Crisi i exclusió social a la UE

L'Oficina d'Estadística de la Unió Europea (Eurostat) publica anualment un indicador del nivell de pobresa en cadascun dels estats membres de la UE. L'última dada d'aquest indicador és de l'any 2011. Aquest indicador expressa el percentatge de població de cada estat membre en situació de risc d'exclusió social, definit com aquella situació en què una persona es troba en alguna de les tres condicions següents: 1) situació de pobresa monetària, que és aquella en què la persona té una renda disponible anual inferior al 60% de la renda disponible mitjana de l'estat on resideix; 2) situació de privació material severa, que és aquella que es produeix quan la persona no pot satisfer un mínim de 4 despeses d'un conjunt de 9 despeses considerades bàsiques (tenir cotxe, TV en color, calefacció a la llar, rentadora i telèfon, pagar el lloguer o la hipoteca del pis i les factures dels consums d'aigua i llum, fer un mínim de tres àpats setmanals de carn o peix i poder afrontar despeses imprevistes); 3) viure en una llar amb una intensitat laboral molt baixa, que és aquella en la qual els adults en edat de treballar que formen la unitat familiar han treballat menys de 2 mesos i mig en un any.

Segons l'Eurostat, l'any 2011, un 24% de la població de la UE estava en risc d'exclusió social, xifra molt semblant a la que hi havia l'any 2007, just abans de la crisi. L'explicació de per què aquest indicador s'ha mantingut estable durant la crisi està en l'evolució inversa que ha tingut en els diferents estats membres de la UE. En els països més pobres de la UE, Bulgària i Romania, la població en risc d'exclusió social s'ha reduït en més d'un 5%. També s'ha reduït, però en un percentatge menor, en altres estats amb un nivell de vida inferior a la mitjana de la UE, com Polònia, Xipre, Eslovàquia i la República Txeca. Als països més rics de la UE i que han suportat millor la crisi, l'indicador de població en risc d'exclusió social gairebé no ha variat entre el 2007 i el 2011, com és el cas d'Alemanya, el Regne Unit, Bèlgica, França, Finlàndia, Àustria i Holanda; pel contrari, als països més colpejats per la crisi i amb economies més febles, la població en risc d'exclusió social ha augmentat considerablement, com és el cas d'Irlanda, amb un increment de 7 punts percentuals, seguida de Lituània, Letònia i Espanya, totes elles amb increments superiors al 4%, i Grècia i Itàlia, amb un increment del 2,5%.