L'ocupació temporal es fa crònica

Con­trac­tes labo­rals d'un parell d'hores, de dos dies o de dues set­ma­nes. El 2013 va con­so­li­dar aquest tipus de con­trac­tació, en paral·lel a la reforma labo­ral i a l'aug­ment del nom­bre d'expe­di­ents de regu­lació d'ocu­pació (ERO) de reducció de jor­nada. Quan encara no es conei­xen les estadísti­ques de l'últim mes del 2013, l'Obser­va­tori d'Empresa i Ocu­pació de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya ja té regis­trats 164 expe­di­ents de reducció de jor­nada a les comar­ques giro­ni­nes –un 6,4% més que tot el 2012–, que han afec­tat un total de 1.006 tre­ba­lla­dors. Són els únics expe­di­ents de regu­lació que han anat a l'alça del gener al novem­bre pas­sat; la resta, els d'extinció i els de sus­pensió tem­po­ral, han anat a la baixa.

Segons les matei­xes dades, aquest tipus d'ERO de reducció horària està asso­ciat sobre­tot al sec­tor ser­veis, i hi des­taca el sec­tor de la neteja. “On abans tre­ba­llava una per­sona en horari com­plet, ara pot­ser en tre­ba­llen tres durant dues hores cada dia”, explica la secretària gene­ral de la UGT a les comar­ques giro­ni­nes, Dolors Bassa, i hi afe­geix: “S'estal­vien, per exem­ple, els cos­tos de tras­llats, però amb qui­nes con­di­ci­ons i amb quins con­trac­tes?” En aquest sen­tit, la líder de la UGT a les comar­ques giro­ni­nes insis­teix que aquests con­trac­tes de menor durada gene­ren una gran pre­ca­rit­zació labo­ral i denun­cia que aquesta manera de fer “frau­du­lenta”, a banda del sec­tor ser­veis, també es cons­tata, per exem­ple, en empre­ses càrnies. Així mateix, el secre­tari gene­ral de CCOO a les comar­ques giro­ni­nes, Bar­to­meu Compte, con­si­dera que el 2013 hi ha hagut un detri­ment molt impor­tant en els sala­ris i hi afe­geix un ele­ment més: “Ha aug­men­tat la desi­gual­tat, i ha per­ju­di­cat sobre­tot les dones; s'ha fet una con­trac­tació molt par­cial i no només tem­po­ral.” Compte fa espe­cial èmfasi a denun­ciar que “la situ­ació de la dona ha retro­ce­dit molts anys” durant el 2013.

“Tot­hom vol­dria con­trac­tar per­so­nal, però la gent s'ha tor­nat extre­ma­ment pru­dent”, explica el gerent de l'Asso­ci­ació Costa Brava Cen­tre, Martí Sabrià. Hotels, sobre­tot, i també res­tau­rants han sor­tit greu­ment per­ju­di­cats de la crisi gene­ral, i les polítiques de con­tenció en són una con­seqüència. Aquest és un sec­tor en què el marge per reduir des­pe­ses és molt limi­tat i se cen­tra, sobre­tot, en la par­tida de per­so­nal, una par­tida que és impres­cin­di­ble. Sabrià relata que la crisi va col­pe­jar for­ta­ment i per sor­presa el sec­tor ja l'any 2009. Des de lla­vors, gai­rebé no s'han recu­pe­rat i, segons explica Sabrià, es podria dir que “aquest és el pit­jor hivern pel que fa al nom­bre de llits oberts”. El per­cen­tatge d'hotels tan­cats aquest hivern al lito­ral gironí arriba al 70%, quan abans era del 50%, afe­geix Sabrià. La demanda prin­ci­pal es con­cen­tra ara en la tem­po­rada alta. És, doncs, durant aquest període que hi ha més con­trac­ta­ci­ons. En aquest con­text, “cada cop es con­tracta de manera més ajus­tada, la gent gua­nya exper­tesa a l'hora d'admi­nis­trar dies i hores, i són curo­sos a fer que es com­pleixi la llei”.