Empreses

Sorigué renova la cúpula i s'obre a nous sectors fora de la construcció

El grup constructor lleidatà ha reforçat les inversions en el sector agroindustrial per compensar l'aturada de la construcció.

Sorigué sempre ha estat un grup diferent perquè busca innovació

El grup constructor lleidatà Sorigué ha culminat aquest any el relleu generacional a la seva cúpula i ha decidit obrir-se a noves àrees de negoci per tal de compensar l'aturada del sector de la construcció. Anna Vallès, fins ara directora de la fundació d'art creada per l'empresari Julio Sorigué el 1968, ha passat a presidir el consell d'administració del grup, en substitució del president i fundador de l'empresa en 1968, Julio Sorigué, que es manté com a president honorífic del grup i va ser homenatjat per la Diputació de Lleida el passat mes de desembre, quan li va entregar el premi Especial Prestigi pels seus seixanta anys de treball en el sector de la construcció. Anteriorment, la Generalitat li va concedir el 2010 la medalla al treball Francesc Macià. “Les idees del grup Sorigué han estat sempre diferents al normal perquè sempre hem buscat innovació”, va dir durant l'entrega del premi de la Diputació.

El grup Sorigué factura actualment 460 milions d'euros a l'any i dóna feina a unes dues mil persones a través d'una vintena de societats, amb negoci arreu de l'Estat espanyol i obrint-se actualment camí a l'exterior, especialment a Xile, i amb la propietat de la majoria accionarial d'empreses com Acsa, l'antiga unitat de construcció del grup Agbar, adquirida el 2005. Però els seus orígens són modestos: Julio Sorigué, nascut a Cervera (Segarra), va començar en el sector el 1954 amb l'adjudicació de l'asfaltatge del camí que sortia de casa seva, a Binèfar, on vivia llavors. El 1968 va constituir l'empresa Julio Sorigué Zamorana, rebatejada com a Sorigué, SA el 1980. Cinc anys després, Julio Sorigué i la seva dona van constituir la Fundació Sorigué, creada per gestionar la col·lecció d'art que el matrimoni havia començat a formar. La fundació, amb seu a Lleida, té ara una de les col·leccions d'art privat més importants de Catalunya.

Nous consellers delegats

La nova presidenta, Anna Vallès, prové de la gestió de la fundació d'art i a partir del seu nomenament s'ha produït un relleu en la resta de la cúpula directiva del grup. Sebastià Espinet, que fins ara dirigia la divisió de materials, ha rellevat a Joan Castells en el càrrec de conseller delegat d'operacions. I Luís Villena, procedent de l'àrea financera, s'ha convertit en l'actual conseller delegat de serveis corporatius, en substitució d'Eduardo Nadal. Anna Mir continua com a vocal del consell com a representant del a família fundadora.

Els consellers delegats sortints, Joan Castells i Eduardo Nadal, continuaran vinculats a l'empresa com a assessors independents del consell d'administració, segons han explicat fonts del grup lleidatà.

Cap a l'agroindústria.

Però a més d'un canvi de nom, el Grup Sorigué també està fent un gir en la seva activitat. Amb la construcció aturada, el grup ha obert noves línies de negoci. La més cridanera és l'agroindustrial, amb l'explotació de milers d'hectàrees de regadiu i de secà, granges i centres de recerca agrícola. El més simbòlic d'aquesta evolució és el nou molí de producció d'oli situat al costat de les instal·lacions d'extraccions d'àrids de Sorigué a Menàrguens (Noguera). Segons fonts de la companyia, aquesta aposta, iniciada ja abans de la crisi, s'ha accentuat els darrers anys i ara és un dels dos puntals de creixement de la companyia, que el 2012 va aconseguir mantenir la facturació de l'any anterior malgrat el negatiu context econòmic.

Recerca i innovació.

L'altra aposta és la dels projectes de recerca, desenvolupament i innovació. Aquesta àrea de negoci també ha tingut un ràpid creixement els darrers dos anys, segons expliquen des del grup. Molts dels seus projectes estan relacionats amb l'àrea agroindustrial: investigació en nous regadius, augment de la producció de cereals i fruiters, aprofitament agrícola de sòls diversos, entre d'altres.

A més, el grup continua desenvolupant l'àrea de serveis industrials, centrada en gestió de projectes industrials i la prestació de serveis diversos, especialment vinculats al cicle de l'aigua potable, així com la del transport i la gestió de residus.

El grup treballa en obres com la construcció de l'L9 del metro o la construcció del Segarra-Garrigues, i el 2005 va fer un gran pas endavant amb l'adquisició d'ACSA, la constructora del grup Agbar. Ara ha reforçat la seva activitat agroindustrial davant la frenada evident de la construcció.
Facturació
460 M€
Treballadors
2.000
Any de fundació
1968


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.