Tortells i pastes de crema que no tenen edat
Pastisseries Falgueras són una dolça institució familiar a Vilassar de Mar que continua aixecant cada dia la persiana per oferir les postres de sempre fetes com marca la tradició.
A Vilassar de Mar (Maresme) hi ha un munt de referències històriques i patrimonials i un establiment que engloba les dues vessants: tenir més de cent anys de vida li dóna valor històric i la qualitat dels seus productes li aporta el segell de patrimoni gastronòmic. Pastisseries Falgueres, a la plaça d'Àngel Guimerà i al carrer Sant Joan, continuen en mans de la mateixa família originària de Santa Coloma de Farners per part d'avi i de Calella de Palafrugell per part d'àvia. Antoni Falgueres “un senyor ben plantat i amb ganes d'aventura”, segons recorda Rosa Falgueres, tercera generació de la nissaga, va marxar de casa perquè volia ser pastisser. En aquells temps qui volia aprendre l'ofici havia de marxar a Barcelona, a les pastisseries de renom. “Els estius es desplaçava fins a llocs d'estiueig, com ara al País Basc, on va tenir l'oportunitat de poder servir el rei Alfons XIII”, apunta l'actual mestressa de la pastisseria.
Quan tenia 28 anys, Antoni Falgueras es va assabentar que a Vilassar de Mar hi havia un local on poder començar un negoci propi. S'hi va instal·lar i hi va obrir la primera Pastisseria Falgueras, a l'actual plaça Àngel Guimerà. “Els primers anys les coses no li van anar gaire bé, perquè l'avi era un bon vivant i els números no li sortien. Va decidir tancar, però abans va anar a veure la família per comunicar-los la seva decisió i, després, marxar a Costa Rica”, assenyala Rosa Falgueras.
La família se'l va escoltar però, al mateix temps, li va buscar una esposa que el portés pel bon camí. L'escollida va ser Teresa Bofill, una dona enèrgica que va saber aixecar el negoci. En els primers temps, a Can Falgueras es venien altres productes que complementaven la pastisseria, com vi ranci, pastes o verdures. El que en aquella època en deien colmado. La parella va tenir quatre fills amb l'esperança posada en els dos nens, en Salvador i en Gaspar, que també van ser pastissers, i la Maria Teresa i la Maria Pilar, que s'encarregaven de despatxar darrere el taulell. L'any 1947 a la primera pastisseria se li afegiria una segona, al carrer Sant Joan.
Reunió familiar
Malgrat tot, a Pastisseries Falgueras són plenament conscients que el seu negoci forma part del paisatge urbà de molts ciutadans. “Ens hem mantingut fidels a un tipus de pastisseria molt tradicional que sempre ens ha donat un gran resultat”, assegura la propietària. Prova d'això són les desenes i desenes de tortells que tan bon punt surten de l'obrador van a parar a les mans dels clients. Una altra de les especialitats de la casa són les pastes de crema. “Ens diuen que són boníssimes”, constata. La crisi, com a tot arreu, també ha arribat a les Pastisseries Falgueras, però la Rosa Falgueras considera que s'han sabut adaptar als nous temps. “Si s'han de fer mones més petites, es fan i si s'han d'ajustar més els preus, s'ajusten”, defensa.
De fet, per Falgueras, l'aspecte que més cal cuidar per garantir la fidelitat dels clients és, precisament, la confiança. “En una pastisseria no pots enganyar ningú, perquè si no ja no et tornarà”, assenyala. I el futur? “Doncs seguir treballant fins que puguem, perquè un altre cop el relleu no està garantit”, diu. En tot cas, l'esperit emprenedor de la família continua intacte: fa poc temps que a tocar de la pastisseria s'ha obert una cafeteria degustació que porta, com era de preveure, el nom d'El Petit Falgueras.
Queviures
Imatge de la botiga durant els anys 60. Can Falgueras ha esdevingut amb els anys un referent de Vilassar de Mar que, fins i tot, era anomenada en cançons dels anys cinquanta que lloaven els seus tortells.
Primera façana
La pastisseria Falgueras, on també es venien altres tipus de comestibles, es va obrir a la plaça Vella, actual plaça Àngel Guimerà. També s'obriria un segon local, al carrer Sant Joan.
Fundadors
Antoni Falgueras, de Santa Coloma de Farners, va fundar l'establiment l'any 1911. Després es casaria amb Teresa Bofill, de Calella de Palafrugell.
Tortells i pastes de crema que no tenen edat