Reivindicació òbvia

Les inten­ci­ons de la Decla­ració d'Empúries són tan bones com òbvies. El com­promís de les ins­ti­tu­ci­ons arriba tard. Mai és tard, sí, però la tar­dança causa estra­nyesa i per­ple­xi­tat als ciu­ta­dans empor­da­ne­sos i als del con­junt de les comar­ques giro­ni­nes: «Que no ho feien? Que no dona­ven vi de l'Empordà les ins­ti­tu­ci­ons que han de defen­sar el seu ter­ri­tori?»

Doncs no. No pas en tots els actes ofi­ci­als o orga­nit­zats per ins­ti­tu­ci­ons giro­ni­nes s'ha ser­vit vi de l'Empordà. Vaig assis­tir a un àpat ofi­cial d'aquests que s'orga­nit­zen per cele­brar el començament d'any amb un vi de la Rioja; molt cor­recte, tot sigui dit. Ningú no se'n va quei­xar.

El xam­pany era de la DO Cava. Què hau­ria pas­sat si ens l'hagues­sin donat de Xam­pany? Tot­hom s'hi hau­ria fixat i tot­hom s'hau­ria quei­xat que no s'ajuda els viti­cul­tors del país.

A Albi –ciu­tat occi­tana ager­ma­nada amb Girona–, tots els vins que es beuen en els actes ofi­ci­als –els finançats per les ins­ti­tu­ci­ons– són de l'AOC Gai­llac. Ben a prop, Tarn avall i, després, Garona avall, hi ha Bor­deus, una de les dues (o tres) grans regi­ons vinícoles ter­re­nals. Si fos per que­dar bé, els albi­ge­sos ser­vi­rien Bor­deus. Donen vins de Gal­hac. Al ves­pre, vam anar a sopar amb gent d'Albi: dels cinc o sis excel·lents vins que hi vam posar, només un era del ter­roir, els altres eren pre­mi­ers crus i deuxièmes crus i, tot i tenir un escumós històric, vam beure un xam­pany millésimé fantàstic. L'endemà ens vam atu­rar en un res­tau­rant: la majo­ria de vins eren de Gal­hac i els vam triar.

Per què l'han fet ara aquesta decla­ració i no fa un any o dos o deu? A la decla­ració hi ha agents econòmics: cam­bres de comerç i patro­nals de l'hos­ta­le­ria. Aquests sí que tenen feina: que els res­tau­rants giro­nins es com­pro­me­tin a ofe­rir preu per preu i bo per bo vins de l'Empordà. I que els cellers facin un esforç de màrque­ting i de comer­ci­a­lit­zació.