Gran angular

Un negoci amb estrella

La simbologia independentista és un ganxo comercial i ha provocat una proliferació de productes, però les marques i empreses que venen marxandatge atenuen l'impacte de la febre de la Diada

Productes de la Terra s'ha consolidat a internet i ara obre botiga a Barcelona
Les fires i mercats d'artesania són en molts casos el canal de venda més eficaç
Les vambes de l'estelada acumulen 15.000 parells venuts en poc més d'un any

A la multinacional nord-americana Nike no cal donar-li massa indicacions ni consells en matèria de màrqueting. Més aviat al contrari, perquè, a l'hora de vendre, la marca ha demostrat que sap moure's amb prestesa pels entrellats camins del món de la publicitat i que domina com pocs els mecanismes de la promoció. Una prova més de la solvència de l'equip creatiu de la companyia ha estat l'elecció, aquesta temporada, dels colors de la senyera per pintar el segon uniforme del Barça. En plena febre sobiranista catalana, Nike usa la bandera del país per vestir el seu club més prestigiós.

El resultat de l'aposta no passa desapercebut: n'hi ha prou amb passejar pel carrer (el carrer que sigui, del lloc que sigui i el dia que sigui) per certificar que, tot i tenir un preu de gairebé 80 euros, l'elàstica quadribarrada ha aconseguit una acceptació excel·lent. La batejada com a “samarreta de la senyera” és, de llarg, la indumentària reserva més venuda de la història del club i les vendes que acumula, per moments, fins i tot han arribat a superar la demanda del primer uniforme (el dels tradicionals colors blaugrana).

Nike no dóna, de manera oficial, xifres de vendes però la pàgina del club sí que va anunciar a mitjans de juliol que “la samarreta amb les quatre barres s'ha convertit, prenent com a referència només les seves tres primeres setmanes de vida, en la més venuda de la història del club”. En el mateix sentit, el president del Barça, Sandro Rosell, va manifestar en una visita al Palau de la Generalitat que, en base a les dades de comandes a sis mesos vista, la samarreta de la senyera “serà la samarreta d'un club de futbol més venuda de la història”.

De fet, la junta directiva i Nike no han trigat a acordar que d'ara en endavant la samarreta de colors catalans sigui, de manera perpètua, el segon equipament oficial.

Nike i el Barça no són els únics que aprofiten l'embranzida del tren independentista. El ventall de productes de simbologia catalanista es desplega cada dia una mica més, escenificant un esforç continu per desmentir la cita que assegura que ja està tot inventat. Carteres, motxilles, tasses, penjolls, sivelles, adhesius, bufandes, fundes per al telèfon, clauers, joies, rellotges, sabates i, fins i tot, peces de roba interior es comercialitzen amb el logotip de l'estelada o amb referències al sentiment catalanista.

Un salt en el temps.

Ha passat poc temps, però sembla que quedin molt lluny ja aquells dies en què el marxandatge sobiranista es limitava a uns quants fulards amb l'estelada impresa i a unes samarretes on apareixia un ninot recargolant-se de riure sota la pregunta “Espanyol, jo?”

La dificultat per trobar producte catalanista va ser una dels motius que va impulsar el naixement del portal web productesdelaterra.cat. “Quan vam néixer teníem una aspiració molt modesta, bàsicament volíem posar a l'abast de tothom material d'aquest tipus”, explica Miquel Saperas, que hi afegeix que en els seus inicis, l'any 2002, “fins i tot era difícil trobar estelades en les botigues; a Barcelona potser no, però sí en els pobles petits i en molts territoris dels Països Catalans”.

El catàleg inicial de Productes de la Terra constava de quatre models de samarreta i, en canvi, actualment l'empresa ofereix 900 referències, ocupa 12 treballadors i factura 375.000 euros. Productes de la Terra és, de fet, una de les divisions de negoci d'Avellana Digital, empresa de Reus especialitzada en disseny i consultoria web.

Miquel Saperas admet que d'un temps ençà s'ha inflat la bombolla del marxandatge independentista però, amb la tranquil·litat que dona l'experiència, manifesta que a Productes de la Terra no temen per una possible davallada del suflé: “Les dues darrers Diades hem notat moviment, és clar. L'any passat tothom volia estelades i enguany, samarretes grogues, però nosaltres treballem durant tot l'any, al marge de la Diada. Venem samarretes, però també jocs, llibres o música. Donem molts productes i serveis arreu dels Països Catalans i el nostre creixement s'ha produït de manera sostinguda.” El bagatge acumulat porta l'empresa a no témer la crisi i a apostar per una xarxa de botigues pròpies: a mitjans del mes vinent obrirà una botiga al barri de Gràcia de Barcelona.

La febre de les vambes.

També estén la seva presència en botigues el que va acumulant paperetes per convertir-se en producte estrella de la moda independentista. Les Vamcats, les sabatilles esportives de l'estelada, han deixat de ser producte exclusiu de fires i mercats per fer-se un lloc en els aparadors convencionals.

