“No som cooperants per naturalesa”

Al 1967, jo era fun­ci­o­nari de l'Ajun­ta­ment de Sant Esteve d'en Bas i es va pro­duir la con­cen­tració de la Pinya, Sant Pri­vat d'en Bas, els Hos­ta­lets d'en Bas, Joa­ne­tes, el Mallol, Sant Esteve i Puig­par­di­nes en un sol muni­cipi, la Vall d'en Bas, tot i que cadas­cun va man­te­nir la seva per­so­na­li­tat. I, a la vegada, es va pro­ce­dir a la par­cel·lació de les ter­res de con­reu de la vall.

Estava fona­men­tat en un model molt tra­di­ci­o­nal, amb poques vari­e­tats i molt rústi­ques i sense meca­nit­zació. Era una agri­cul­tura molt endar­re­rida i els page­sos quasi no esta­ven en con­tacte. No hi havia bon accés als camps, tot era ple de regue­rots que no desai­gua­ven...

Les par­cel·les eren molt peti­tes i irre­gu­lars i, de cada vuit, se'n va fer una i es van apro­par a les masies dels qui n'eren pro­pi­e­ta­ris. A més, se'ls va donar forma geomètrica, es van obrir recs i es va cons­truir l'actual xarxa de car­re­te­res i camins cone­guda com la Par­cel·lària.

Sí, però sobre­tot per l'evo­lució men­tal i estratègica que va com­por­tar i que va fer evo­lu­ci­o­nar la gent de la vall.

Crec que la con­cen­tració de set pobles va ser una cosa avançada al seu temps. El temps ens ha donat la raó.

Va ser l'any 1971 i era un moment d'eufòria. Encara hi havia dic­ta­dura i va néixer com a Grupo Sin­di­cal de Colo­ni­zación, perquè el nom de coo­pe­ra­tiva tenia con­no­ta­ci­ons comu­nis­tes; amb la democràcia, va pas­sar a ano­me­nar-se Soci­e­dad Agra­ria de Trans­for­mación pre­ci­sa­ment per fugir de la con­no­tació fran­quista de l'ante­rior deno­mi­nació, i quan Cata­lu­nya va tenir auto­no­mia es va cata­la­nit­zar. La nos­tra manera de fer i ser, però, és de coo­pe­ra­tiva i la SAT es mem­bre de la Fede­ració de Coo­pe­ra­ti­ves Agràries de Cata­lu­nya.

Som el muni­cipi gironí que té més page­sos cen­sats i amb el relleu gene­ra­ci­o­nal asse­gu­rat. Hi ha aju­dat, és clar, tot el procés abans comen­tat, la pro­fes­si­o­na­lit­zació i la meca­nit­zació.

Ara, 350, la mei­tat dels quals són page­sos de la vall, i la resta, d'altres muni­ci­pis que apos­ten pels ser­veis que se'ls ofe­reix.

La terra ja era bona i la plu­vi­o­me­tria era i és alta. L'ober­tura de recs, però, va per­me­tre que les zones inun­da­bles que són fona­men­tals a la zona s'omplis­sin i des­guas­ses­sin quan es volia. També perquè es va intro­duir la meca­nit­zació i els page­sos es van pro­fes­si­o­na­lit­zar.

L'any 1974 es va cons­truir el magat­zem de gra i em van dema­nar que en fos gerent. Vaig dir que ho seria pro­vi­si­o­nal­ment fins que en tro­bes­sin un.

M'he jubi­lat després de 39 anys. He acu­mu­lat hores i he avançat la jubi­lació. Amb el canvi de pre­si­dent de fa dos anys, s'ha anat cre­ant un nou equip i ara s'ha cul­mi­nat el procés de subs­ti­tució gene­rat des de fa un parell d'anys. Tinc clar que calen els relleus, són impres­cin­di­bles per enca­rar els rep­tes de futur d'una altra manera, per garan­tir el futur.

He cotit­zat 43 anys a la segu­re­tat social i, ara, puc dedi­car-me a l'explo­tació dels ter­renys fami­li­ars. A part, con­ti­nuo col·labo­rant al cer­cle Euram Gar­rotxa ges­ti­o­nant l'arri­bada de la fibra òptica a la comarca, sóc direc­tor de la revista Vern­ta­llat, par­ti­cipo al pro­grama de Ràdio Olot Tren­quem el Cuc, con­ti­nuaré la tasca d'asses­so­ra­ment i xer­ra­des sobre temes agra­ris i agro­bo­ti­gues i col·labo­raré com a soci i exge­rent en tot el que cal­gui a la coo­pe­ra­tiva, també a la Fira de Sant Nico­lau, estic als Amics del Ves­com­tat de Bas...

El 74, es va inau­gu­rar el magat­zem per al gra sub­mi­nis­trat pel Sempa; el 76, vam com­prar el molí per fer pinso; el 78, un asse­ca­dor de cere­als; el 82, vam fer la fàbrica de pinso i vam ini­ciar la comer­ci­a­lit­zació i la reco­llida de llet dels socis i vam com­prar l'11 per cent de l'Agru­pació Lle­tera Mont­seny. El 82 vam començar la venda de llet i for­mat­ges Vern­ta­llat-Vall d'en Bas.

