Gran angular

DE MEMÒRIA

Catalunya i els imperis (1)

L'endemà de 1714, la Corona Catalanoaragonesa és suprimida. La Catalunya Nord segueix formant part de l'Imperi Francès. La resta de Catalunya, Aragó, Mallorca i València, de l'Imperi Hispànic. Menorca i Gibraltar, de l'Imperi Britànic. Sicília, Nàpols i el Milanesat, de l'Imperi Austríac. Sardenya, del regne del Piemont. L'Imperi Català és, doncs, fragmentat i engolit per algunes potències militars europees

Els impe­ris són uns grans espais econòmics d'història molt diversa. Estan for­mats per uni­tats polítiques ter­ri­to­ri­als, que poden ser molt dife­rents. Els impe­ris són proveïdors a gran escala d'alguns béns públics: defensa i segu­re­tat, xar­xes d'infra­es­truc­tu­res de trans­port i comu­ni­cació, acords comer­ci­als i pro­tecció dua­nera. Sis­tema mone­tari. Els estats, en canvi, són, d'entrada, unes empre­ses nas­cu­des, a Europa, al tom­bant dels segles XV-XVI per raons mili­tars, que, al segle XXI, com a empre­ses mili­tars, han dei­xat de tenir sen­tit. Alguns estats euro­peus van esde­ve­nir impe­ris que, a par­tir de 1945-60, han anat des­a­pa­rei­xent. Al món del segle XXI, fun­ci­o­nen els vells/nous impe­ris (uns 10), estats antics, moderns i recents (192, a l'ONU), i els nous estats lleu­gers (també dits regi­ons legis­la­ti­ves: uns 500).

1. L'eco­no­mia i la soci­e­tat cata­la­nes es van començar a con­fi­gu­rar, ara fa 1.000 anys, dins de dos grans impe­ris. Una part, al nord, els com­tats, for­ma­ven part de l'Imperi Caro­lingi, amb capi­tal a Aquisgrà. L'altra part, al sud, a les ter­res de l'Ebre, for­mava part de l'Imperi Islàmic, amb capi­tal a Bag­dad (i, quan es frag­mentà, amb capi­tal a Còrdova).

2. Després, els com­tats dels Piri­neus s'inde­pen­dit­za­ren i s'expan­di­ren cap al sud, cap a les illes i els ports de la Medi­terrània, i, més tard, cap a l'Atlàntic. For­ma­ren la Con­fe­de­ració de Cata­lu­nya-Aragó o Imperi Català, que fun­cionà entre 1282 (incor­po­ració de Sicília) i 1517 (any de l'elecció de Car­les I com a empe­ra­dor del Sacre Imperi Roma­no­germànic, men­tre era a Molins de Rei).

Fou un imperi com­post, for­mat, des de 1343, per diver­sos vir­reg­nats. Des de 1359, amb la cre­ació de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, es con­fi­gu­ra­ren els governs (i els par­la­ments) dels dife­rents ter­ri­to­ris de l'Imperi.

3. Des de 1517, Cata­lu­nya i tots els ter­ri­to­ris de la Corona de Cata­lu­nya-Aragó, van for­mar part de l'Imperi Uni­ver­sal de Karl I /Car­les I. L'Imperi Català s'integrà, doncs, dins d'aquest pri­mer imperi glo­bal (que es divi­dirà a par­tir de 1556) on es dona­ria impuls a la cre­ació dels vir­reg­nats d'Amèrica i d'Itàlia, seguint la vella idea cata­lana del rei Jaume I de crear nous reg­nes com el de Mallorca o el de València.

4. Entre 1556 i 1714, Cata­lu­nya, i la Gene­ra­li­tat, forma part de l'Imperi Hispànic. Amb for­tes limi­ta­ci­ons, però. Per exem­ple: només una ciu­tat del regne de Cas­te­lla (Sevi­lla) tindrà el pri­vi­legi de poder comer­ciar amb Amèrica. I els reis seran cada cop més reti­cents a con­vo­car els par­la­ments de la Con­fe­de­ració cata­la­no­a­ra­go­nesa.

El 1640, Cata­lu­nya esdevé, per poc temps, una peça de l'Imperi Francès. La Gene­ra­li­tat fa comte de Bar­ce­lona el rei francès Louis XIII. Des de 1659, per un acord entre els Impe­ris Hispànic i Francès, Cata­lu­nya és divi­dida: el Ros­selló, el Con­flent i mitja Cer­da­nya, seran fran­ce­sos. Sense que la Gene­ra­li­tat, que es manté al sud dels Piri­neus, par­ti­cipi per res en les nego­ci­a­ci­ons.

TREN­CA­MENT DE LA CORONA.

5. L'endemà de 1714, la Corona Cata­la­no­a­ra­go­nesa és supri­mida. La Cata­lu­nya Nord segueix for­mant part de l'Imperi Francès. La resta de Cata­lu­nya, Aragó, Mallorca i València, de l'Imperi Hispànic. Menorca i Gibral­tar, de l'Imperi Britànic. Sicília, Nàpols i el Mila­ne­sat, de l'Imperi Austríac. Sar­de­nya, del regne del Pie­mont. L'Imperi Català és, doncs, frag­men­tat i engo­lit per algu­nes potències mili­tars euro­pees.

Ara: els avenços en la nave­gació i en les noves tec­no­lo­gies indus­tri­als i les idees de la Il·lus­tració van obrir el pas a la con­ti­nu­ació del crei­xe­ment econòmic a Cata­lu­nya, i a Amèrica. Per exem­ple, el 1768 començà a fun­ci­o­nar la Junta de Comerç, que tingué les fun­ci­ons de direcció dels afers econòmics. Un xic més tard, la lli­ber­tat de comerç amb Amèrica.

6. Entre 1810 i 1814, Cata­lu­nya és inte­grada a l'Imperi Francès. Bar­ce­lona esdevé la seva segona ciu­tat. Però l'entrada, més fàcil, de pro­duc­tes fran­ce­sos farà mal a l'eco­no­mia cata­lana.

Una ‘Constitució' favorable

El Parlament català, reunit el 1701 a Barcelona, va adoptar un acord o Constitució que respon als interessos dels catalans. El seu títol és: “Que los naturals del Principat de Catalunya tingan dos places, una en lo Consell de Nàpols, l'altra en Milà”. Així, les corts catalanes tindrien un representant als governs de dos territoris que l'Imperi Hispànic havia heretat de l'Imperi Català: Nàpols, que havia format part de la Confederació de Catalunya-Aragó, i Milà, que era, des de 1447, a l'òrbita catalana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.