Economia

Càstig si no fan préstecs a pimes

El BCE podria penalitzar en els tests d'estrès els bancs que sols compren deute públic

Mario Draghi modificarà les macrosubhastes perquè la liquiditat “arribi a l'economia real”

No és veritat que els bancs no prestin diners: l'aixeta torna a estar oberta, però el problema és que tot el crèdit se'l queda l'administració pública. El BCE regala diners als banquers (els fa préstecs il·limitats a un interès gairebé zero), però aquests, en comptes de finançar les petites i mitjanes empreses i les famílies, prefereixen comprar deute públic (assegurant-se uns tipus superiors al 4%). Mario Draghi va amenaçar ahir de castigar-los penalitzant les seves compres massives de bons sobirans si aquest negoci rodó del carry trade continua ofegant l'economia real.

El BCE podria fer servir els tests d'estrès de l'any que ve per obligar els bancs a fer préstecs a les pimes. Fins ara, i malgrat la greu crisi del deute, els bons públics s'han considerat un actiu lliure de risc, però aquest criteri podria canviar en la nova ronda de proves de resistència que Frankfurt està fent als 128 grans bancs de la zona euro. Altrament dit: les entitats financeres que acumulen una sobredosi de bons públics en els seus balanços podrien tenir problemes per aprovar. A Espanya mateix, només els bancs rescatats s'han gastat, entre aquest any i el passat, 300.000 milions d'euros en bons del Tresor, alhora que deneguen el 80% dels préstecs a les pimes. Això respon a la pregunta d'on han anat a parar els 41.300 milions del rescat i els 241.000 milions de la barra lliure de liquiditat que els bancs espanyols encara no han retornat a Draghi.

El primer a disparar va ser l'economista en cap del BCE, Peter Praet, que en una entrevista al Financial Times va amenaçar de castigar els banquers posant-los mala nota en aquests tests de solvència. “Si els bons sobirans es tractessin d'acord amb el risc que realment suposen per al capital dels bancs”, molts s'ho pensarien dues vegades abans de tornar-se a gastar tota la liquiditat que els injecta Frankfurt fent l'agost amb el deute públic i preferirien fer préstecs a l'economia real.

Rehn exigeix

“Potser, paradoxalment, una revisió de la qualitat dels actius i uns tests d'estrès rigorosos ajudarien en la política monetària”, va advertir el belga d'origen alemany, responsable de les previsions macroeconòmiques de l'organisme.

El mateix Draghi va haver de confirmar l'amenaça de Praet, ahir a Estrasburg, davant d'un Parlament Europeu encès i de l'allau de crítiques sobretot d'eurodiputats del sud d'Europa, que li retreuen que se'n renti les mans mentre les pimes van abaixant la persiana per falta de finançament. Fins i tot l'eurocomissari Olli Rehn (que ha passat de ser el guru de l'austeritat a fer precampanya per les eleccions europees) li va exigir que copiï el Banc d'Anglaterra, que “ha fomentat de manera substancial els préstecs a les pimes al Regne Unit”. Draghi va reconèixer que tindrà en compte els bons públics que els bancs acumulen en els seus balanços a l'hora d'avaluar-los. La quitació de Grècia i el flirteig de Xipre i d'altres socis de l'euro amb la fallida han posat en dubte el mantra que els governs sempre retornen els seus deutes (tan cert com que el preu dels pisos mai no baixa).

El BCE va inundar la banca europea amb més d'un bilió d'euros, entre finals del 2011 i començaments de l'any passat. I Draghi es prepara per tornar a fer una macroinjecció de liquiditat, una nova ronda de subhastes de diner barat, però avisa que “aquest cop serà diferent”. “Ho haurem de fer de manera que arribi a l'economia real”, va prometre l'economista italià per mirar d'acontentar l'eurocambra. “Estem pensant en diverses possibilitats, hem de seguir reflexionant per trobar l'instrument apropiat”, va assegurar. La unió bancària que Alemanya està endarrerint “no és cap panacea”, va advertir Draghi als eurodiputats, i els va recordar que “la igualtat en les condicions de crèdit només es pot garantir amb l'aplicació conjunta d'altres mesures”.

LES XIFRES

48
per cent
de les pimes de l'Estat espanyol no obtenen el crèdit que necessiten, segons el Banc Central Europeu.
10
per cent
està creixent la compra de deute públic a l'Estat, mentre que els préstecs al sector privat cauen un 9%.

Fracàs del rescat del sector bancari espanyol

Els números parlen per si sols i constaten el fracàs del rescat del sistema bancari espanyol. A l'Estat, els préstecs concedits al sector privat continuen caient en picat, un 9% interanual, el setembre passat (l'esfondrament arriba a ser d'un 11% per al destinat a les empreses i d'un 5% per a les famílies). El crèdit al sector públic (les administracions estatal, autonòmica i local), en canvi, està creixent un 10%, segons les dades de la Comissió Europea i del Banc Central Europeu. Els tipus d'interès que es paguen a Espanya, a més, són els que més s'han encarit de tota la UE: al 58% de les petites i mitjanes empreses espanyoles els han apujat els interessos i el 3% han hagut de renunciar al finançament bancari per aquest motiu. Només el 52% de les pimes espanyoles que van demanar un crèdit, entre l'abril i el setembre passat, van rebre tots els diners sol·licitats, 13 punts per sota de la mitjana europea. I el 14% van obtenir només una part molt limitada (d'entre l'1% i el 74%) del préstec a què aspiraven. Els bancs van denegar el 15% de les peticions rebudes. Segons el BCE, només a Grècia i als Països Baixos és més difícil convèncer els banquers.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia