Els 140 euros que ens separen de Noruega
L'Estat espanyol se situa en el tercer lloc amb la factura elèctrica més cara per als petits consumidors industrials
Pimec i Unió de Pagesos creuen que el sistema està muntat per mantenir els beneficis de les companyies elèctriques i alerten que posa en risc molts negocis
Quan un empresari noruec fa el càlcul anual del cost de l'energia elèctrica, en el pitjor dels casos veu que pagarà 94 euros per megawatts hora (MWh). Milers de quilòmetres en direcció al sud europeu, però competint en el mateix mercat global, a l'empresari català li costa 234 euros. És a dir, una diferència de 140 euros, que donen per fer moltes altres coses en qualsevol negoci. La mitjana de l'Europa dels Vint-i-vuit és de 187 euros. Són dades de l'observatori europeu Eurostat, recollides ahir per Pimec.
A tota la UE, són els consumidors de menys de 20 MWh els que suporten una electricitat més cara, però l'Estat espanyol ocupa el tercer lloc en el rànquing dels més cars, entre els 15 estudiats. Per davant, se situen Itàlia i Alemanya. I a la cua, Noruega. La diferència entre el que paguen els grans consumidors (entre 70.000 i 150.000 MWh) i els petits també és abismal. Mentre que a l'Estat espanyol són 164 euros, a Noruega són 37 euros. Els grans consumidors són els que menys paguen dels països estudiats (69 euros), mentre que la mitjana europea se situa en els 86 euros.
Des del 2007 i a l'Estat espanyol, els preus que més han crescut són els dels petits consumidors industrials.
Joan Vila, membre de la comissió d'energia de Pimec, va remarcar ahir:“Tot el que guanyem de competitivitat en sous s'ho emporten els oligopolis que ens roben.” Aquesta patronal considera que la imparable pujada de la factura elèctrica compromet seriosament la viabilitat de moltes empreses. “És inevitable que el llum s'apugi, però no un 63% en una dècada! No pot ser que ho faci a aquesta velocitat i ho carregi a les famílies i als petits empresaris”, afirma Vila. La primavera passada, Pimec es va reunir amb el Ministeri d'Indústria per presentar les seves propostes davant la imminent reforma del sector elèctric. Sense èxit.
Després de l'escàndol suscitat per la subhasta d'ahir, Vila considera que el PP “va entrar al govern amb el full de ruta de la patronal elèctrica Unesa. I ara li peta als dits...” I hi afegeix: “Frenar-ho vol dir canviar de ministre. No hi ha cap altra sortida.”
Pimec qüestiona el sistema de subhastes. “És vergonyós. Està muntat perquè les nuclears i les hidràuliques tinguin extrabeneficis a costa de perjudicar energies com les renovables.” Segons els seus càlculs, el 2% estipulat com a part del “peatge” suma els 3.600 milions estipulats com a dèficit tarifari. “En realitat, són els beneficis extres de les nuclears i les hidràuliques dels darrers anys, que tenen un cost de generació de 20 euros per MWh i el venen a 50 euros”.
Les empreses agrícoles i ramaderes també són entre les grans perjudicades per les factures elèctriques. Als conreus de regadiu del Camp de Tarragona i l'Ebre l'aigua arriba mitjançant bombes elèctriques. Igualment, als regats pels canals d'Urgell i Segarra-Garrigues.
Davant l'increment imparable dels costos del gasoil, que posava en greus dificultats la viabilitat de molts regadius, recentment alguns agricultors han optat per aquestes bombes elèctriques. Portar el corrent al camp costa una mitjana de 6.000 euros per pal elèctric.
El 25% del cost al regadiu
Jaume Pedrós, responsable d'energies renovables de la Unió de Pagesos, conrea panís al Pla d'Urgell i va decidir substituir gasoil per electricitat. “Fa un any, calculàvem que s'emportaria entre un 15% i un 20% dels costos totals d'explotació. Ara ens acostem al 25%. Amb els preus del producte de fa 40 anys, no surten els números.” Tanta incertesa en la tarifa “clama al cel”. Carlos Vicente, responsable d'organització d'UP, opina que cal “substituir l'elèctrica per altres sistemes, com ara les renovables. Hem de posar fi a la dependència de les elèctriques, perquè ens sagnen a tots amb lleis fetes a mida”.
