De penal a l'últim minut
Per fi, gairebé sense temps, el Congrés dels Estats Units va aprovar, gràcies al vot dels demòcrates i una minoria de republicans, la proposta del Senat de prorrogar el finançament de la despesa federal fins al 15 de gener que ve (i va posar fi dues setmanes de shutdown o tancament del govern), a més d'ampliar i suspendre el límit de deute fins al 7 de febrer del 2014. L'única condició és negociar un acord sobre els pressupostos de l'any que ve abans del 13 de desembre i imposar un més gran control en els criteris per tenir accés a les assegurances mèdiques subvencionades que recull la reforma sanitària d'Obama.
Aquest acord ha estat possible gràcies al fet que els republicans han acabat cedint en tots els punts en què batallaven: suspensió de la reforma sanitària durant dos anys, eliminació dels nous impostos per finançar el programa i prohibició al Tresor per utilitzar mecanismes extraordinaris per finançar l'Estat més enllà del límit de deute. L'acord és positiu i en posar fi als dubtes dels mercats a curt termini i en sintonia amb l'esperat, el S&P 500 ja es va recuperar el mateix dia per tornar a situar-se prop dels màxims de mitjan setembre, tot i que el mercat, més enllà d'una certa tensió en la corba de tipus a curt termini, sembla que mai no es va arribar a creure que els Estats Units acabaria entrant en fallida.
Amb tot, l'acord té alguns punts dubtosos i, principalment, és que no podem descartar tornar a la mateixa situació (risc de shutdown i default) a principi de l'any que ve. Després de diversos mesos de negociació, estendre-les un mes i mig no garanteix cap acord. No obstant això, el mercat es va acostumant cada vegada més a la tensió política i, si en aquesta ocasió no ha arribat la sang al riu és poc probable que passi la propera vegada. I a més, en el quart trimestre del 2013 es deixarà sentir l'impacte de les dues setmanes de tancament en el creixement del PIB (segons l'S&P, -0,6% del PIB trimestral anual, en sintonia amb les nostres estimacions) cosa que es podria retreure a les companyies a l'hora de millorar les seves recomanacions amb els resultats del tercer trimestre del 2013, quan en tot cas esperem una campanya positiva.
Independentment de l'acord, probablement a partir d'ara tornarà a prendre importància el tapering o la retirada dels estímuls per part de la Fed nord-americana, que el mercat assumeix que tindrà lloc durant el primer semestre del 2014 i el retard del qual podria haver accelerat els fluxos de fons cap a la renda variable, animant sobretot les borses europees. No obstant això, aquest cop el llast hauria de ser menor que al juliol-agost (quan es va anunciar la primera vegada per al setembre), ja que el mercat ha assumit un retard però no una cancel·lació del procés. Com a conclusió de l'impacte de l'acord, els resultats empresarials i el tapering, les incerteses pendents de resoldre podrien limitar una recuperació més gran a l'S&P 500 a curt termini, i més encara si tenim en compte que aquest tan sols va caure un 4,5%, fins a 1.650 punts des dels màxims de setembre per a tornar a nivells de 1.720. També és cert que tampoc no veiem riscos de correcció imminent amb els múltiples en la mitjana històrica.
Per altra banda, el proper dijous comença el Consell Europeu en què es podria discutir sobre Irlanda –i l'atorgament d'una línia de crèdit preventiva amb vista a l'acabament del seu rescat– i els mecanismes de finançament a pimes a càrrec de fons estructurals del BEI –el finançament pujaria a 100.000 milions d'euros, cosa que tan sols suposaria un 6% del finançament actual a pimes i, per tant, no s'espera que l'impacte sigui transcendent o un catalitzador per als mercats.
Més enllà del Consell, a Europa la principal clau per als mercats de renda variable torna ser els resultats empresarials. Mentre que el potencial de millora és més gran a Europa que als Estats Units per al 2014 i continuarà beneficiant la seva evolució (marges empresarials en mínims), aquestes expectatives també s'haurien descartat en gran mesura (forta expansió de múltiples i expectatives de revisió a l'alça de benefici per acció més tardanes) i als nivells actuals s'hi deixaria un limitat potencial de revaloració sobre la nostra estimació per al desembre del 2013 del 4% en el cas de l'Eurostoxx 50. Això ens referma en la nostra visió de la necessitat d'una consolidació de nivells en les pròximes setmanes, que podria arribar entorn dels 2.900 punts en el cas de l'Eurostoxx i 9.300 punts en el cas de l'Íbex 35 de la borsa espanyola.
Nicolás Fernández és director d'Anàlisi del Grup Banc Sabadell