Sí, el 83, que és quan vam fer un canvi de genètica en el sec­tor lacti amb vaques ale­ma­nyes i holan­de­ses, cosa que ens va per­me­tre pas­sar d'una pro­ducció de 3.500 litres per any als 9.000 actu­als. També vam can­viar el maneig. El 91, vam posar en marxa una planta de tri­atge de fesols. El 1993, vam obrir les agro­bo­ti­gues de Can Trona, seu de la coo­pe­ra­tiva, i a Sant Feliu de Palle­rols. També vam posar en marxa el forn de pa i el bar res­tau­rant. El 96, vam obrir agro­bo­ti­gues a Olot i la car­nis­se­ria i la sala de des­fer. El 99, vam comer­ci­a­lit­zar pata­tes amb marca Trum­fes SL i el 2000 vam ini­ciar un cate­ring per a vaques.

Des de sem­pre, el blat de moro en gra i per ensit­jar. La millora de vari­e­tats i del maneig ens ha permès fer dues colli­tes cada tem­po­rada.

La coo­pe­ra­tiva ha pas­sat de dos tre­ba­lla­dors a temps par­cial fins als 55 actu­als i a ser la pri­mera empresa del muni­cipi, amb una fac­tu­ració de més de 8 mili­ons d'euros anu­als, la mei­tat del sec­tor comer­cial.

No és una filo­so­fia real. Les per­so­nes no som gene­ro­ses ni coo­pe­rants per natu­ra­lesa. El coo­pe­ra­ti­visme és secun­dari, neix per donar res­posta a la neces­si­tat de treure pro­fit indi­vi­dual d'una actu­ació con­junta. S'ha fet neces­sari, perquè molta gent del camp són grans tre­ba­lla­dors, però no bons ges­tors. Cal tro­bar, però, un equi­li­bri. Si les coo­pe­ra­ti­ves estan domi­na­des pels tecnòcra­tes, es men­gen els page­sos i si manen només els page­sos, es men­gen la coo­pe­ra­tiva. Cal tro­bar un equi­li­bri entre l'interès gene­ral i el par­ti­cu­lar dels socis.

Els sin­di­cats són molt buròcra­tes, creen més burocràcia. L'admi­nis­tració els ha com­prat a canvi d'ocu­par càrrecs. A la coo­pe­ra­tiva, mai no ens hem sig­ni­fi­cat cap a un cos­tat ni cap a l'altre, ni política­ment.

Sí, vam pas­sar de 300 a 30 rama­ders i un 15% de les explo­ta­ci­ons. La coo­pe­ra­tiva va finançar sense interes­sos i a tres anys l'adqui­sició de quota.

Que ha estat un fracàs extra­or­di­nari i una des­pesa de diners inne­cessària, amb l'excepció de les sub­ven­ci­ons per les vaques de mun­ta­nya que evi­ten l'aban­do­na­ment d'aques­tes zones.

Han inter­vin­gut un sec­tor per pro­vo­car la bai­xada de preus de llet, cere­als... perquè els con­su­mi­dors esti­guin con­tents i, paral·lela­ment, han sub­ven­ci­o­nat els page­sos per com­pen­sar la dis­mi­nució de preus. Els cos­tos de pro­ducció s'han incre­men­tat però la sub­venció és la mateixa. A més, es dóna lli­gada a la quan­ti­tat de terra i això ha pro­vo­cat que alguns pro­pi­e­ta­ris, com la duquessa d'Alba, rebes­sin sub­ven­ci­ons milionàries. Calien, doncs, un mer­cat lliure i meca­nis­mes de regu­lació. Ara mana l'espe­cu­lació.

A la mio­pia dels estats. Els països com més pode­ro­sos són més importància donen al sec­tor agrícola. Als Estats Units, és el sec­tor estratègic número 1. Fins i tot, hi ha satèl·lits d'espi­o­natge sobre els con­reus de cere­als.

Excep­tu­ant zones com la nos­tra o sec­tors com el de la fruita dolça, el veig amb no gaire pro­jecció. S'han anat aban­do­nat camps de con­reu i l'admi­nis­tració ha de pren­dre mesu­res per endreçar el país.

Sí i molt. Només hi ha el pro­blema dels impos­tos. La ben­zina és l'únic impost impor­tant que té l'Estat i, per tant, no li interes­sen les noves fonts. Tenim molts de bos­cos, podem fer molta este­lla i fins i tot es pot expor­tar.

Tant de bo s'hagués obert deu anys abans.

La polèmica va venir d'un sec­tor d'intel·lec­tu­als i de veïns que no hi tenen la pri­mera residència. El tema, a més, es va poli­tit­zar i això va aca­bar de com­pli­car-ho. Crec que ha que­dat demos­trat que els impac­tes nega­tius s'han mini­mit­zat. El retard en l'ober­tura del túnel ha fre­nat quinze anys d'expansió.