Opinió

Any de la serp, any del totxo

Set­ma­nes enrere la comu­ni­tat xinesa cele­brava l'arri­bada del nou any lunar, que, seguint el seu sin­gu­lar horòscop, cor­res­pon enguany a la serp. Es tracta d'un ani­mal astut i ràpid, capaç d'esmu­nyir-se amb faci­li­tat i resis­tir els ambi­ents més difícils. Segu­ra­ment és la bèstia que més s'avé al moment actual, després de cinc anys de dura crisi però amb pers­pec­ti­ves de recu­pe­ració en alguns àmbits. Un d'ells és el sec­tor immo­bi­li­ari, on pre­ci­sa­ment els xine­sos, tan lles­tos com la serp, ja comen­cen a fer ambi­ci­o­sos plans.

Mal­grat que les sem­pre qüesti­o­na­des taxa­ci­ons ofi­ci­als no reflec­tei­xen la mag­ni­tud real de l'ajust, és evi­dent que el sec­tor immo­bi­li­ari es troba avui dia en un dels nivells més bai­xos de la dar­rera dècada, tant en preus com en ven­des. Alguns fets, però, asse­nya­len que el pit­jor pot­ser ja ha pas­sat i la tendència a par­tir d'ara no pot ser cap altra que cap amunt. A més d'haver com­ple­tat ja la segre­gació dels actius tòxics dels bancs, un dels fac­tors clau d'aquesta evo­lució serà la demanda d'immo­bles per part de com­pra­dors estran­gers.

Al desem­bre, el mag­nat mexicà Car­los Slim adqui­ria un paquet de 439 immo­bles de La Caixa per uns 428 mili­ons d'euros. Per a molts, l'home més ric del món no es pot equi­vo­car, i aquesta ope­ració con­firma que els preus han “tocat fons”. Aman­cio Ortega, el pro­pi­e­tari de Zara, con­ti­nua també amb les seves milionàries com­pres i ja acu­mula bona part del pas­seig de Gràcia. D'altra banda, la Gene­ra­li­tat acon­se­gueix col·locar al mer­cat alguns dels seus edi­fi­cis d'ofi­ci­nes, mal­grat les diferències amb més d'un inver­sor immo­bi­li­ari.

Serà, però, la demanda de rus­sos i xine­sos la que podrà reac­ti­var amb força el mer­cat de l'habi­tatge, sobre­tot amb les pers­pec­ti­ves de reforma legal que està plan­te­jant el govern espa­nyol. En breu es podria modi­fi­car el regla­ment d'estran­ge­ria per intro­duir el règim de “residència per inversió” que tan bé ha fun­ci­o­nat als països anglo­sa­xons per atreure inver­sors estran­gers. És evi­dent que el dina­misme de Lon­dres és degut en part a l'allau de com­pres d'immo­bles pels nou-rics xine­sos, àrabs i rus­sos, que poden obte­nir la residència britànica amb una inversió d'almenys un milió de lliu­res. Fins i tot Por­tu­gal i Grècia tenen ara règims simi­lars de residència per inversió amb llin­dars de 500.000 i 300.000 euros, res­pec­ti­va­ment.

Davant la imminència del canvi legal, la comu­ni­tat xinesa s'està pre­pa­rant per cana­lit­zar ven­des d'immo­bles a través no només d'amics i cone­guts a la Xina, sinó també d'agències i por­tals immo­bi­li­a­ris amb mili­ons de cli­ents. Com en altres àmbits, ha estat la comu­ni­tat xinesa de Madrid la que ha pres la ini­ci­a­tiva i ja està venent dese­nes de pisos a la roda­lia de la capi­tal, Ala­cant i Múrcia. Amb molts immo­bles cata­lans al “banc dolent” de Madrid, caldrà doncs que els cata­lans ens asso­ciem amb xine­sos i rus­sos per atreure aquests nous inver­sors i con­ver­tir l'any de la serp en el pri­mer any en què el totxo comença a revi­far.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.