posar-se ver­mell. No cal que ens pro­te­gei­xin, ja som grans per defen­sar-nos.” Cata­lu­nya Diu Prou, una pla­ta­forma que pro­mou la insub­missió fis­cal entre ins­ti­tu­ci­ons, empre­ses i par­ti­cu­lars i reclama que sigui l'admi­nis­tració de la Gene­ra­li­tat la que recapti i ges­ti­oni tots els tri­buts dels cata­lans, es queixa en el seu mani­fest del “rol del govern de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, que tot i rebre aques­tes liqui­da­ci­ons amb l'expressa menció d'estar des­ti­na­des a les neces­si­tats del poble català, ha optat per lliu­rar els nos­tres diners a l'Estat espa­nyol, con­tri­buint així un cop més a l'espoli fis­cal de la nos­tra nació [...]. Cre­iem que el nos­tre govern no res­pecta la volun­tat del poble, fa ban­dera del dret a deci­dir però no ens auto­ritza a exer­cir-lo”.

Cata­lu­nya Diu Prou té comp­tats qua­ranta empre­sa­ris que paguen l'IRPF i l'IVA a l'ATC i trenta assa­la­ri­ats que hi pre­sen­ten la decla­ració de la renda. Al juny, quinze per­so­nes van entre­gar trenta decla­ra­ci­ons de renda a l'agència cata­lana. En les que tenien una decla­ració a ingres­sar es va posar el número de compte de l'agència cata­lana, amb la intenció que l'espa­nyola hagués de dema­nar els diners si volia cobrar; en les decla­ra­ci­ons a retor­nar, es recla­mava un 20% de major devo­lució per com­pen­sar l'espoli fis­cal de l'Estat espa­nyol cap a Cata­lu­nya.

A l'ajun­ta­ment, no.

Andreu Bar­to­lomé i Maria Casa­de­munt -res­tau­ra­dors de Siu­rana (Pri­o­rat) que van impul­sar la insub­missió de l'any pas­sat- van inten­tar esqui­var la trans­ferència dels diners cap al govern espa­nyol pagant l'IVA del ter­cer tri­mes­tre del 2012 a l'Ajun­ta­ment, però no se'n van sor­tir. “Ho vam fer al nos­tre Ajun­ta­ment, amb la intenció d'una banda d'evi­tar que els nos­tres impos­tos anes­sin direc­ta­ment a Madrid com va pas­sar el pri­mer i el segon tri­mes­tre, i de l'altra que la nos­tra actu­ació esde­vingués més un acte simbòlic que no pas un acte d'acció. Tot seguit vam infor­mar-ne l'ATC. Però, sor­presa!, al cap d'uns dies ens van retor­nar els impos­tos: no els volien! Ara estem pen­sant com acon­se­gui­rem com­plir com a empre­sa­ris cata­lans i a la vegada que els nos­tres impos­tos es que­din a Cata­lu­nya, per millo­rar el benes­tar dels nos­tres”, expli­quen a Diem Prou!, una altra pla­ta­forma d'insub­missió que han creat, des de la qual pro­mo­uen la cre­ació d'un nou par­tit que ano­me­nen Bon Dia Cata­lu­nya.

També reclama que la Gene­ra­li­tat es quedi tots els impos­tos que es recap­ten a Cata­lu­nya el Cer­cle Català de Nego­cis (CCN). L'orga­nit­zació d'empre­sa­ris inde­pen­den­tis­tes diu que el començament hau­ria de ser que el govern català ingressés a l'ATC el que ingressa a l'Estat en con­cepte d'IRPF i Segu­re­tat Social dels seus emple­ats, que l'any 2011 van sumar 3.315 mili­ons d'euros. El CCN entén que és la Gene­ra­li­tat i no la ciu­ta­da­nia qui ha de lide­rar el tan­ca­ment de cai­xes amb Espa­nya, a diferència d'Òmnium Cul­tu­ral, la pre­si­denta de la qual, Muriel Casals, el 2011 pro­po­sava que els cata­lans pagues­sin tots els impos­tos a la Gene­ra­li­tat si en un ter­mini de qua­tre anys no s'acon­se­guia el pacte fis­cal.

El con­se­ller d'Eco­no­mia, Andreu Mas-Colell, va asse­gu­rar dijous que es pro­posa impul­sar una hisenda pròpia en aquesta legis­la­tura i que el govern tre­ba­lla en el dis­seny de la “nova Agència Tri­butària de Cata­lu­nya”, mos­trant-se obert a reforçar la plan­ti­lla d'aquest orga­nisme amb per­so­nal exce­dent d'altres parts de l'admi­nis­tració cata­lana. Un aug­ment de plan­ti­lla que cal­dria fer si es gene­ra­litzés la pràctica d'ingres­sar-hi els impos­tos esta­tals, perquè l'agència no va sobrada de mit­jans, com ho demos­tra la firma d'un con­veni amb els regis­tra­dors de la pro­pi­e­tat perquè ges­ti­o­nin la gestió, liqui­dació i recap­tació de l'impost sobre trans­mis­si­ons patri­mo­ni­als i actes jurídics docu­men­tats i l'impost sobre suc­ces­si­ons i dona­ci­ons.

