Empreses

Deu anys sembrant iniciatives sostenibles

Tarpuna, pionera dels horts urbans, es converteix en cooperativa per tirar endavant nous projectes amb finalitat social

La cooperativa vol estendre la xarxa d'horts socials a tots els municipis

Josep Maria Vallès va començar cultivant verdures al terrat de casa seva i, quan va descobrir l'interès de familiars i amics per fer el mateix, va decidir transformar la seva afició en negoci. D'aquesta manera es va convertir en el pioner dels horts urbans a Catalunya i va fundar la seva pròpia empresa, Tarpuna, amb uns amics. Deu anys després, les seves taules de cultiu plenes d'enciams, tomaqueres i pastanagues omplen de verd i apropen els veritables sabors de l'hort a alguns dels indrets amb més acumulació de ciment de Catalunya.

Aquest enginyer agrònom nascut a Badalona va adonar-se que només amb jardineres no n'hi havia prou perquè, tal com explica, “la gent de ciutat no en tenia ni idea de com fer un hort i calia explicar-ho”. Va començar a fer cursos i tallers i va escriure un llibre, L'hort urbà: Manual de cultiu ecològic als balcons i terrats, que, a més de les versions catalana i castellana, s'ha traduït al francès i a l'italià. Així, assegura, es va mantenir fidel a la filosofia del negoci “de generar coneixement per després compartir-lo”. Fidel també a l'essència de Tarpuna, que vol dir “sembrar” en llengua quítxua, la companyia ha anat evolucionant tant en la seva estructura com en els projectes. El seu creador explica que en una dècada han sortit altres empreses que comercialitzen taules de cultiu i les necessitats han canviat. Per això, Tarpuna s'ha convertit en una cooperativa que incorpora altres projectes que tenen en comú la seva finalitat social. Volen ser, en paraules del seu fundador, “sembradors d'iniciatives”. Vallès en destaca els projectes d'agricultura social. Ara mateix treballen dues finques d'una hectàrea i mitja als municipis de Fortià i Llinars del Vallès. L'objectiu és apropar l'agricultura ecològica a diferents col·lectius en col·laboració amb entitats del territori. En aquests projectes treballen amb discapacitats i amb persones aturades. Així busquen sumar el creixent interès dels consumidors pels productes ecològics i de proximitat i l'abundància d'espais de cultiu abandonats amb la millora de la situació econòmica de les persones amb necessitats. La cooperativa té ara sis socis treballadors i una cinquantena de socis consumidors, que adquireixen les verdures que es produeixen en els horts socials. Ara treballen per fer créixer el nombre de socis consumidors i donar sortida als productes que es colliran als horts a partir de la primavera. L'objectiu és poder arribar fins a 300 socis. També aspiren a portar el projecte a altres municipis. Segons Vallès, cal que cada població pugui tenir el seu hort social “de la mateixa manera que tenen la seva biblioteca o la seva piscina”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La pedregada afecta més de 1.400 hectàrees de fruita dolça del Segrià

Lleida

El Govern destina 4,7 milions en ajuts per a noves inversions industrials

girona
ECONOMIA

La funeraria supramunicipal FuneCamp preveu un estalvi del 30%

Reus
economia

Eacom instal·larà un centre logístic a Tortosa i preveu crear un centenar de llocs de treball

Tortosa
estats units

Boeing accepta declarar-se culpable de frau en el cas dels 737 Max

barcelona
economia

Gairebé trenta milions d’euros per millorar la sostenibilitat i la digitalització de la indústria

Barcelona
economia

La família Grífols i el fons Brookfield estudien una opa pel 100% de la multinacional

barcelona
ECONOMIA

El Bages assoleix màxims històrics de reputació turística en línia

Manresa

Les tempestes de dissabte deixen danys importants als fruiters del Segrià

Lleida