“Només ens en sortirem si som independents”

El que necessita Catalunya per als seus aturats és disposar dels diners que aquest país genera per poder fer polítiques de contenció de l'atur, perquè el dèficit fiscal d'aquests 16.500 milions que sistemàticament marxen de Catalunya cada any impedeix que es puguin fer grans polítiques d'ocupació quant a canviar la normativa laboral. En l'àmbit de les competències que tenim, el que s'ha de fer és formar les persones. Hem de fer ocupables totes aquelles persones que van accedir al mercat laboral en el moment determinat en què hi havia molta demanda de personal amb poca qualificació. Aquestes persones han estat expulsades del mercat laboral i ara els trobem en una bossa d'atur terrible que cal que solucionem.

Sí. Els hem de fer ocupables en les necessitats que tinguin les empreses. Les empreses demanen uns tipus de persones i l'administració els ha d'ensenyar o educar en aquest sentit. I de fet ja ho estem fent. En aquests moments estem formant treballadors a més de 50 empreses gironines als quals ensenyem les coses que l'empresa necessita per a la seva producció. Treballem amb empreses específiques que produeixen productes determinats i ho fem a través del SOC.

Aquestes polítiques porten associades un detriment de la demanda i com que hi ha menys demanda també baixa la producció. Si no es canvien aquestes polítiques i es pot fer una mica de política expansiva costarà molt generar ocupació a grans nivells. Actualment, estem en recessió i sense estructures d'estat i sense poder fer polítiques de formació serà molt complicat. I això no ho pot fer la Generalitat, sinó que ho ha de fer el govern espanyol, que no s'hi posa seriosament. El govern espanyol va fer una reforma laboral que potser va afavorir més els grans grups empresarials que no pas l'ocupació de les persones. I Europa l'està incentivant perquè ho faci. La productivitat d'un país no es pot guanyar baixant el salari dels treballadors.

Si no som capaços de casar la demanda amb l'oferta, hauríem de parar i reflexionar. Hi ha dèficits endèmics dels sistemes formatius d'aquest país. En algun moment les universitats s'hauran de plantejar quin tipus de formats treuen. La formació que es dóna ha de ser adequada a les necessitats de l'entorn i del mercat laboral. Jo crec que s'ha d'anar cap a uns estudis de caire tecnològic. Hem de refer els sectors industrials, que a la llarga seran els que generaran ocupació, valor afegit i producció. El sector industrial és el que genera valor afegit i que estira de l'economia i el que en definitiva serà el que ens farà sortir de la crisi. Sense deixar els sectors tradicionals com per exemple el turisme.

Entre un 12 i un 15% de l'economia gironina prové del turisme perquè som una demarcació molt atractiva turísticament. Les empeses turístiques han fet molt bé la feina. Tenim recursos naturals i culturals que no es poden externalitzar a altres països com ara el Magrib o Croàcia. Són aquests elements els que hem de posar en valor per dinamitzar encara més si s'escau el sector turístic, un sector que creix i que s'ha anat especialitzant cada vegada més en sensacions, en un turisme lligat al territori i no pas en una rebaixa de costos sistemàtica per atraure turistes estrangers.

Hi ha poblacions que han d'omplir hotels perquè són molt grans i que han de treballar amb agències majoristes de viatges. Ells han d'aprofitar el turisme. Fer les coses el màxim de bé que puguin i modernitzar instal·lacions per poder demanar més diners que no pas altres. Això ho han de fer també. No es pot tenir un hotel i amortitzar-lo tota la vida i quan el tinguem amortitzat continuar sense fer-hi res de nou per seguir-lo amortitzant. Hem de fer-nos competitius.

És important la unió entre empreses i universitats perquè hi ha transferència de coneixement. El Parc Científic de la UdG n'és un bon exemple. I s'ha de potenciar, perquè aquesta unió farà que siguem un país més competitiu. Catalunya no serà mai líder en costos perquè aquí els treballadors cobrem el que hem de cobrar, ja que aquí tenim uns costos mediambientals que s'internalitzen mitjançant els tributs a les empreses. I per tant aquí hem de fer produccions especialitzades i produccions amb alt valor afegit. Sens dubte el coneixement per poder-lo fer vindrà de les universitats. I a les universitats s'han de potenciar aquests àmbits.