El titu­lar d'Eco­no­mia va rei­te­rar en la seva com­pa­rei­xença al Par­la­ment que el govern català vol que l'ATC sigui l'únic orga­nisme encar­re­gat de ges­ti­o­nar, liqui­dar, ins­pec­ci­o­nar i recap­tar tots els tri­buts gene­rats a Cata­lu­nya. Més del 90% dels tri­buts gene­rats a Cata­lu­nya els ges­ti­ona l'Agència Tri­butària esta­tal, men­tre que el marge d'actu­ació de la cata­lana es limita als impos­tos pro­pis i els cedits total­ment per l'Estat: trans­mis­si­ons patri­mo­ni­als i actes jurídics docu­men­tats, joc, grans esta­bli­ments comer­ci­als, suc­ces­si­ons i dona­ci­ons, esta­des turísti­ques i pro­tecció civil.

Jordi Fornas ALCALDE DE GALLIFA

“La Generalitat hauria de quedar-se els impostos que paga a Madrid”

J.P

Jordi Fornas és l'alcalde de Gallifa (Vallès Occidental), un poble amb poc més de 200 habitants governat per Solidaritat per la Independència i el primer que va aprovar -per unanimitat– deixar d'ingressar l'IVA a l'AEAT.

No es penedeix d'haver-ho fet si els diners continuen anant a parar al mateix lloc?
Penedit? Al contrari, vaig ser l'impulsor de la moció que es va aprovar a l'AMI, tot i que la mesa de l'assemblea volia que la retirés perquè la trobaven massa forta.
No deixen de ser gestos simbòlics els d'insubmissió fiscal...
Prefereixo dir-ne sobirania fiscal, perquè no deixem de pagar impostos. Simbòlic? Ara per ara el que fem els ajuntaments de Gallifa i Alella i els empresaris i particulars és poc més que simbòlic pel poc volum de diners que significa, però una altra cosa seria si tots els ajuntaments que van votar la moció l'apliquessin i hi hagués cua a l'Agència Tributària de Catalunya.
Faltaria personal, però els diners continuarien anant a Madrid.
Ja es veurà. Quan a la Generalitat li arribin molts diners, quan la bossa comenci a estar plena, se'ls hauria de quedar i gastar -los, i ja veurem si ho fa o no. Veurem en què es tradueix tant discurs sobre espoli fiscal i el nou estat dins la UE i com acaba el viatge a Ítaca.
Amb naufragi a les illes Formigues?
Tant navegar, l'espoli fiscal continua. I mentrestant, la Generalitat paga en un any 6.000 milions d'euros en impostos a l'Estat espanyol. Per què no se'ls queda?
No caldria retallar 4.000 milions d'euros del pressupost.
La Generalitat hauria de quedar-se aquests diners. Si ens en deuen, fem el compte de la vella.

L'objecció fiscal militar sí que rep

Els que sí que reben són els contribuents que fan objecció fiscal, que consisteix a separar una part de l'impost sobre la renda, la part que correspondria a la despesa militar (un 4,7% dels pressupostos de l'Estat de l'any 2011), i destinar els diners a un projecte social i solidari (un 4,7%). El Servei d'Informació de l'Objecció Fiscal (SIOF) va registrar l'any passat a Catalunya i les Balears 222 objectors fiscals, que en conjunt van desviar 26.467 euros a més de 70 organitzacions i col·lectius socials.

Hisenda no reconeix el dret a l'objecció de consciència fiscal i els que l'exerceixen reben sancions, recursos i embargaments. Davant d'una declaració de renda amb objecció fiscal, Hisenda n'envia una de paral·lela, una declaració corregida on consta l'equivocació a l'hora d'imputar desgravacions o errors aritmètics que no corresponen.

Quan Hisenda envia la paral·lela, la resposta pot ser l'acceptació simple i el pagament del que demana (això equivaldria a renunciar a l'objecció fiscal) o presentar un recurs davant la delegació d'Hisenda i després, si es denega aquest primer recurs, se'n pot posar un altre davant el Tribunal Econòmic Administratiu Provincial, al qual també es pot recórrer directament. El més habitual és que la resposta del Tribunal Econòmic Administratiu sigui negativa, i s'ha de continuar per la via judicial. Mentrestant, Hisenda pot embargar un compte bancari de l'objector en qualsevol moment.

Xavier Redón DIRECTIU DE CERVESES AUSESKEN

“Hem demostrat que és molt fàcil de fer i no es comet cap il·legalitat”

J.P


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.