El comerç mundial

El comerç mundial va davallar l'últim any amb els principals països, des del Japó fins a Alemanya, fent exportacions menors en valor que les del 2011. Els Estats Units van evitar la tendència, però el seu 4,5% d'increment d'exportacions va ser, de lluny, més petit que el salt del 15,8% del 2011. Només la Xina, amb un 8% de guany, va tenir un més ràpid creixement de les exportacions que els EUA. El Canadà va tenir un petit guany, però els altres països van mostrar declivis. En la seva divisa local, Corea del Sud i l'Índia van tenir augments, però van ser esborrats pel declivi d'aquestes divises contra el dòlar.

Els totals d'importació poden indicar problemes econòmics en el sentit que les rendes minvants fan que els consumidors comprin menys, incloent-hi menys mercaderies de l'exterior. Les importacions van caure a Alemanya, França i, particularment, a Itàlia. La UE ha informat que l'economia de la zona euro va davallar en el quart trimestre, la tercera caiguda consecutiva. L'economia d'Alemanya, que havia estat creixent lentament, també va davallar. Als Estats Units les importacions de mercaderies van créixer només un 3% el 2012. Va ser el segon any consecutiu, i el sisè dels últims set, en què les exportacions han crescut més –en el 2009 es van enfonsar menys– que les importacions. Abans d'això, les importacions van créixer més ràpidament que les exportacions durant vuit anys consecutius, des del 1998 fins al 2005. El dèficit comercial nord-americà es va ampliar lleugerament, fins als 727,9 bilions de dòlars. La xifra està encara per sota dels dèficits que hi va haver del 2004 al 2008, abans que la crisi del crèdit i la recessió causessin el declivi del comerç internacional. Els importants guanys que molts països van tenir el 2010 i el 2011 van reflectir el retorn a nivells més normals.