Guillem Soldevila és dissenyador a l'estudi GS Gràfica de Vic i va ser el primer a plasmar les Vamcats en un dibuix (després, el seu pare, sabater jubilat, es va encarregar de transformar aquell dibuix en calçat). El Soldevila dissenyador explica que l'auge de la marca ha estat conseqüència d'haver tingut molta presència itinerant: “En 10 mesos hem estat en més de 90 fires i mercats d'arreu de Catalunya”, però que per créixer ha calgut buscar penetració en d'altres canals.

D'aquesta manera, la venda en línia suposa ja una important font de vendes (un 35%, només uns punts per sota del que representen les fires) i de mica en mica la venda en botiga també va guanyant en importància.

La marca destaca que les fires i els mercats han estat una via molt eficaç perquè són un canal de distribució que els ha permès “arribar de manera ràpida i fàcil a aquelles persones que podrien estar interessades a comprar unes Vamcats”. “Però és que, a més, és una manera de comprar i vendre molt nostra: a les places i els mercats del nostre país. Les parades són una forma típica del comerç català que ens permeten arribar a molts pobles i fer territori mentre comercialitzem el nostre producte.” Tanmateix, però, la marca no obvia la transcendència del canal en línia, perquè, a part de vendes (“hem venut sabates arreu del món”), permet una interacció amb el client-comprador. En aquest sentit, la pàgina web de Vamcats és un compendi de missatges i fotos de clients de la marca que han trepitjat diversos racons de món amb les esportives de l'estelada.

Guillem Soldevila raona que la d'enguany “ha estat, realment, la nostra primera Diada”, perquè l'any passat amb prou feines sí van ser a temps de preparar-se (els 600 parells de sabates els van volar de les mans en un tres i no res), però apunta: “Per a nosaltres, la Diada no té massa res d'especial en el tema de vendes. Quan més treballem és durant la campanya de Nadal.”

Amb 15.000 parells ja venuts, Vamcats matisa: “No ens considerem un producte de marxandatge independentista, sinó que el nostre repte ha estat sempre posicionar la marca com a calçat català de qualitat.” I ho sustenta en el fet que “el fàcil hagués estat treure dos models i vendre l'estelada, però vam néixer amb cinc models i al cap de cinc mesos traiem cinc models més”. I és que la propagació de les Vamcats corre de manera paral·lela a com ha anat creixent el seu catàleg. Així, les Vamcats clàssiques es veuen acompanyades de nous models (que bategen amb noms de poblacions catalanes, com ara Arbúcies, Xerta, Santpedor, Tamariu o Tavertet) i, també, de botes de muntanya, de models per a mainada i de calçat específic per a la pràctica esportiva. De manera imminent, s'obrirà també una línia de complements.

El fet català.

Els badalonins Oniric.cat van arribar a la conclusió que a les fires i els mercats no només s'hi va a vendre, sinó també a posar projectes en comú “i a donar-nos ànims”, diu Núria Pedro. Ànims que en algun moment han necessitat de manera vehement, perquè rere Oniric.cat hi ha la història d'una amarga Diada. Va ser el 2011 quan l'Ajuntament de Badalona (governat pel PP) els havia encarregat el disseny del cartell de l'11 de setembre. Un cartell que va acabar perdent la paraula nacional en algun moment previ a la impressió. “Nosaltres ens vam encarregar de deixar clar que havia estat cosa de l'Ajuntament i, és clar, aquell client el vam perdre”, diu encara amb disgust Núria Pedro. Oniric.cat distribueix diversos productes de simbologia independentista, però “per internet les vendes són justes i la botiga convencional tampoc compra gaire producte perquè no vol estoc”. Per la suma de factors, Núria Pedro va acabar impulsant la Fira Estelània [vegeu entrevista].

Suant la cansalada.

De recórrer fires se n'ha fet un bon tip Joan Carles Mercadal, responsable de Mercatala.cat. L'empresa té base al Lluçanès i distribueix per internet peces esportives estampades amb l'estelada i amb simbologia catalanista. Mercadal destaca que “hem anat a un munt de fires i, quan et mous, cada vegada et coneix més gent”. De cara a aconseguir que el negoci agafi bona marxa, valora més aquesta activitat itinerant que no pas el puntual esperit reivindicatiu que pugui viure el país: “Si faig la comparativa amb l'any passat, sí que hem notat més moviment; en cap cas doblar, però sí més moviment. Però això és perquè ens coneix més gent.” Aquesta setmana, destacava que “els dies abans de la Diada hi ha més feina perquè la gent, ja que es compra una samarreta per anar a la manifestació, es gasta una mica més de diners del que costa una samarreta de cotó i compra una peça que ja tindrà per anar a córrer o per anar en bicicleta”.

Per triar i remenar

Les marques amb més capacitat d'inversió han usat el suport de campanyes de promoció dels productes independentistes per vendre més i les empreses amb més trajectòria han buscat els forats per vendre (en molts casos, diversificant-se), però les més modestes fan el que poden. “Aquí, ben pocs poden sobreviure d'això”, revelen des d'Oniric.cat. En el mateix sentit es manifesta Joan Carles Mercadal, de Mercatala.cat, i hi afegeix que “de fer-se ric, res de res”. A més, s'hi suma el fet que cada vegada són més mans per agafar trossos del pastís. En aquest sentit, durant l'edició 2012 del Festival per la Llibertat hi havia 38 estands i, en canvi, enguany la xifra s'havia disparat fins més enllà del centenar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.