Girona té grans empreses. Empreses que són competitives a l'exterior. I empreses punteres el 85% de la producció de les quals és per vendre a mercats estrangers. Totes les empreses que creixen són les que tenen oberts mercats exteriors. En aquest sentit, la Generalitat a través d'ACCIÓ ajuda les empreses a exportar i s'incrementen molt les empreses que cada any surten a vendre a fora i amb una política establerta. El 2011 va ser el primer que Catalunya va exportar més al món que a la resta de l'Estat, que té una demanda absolutament contreta i al qual costa molt vendre-hi.

Sens dubte. Però per més ganes que tinguem d'ajudar els emprenedors hem de saber discriminar i ajudar els projectes viables i deixar fracassar els que no ho són. A Girona, per exemple, tenim un viver d'empreses en el qual l'any passat vint-i-dues empreses gironines van ser acompanyades per nosaltres per avançar en innovació i internacionalització. I aquest any seran una desena d'empreses que s'hi afegiran.

I ho continuen sent. Hi ha grans idees a Girona, grans empresaris i grans projectes. Hi ha moltes empreses que funcionen bé. Moltíssimes més de les que sembla.

El problema de la manca de liquiditat en el mercat és un problema greu. Hi ha emprenedors amb idees i empreses amb idees que no les poden dur a terme per manca de liquiditat. Hi ha empreses amb contractes que no els poden fer servir perquè no hi ha bancs que deixin diners als empresaris. I hi ha bancs que han tingut diner públic per salvar-se i aquest diner públic no l'han transferit a l'economia.

Sí. Des de la reforma laboral, els ERO no els ha d'autoritzar l'administració i moltes empreses demanen fer un ERO com a mesura preventiva. Per sort no tots aquests expedients de suspensió s'acaben complint. Un ERO acaba provocant drames personals importants i famílies senceres es queden a l'atur. Això és una mica la reflexió que com a país ha fet l'Artur Mas i el govern en general: no pot ser que un país que té capacitat per contractar gent, per posar gent al mercat laboral, donar-li formació i donar-li oportunitats no ho pugui fer perquè té un llast a l'esquena que és anar mantenint el dèficit fiscal respecte a l'agenda espanyola. I hem de tirar per aquí. I n'hem de fer via de tirar per aquí perquè aquests drames no els acabarem de solucionar. Hi ha un terç de la població que no treballa i que ho necessita i els hem de donar una solució com a país. Hem de ser valents i tirar endavant.

Espero que sí. Només ens en sortirem si Catalunya és independent. Si no, serem residuals. Serem el no-res. Jo tinc tres fills i alguna esperança haig de tenir per a ells.

[riu]. Si sortir de la crisi vol dir tornar a la situació que teníem abans d'entrar-hi, no. Jo crec que no acabarem mai d'estar com estàvem abans. Amb aquell excés de liquiditat que hi havia en els mercats. Aquella facilitat de crèdit, aquell consum exacerbat a crèdit que hi havia, tot això ens havia fet crear una fal·làcia i una situació irreal. Però si ens referim que deixarem de caure, que deixarem d'estar en recessió, probablement es doni entre cometes alguna circumstància que fa pensar que estem al final d'aquesta gran davallada. El que passava abans no era bo ni natural. Si no tenies un pis semblava que no servies per a res; i si no feies negocis amb la teva casa i no podies tirar la família endavant, eres un inútil. Pensa que ha crescut l'ocupació a la indústria darrerament, i que hi ha un repunt dels sectors exteriors. Aquest país pot generar recursos per sortir-ne. I com a societat hem de ser capaços d'entomar-ho i com a governants hauríem de ser capaços d'oferir a la societat una sortida. Hi estem treballant amb l'horitzó del 2014.