Declarar béns a l'estranger

La importància de la decla­ració de béns i drets a l'estran­ger, que cal pre­sen­tar abans del 30 d'abril, ve donada per dos motius: un, el de faci­li­tar el con­trol del com­pli­ment de les obli­ga­ci­ons tri­butàries i, dos, el deri­vat del seu incom­pli­ment, que pot sig­ni­fi­car la pèrdua del capi­tal situat a l'estran­ger. No pre­sen­tar la decla­ració pot deri­var en una sanció que pot arri­bar a ser, pel cap baix, de 30.000 euros. A més, els béns no inclo­sos a la decla­ració es con­si­de­ra­ran obtin­guts en el període més antic no pres­crit i tri­bu­ta­ran al tipus mar­gi­nal cor­res­po­nent i aquesta manca de tri­bu­tació es san­ci­o­narà al tipus del 150%. El pro­blema és que, en el desen­vo­lu­pa­ment d'aquesta obli­gació, el govern s'ha exce­dit a l'hora d'exi­gir deter­mi­nada infor­mació. Per una banda, es demana infor­mació que les enti­tats finan­ce­res estran­ge­res no faci­li­ten, impo­sant al decla­rant la càrrega addi­ci­o­nal de cal­cu­lar o bus­car dita infor­mació, amb el risc de no cal­cu­lar-la cor­rec­ta­ment o de no tro­bar-la: el saldo mitjà dels comp­tes cor­rents o el domi­cili de l'enti­tat par­ti­ci­pada o ces­sionària del capi­tal. Aquesta infor­mació, en molts casos, no es podrà obte­nir.

Per l'altra, esten­dre l'obli­gació de decla­rar als repre­sen­tants, auto­rit­zats o bene­fi­ci­a­ris resi­dents res­pecte dels comp­tes de les soci­e­tats matrius així com als esta­bli­ments per­ma­nents de soci­e­tats estran­ge­res també genera molta con­flic­ti­vi­tat, ja que els decla­rants no podran obte­nir la infor­mació necessària per emple­nar cor­rec­ta­ment el model. A més, algu­nes de les res­pos­tes que l'admi­nis­tració ha pen­jat a la seva pàgina web uti­lit­zen con­cep­tes no regu­lats: per exem­ple, el con­cepte de soci­e­tats ins­tru­men­tals. Enlloc no es defi­neix aquest con­cepte però la inter­pre­tació de l'admi­nis­tració depèn de l'exer­cici o no d'una acti­vi­tat econòmica, cosa que no té res a veure amb la titu­la­ri­tat real a què es refe­reix la nor­ma­tiva del blan­queig de capi­tal.

L'admi­nis­tració està impo­sant una càrrega for­mal exces­siva en el com­pli­ment d'aquesta obli­gació. Ningú no dis­cu­teix que l'objec­tiu bus­cat és molt llo­a­ble però, com gai­rebé sem­pre, l'admi­nis­tració es perd en les for­mes. Si la fina­li­tat és obte­nir la infor­mació, l'admi­nis­tració hau­ria de faci­li­tar al màxim el com­pli­ment d'aquesta obli­gació tri­butària. Perquè hi està obli­gada; perquè el com­pli­ment d'obli­ga­ci­ons for­mals ha de ser el més lleu pos­si­ble per al con­tri­bu­ent, i perquè, si la con­tra­par­tida de l'error en el com­pli­ment és tan greu com la que està pre­vista, cal exi­gir a l'admi­nis­tració una nor­ma­tiva clara, ente­ne­dora i de fàcil com­pli­ment. Al cap­da­vall, del que es tracta és d'obte­nir prou infor­mació per con­tro­lar el com­pli­ment d'obli­ga­ci­ons tri­butàries. Cal supo­sar, en un exer­cici de sen­tit comú, que la per­sona que hagi regu­la­rit­zat les ren­des a través de la regu­la­rit­zació fis­cal i que pre­senti el model 720, com­plirà amb les seves obli­ga­ci­ons tri­butàries de caràcter mate­rial. No és neces­sari, doncs, impo­sar una obli­gació tan one­rosa com la que pretén l'admi­nis­tració.