La colònia Güell

L'empresa tèxtil coto­nera Colònia Güell (1890-1973), una ini­ci­a­tiva d'Eusebi Güell i Baci­ga­lupi (Bar­ce­lona, 1846-1918), pre­senta mol­tes sem­blan­ces amb les altres colònies tèxtils cata­la­nes, aque­lles fàbri­ques de riu amb un con­junt d'habi­tat­ges obrers al cos­tat. En alguns casos, se ha dit que eren unes veri­ta­bles cate­drals del cotó. Ara bé, Colònia Güell pre­senta, també, algu­nes diferències subs­tan­ci­als, que l'han fet dife­rent.

D'entrada, per bé que la nova empresa es loca­litzà al terme muni­ci­pal de Santa Coloma de Cer­velló, al cos­tat del riu Llo­bre­gat, i que adoptà la forma externa de fàbrica de riu, amb mur peri­me­tral envol­tant-la, l'ener­gia que adoptà, a l'inici, no fou hidràulica. La Colònia Güell començà com a vapor. Amb carbó pro­ce­dent del port de Bar­ce­lona i una gran màquina de vapor (1.000 CV) cons­truïda a Maqui­nista Ter­res­tre i Marítima. L'elec­tri­fi­cació és de 1914.

L'objec­tiu de la nova empresa era la pro­ducció mas­siva de panes i velluts de cotó, de dife­rents qua­li­tats, colors i preus. La pana era un pas enda­vant en la forma de ves­tir popu­lar, car unia resistència física, aïlla­ment tèrmic, sua­vi­tat tàctil i bona presència visual. La demanda podia ésser molt extensa. Des dels page­sos, sem­pre, fins als senyors de Bar­ce­lona, algun dia. Tec­nològica­ment, l'empre­sari de la nova colònia, Eusebi Güell, confià la direcció de l'empresa a Fer­ran Alsina (Bar­ce­lona, 1861-1907) un tècnic d'alt nivell, que havia rea­lit­zat algu­nes inno­va­ci­ons en el món dels telers vers 1890, i que inno­va­ria, també, en l'orga­nit­zació interna del tre­ball. (Anys després, els seus apa­rells científics serien pre­sen­tats com a museu: fou el Gabi­net de Física Expe­ri­men­tal Men­tora Alsina, situat rela­ti­va­ment a prop del cim del Tibi­dabo, inau­gu­rat el 1907. Un dels pri­mers d'Europa). Alsina fou, també, l'autor d'un dels pri­mers càlculs de la dis­cri­mi­nació fis­cal de l'Estat espa­nyol en relació a Cata­lu­nya (vg. L'hon­rat obrer, a L'Econòmic, n. 142)

Fer­ran Alsina pla­ni­ficà la cons­trucció de la fàbrica (que ocupa 6 ha) i fou autor de l'orde­nació urbanística del con­junt de la colònia (160 ha). La fàbrica, vers 1918, arri­ba­ria a tenir 1.200 tre­ba­lla­dors. La majo­ria, dones i noie­tes (fila­do­res, tei­xi­do­res, cosi­do­res), amb sala­ris més bai­xos que els dels homes. La cons­trucció d'habi­tat­ges obrers uni­fa­mi­li­ars de llo­guer de planta baixa i un pis començà aviat. Les noves cons­truc­ci­ons for­ma­rien un con­junt urbà en forma de L. Seguien un model estan­dar­dit­zat, però, amb vari­ants diver­ses. Sem­pre, dins d'un ordre urbanístic. Aquest ordre es manté -fins i tot pel color de les façanes- cent anys després.

El con­junt dis­po­sa­ria de certs equi­pa­ments col·lec­tius. Per exem­ple, una escola moder­nista pro­jec­tada per l'arqui­tecte Fran­cesc Beren­guer i Mes­tres. També, una coo­pe­ra­tiva de con­sum, un ate­neu, amb tea­tre, la casa del metge, un bosc urba­nit­zat, una gran plaça cen­tral. I una església, ina­ca­bada.

Aquesta església (de la qual només es cons­trui­ria una cripta semi­sub­terrània) ha esde­vin­gut una fita. La Unesco la inclòs dins del catàleg del Patri­moni Arqui­tectònic de la Huma­ni­tat. El seu arqui­tecte, Antoni Gaudi i Cor­net, per encàrrec d'Eusebi Güell, tardà 10 anys (entre 1898 i 1908) a pro­jec­tar-la. Durant aquest temps, Gaudí inventà un nou mètode de tre­ball, par­tint de la cons­trucció d'una maqueta poli­fu­ni­cu­lar inver­tida. Fins cent anys després, el dis­seny assis­tit per ordi­na­dor no ha pogut refer aquest procés pro­jec­tual, que va per­me­tre cons­truir, per pri­mera vegada a la història mun­dial de la arqui­tec­tura, un bosc de colum­nes sense con­tra­forts exte­ri­ors i superfícies amb forma de para­bo­loide hiperbòlic.

L'altra gran inno­vació de Gaudí en la cons­trucció de la cripta fou l'ús d'una insòlita com­bi­nació de mate­ri­als de cons­trucció: 1) roques, com basalts de Cas­tell­fo­llit de la Roca, o pedres calcàries del Gar­raf, 2) peces estan­dar­dit­za­des, com rajo­les o ceràmica poli­croma, 3) mate­ri­als de rebuig, reci­clats, pro­ce­dents de far­gues o de bòbiles, 4) ciment arti­fi­cial.

Al segle XXI, la Colònia Güell és un con­junt de naus indus­tri­als i un lloc tran­quil per viure-hi, gràcies al con­trol urbanístic muni­ci­pal. I la cripta de Gaudí, una cita mun­dial del turisme urbà.