“Hi ha llocs on encara et miren malament quan poses l'estelada”

Núria Pedro Organitzadora de la fira estelània

Núria Pedro. ARXIU.

La fira itinerant Estelània va estrenar-se el passat mes d'abril a Arenys de Munt i ha recorregut diversos pobles i ciutats del país. A la fira, s'hi ven i s'hi compra, però, més enllà de la vessant comercial, els seus impulsors la defineixen com un esdeveniment “de caire participatiu, festiu i reivindicatiu que vol unir en un sol espai totes les entitats i associacions, els projectes, els artesans i les petites empreses involucrades en el moviment independentista”.

Tretze edicions en menys de mig any. La cosa avança a bon ritme?

Hem tingut molt bona acollida. En cada edició, s'hi apunten parades noves i noves entitats. És cert que n'hi ha que no repeteixen, bé perquè no poden o bé perquè no els interessa, però estem molt satisfets amb la dimensió que agafa Estelània. S'ha convertit en allò que buscàvem: un esdeveniment integrador de diversos projectes que tenen a veure amb la independència de Catalunya.

Quin és el criteri perquè un paradista pugui formar de la fira?

Demanem que es tractin de productes relacionats amb la causa catalanista i que tinguin uns mínims de qualitat. A més, s'exigeix legalitat, tant del producte com del paradista.

Com a organitzadors, quin rendiment en treuen?

Bastant discret. Hem de pagar un gabinet de premsa perquè ens faci promoció, hem de pagar cartells i pancartes i, a vegades, ens trobem que hi ha ajuntaments que no ens volen cedir la llum o que ens cobren l'ocupació de la via pública. Però, per nosaltres, la fira no es limita a acumular parades de venda; som independentistes i ens movem per moure consciències.

Però els paradistes paguen?

Sí, és clar. Paguen una quota que varia en funció de cada fira. Si serveix, puc dir que de mitjana es paguen entre 20 i 30 euros per metre lineal.

L'acollida que tenen en cada territori dibuixa el mapa de sensibilitat sobiranista del país?

Només cal mirar un mapa de poblacions de l'AMI [Associació de Municipis per la Independència]. Però cada regió té la seva personalitat i la seva cultura; el caràcter de la gent hi fa molt. A més, hi ha llocs on encara et miren malament si penges una estelada al balcó.

S'ha arribat al límit del que el marxandatge pot donar?

Per descomptat que no. Fins que el país no aconsegueixi el seu objectiu, això no pararà. Els catalans tenim creativitat i som emprenedors. Això no pararà i de serveis i de productes sempre en sortiran.

Estelània ha topat amb portes tancades?

La primera edició de la fira la volíem fer a Vic i l'Ajuntament ens va dir que no. Crèiem que era un lloc emblemàtic i no va ser possible. Ara, resulta que hi faran un mercat independentista regularment. A banda d'això, sabem que hi ha uns quants ajuntaments amb què ho tenim difícil.