Directius sense crisi
Durant el 2013 els sous només van millorar per als directius (+7%)
S'accentua la distància amb els comandaments intermedis (-3%) i els assalariats (-0,5%)
Creix la distància entre els que més cobren i els que guanyen menys
Qui més guanya encara va guanyar una mica més durant el 2013. Només els sous dels directius van aconseguir sortir de la crisi l'any passat i van créixer un 6,96% de mitjana a l'Estat espanyol, contra les caigudes del 3,18% en els sous dels càrrecs intermedis i del 0,47% en els
sous dels treballadors, segons l'informe Evolució salarial 2007-2013, elaborat per la consultora ICSA Grup i l'escola de negocis EADA. Segons aquest estudi, només els directius han aconseguit superar la inflació i mantenir el poder adquisitiu, i s'ha eixamplat encara més la diferència entre els sous més alts i els més baixos. “S'està produint una polarització”, explicava Ernesto Poveda, president d'ICSA Grup, “entre les persones que guanyen moltíssim i les que cada vegada guanyen menys”. De fet, si el sou mitjà d'un directiu se situava l'any passat en els 80.330 euros bruts per al conjunt de l'Estat espanyol, el dels càrrecs intermedis estava en 36.522 euros i el dels treballadors, en 21.307. Per Poveda, “la profunditat de la crisi i la falta d'ocupació han generat un estancament en les remuneracions dels treballadors”. L'argument principal és que els directius han començat a complir els objectius fixats per les corporacions i se'ls remunera amb variables que durant la crisi no havien pogut guanyar.
També amb relació al període de crisi, el professor d'EADA Jordi Costa explicava que mentre que els directius “van reorientar els seus sous, els empleats continuaven sota els efectes dels convenis col·lectius, i ara estem assistint a un procés a la inversa, en què els directius noten primer les millores”. Sigui com sigui, la crisi castiga igual i “amb duresa classes mitjanes i treballadors, que cada vegada són més difícils de distingir salarialment”, en opinió del professor Costa. “Els sous dels comandaments intermedis s'estan acostant cada vegada més als dels empleats”, advertia Poveda.
Entre les solucions que proposen els experts, destaca la necessitat d'“avançar cap a models retributius sostenibles sense la rigidesa actual i que s'adaptin a la realitat econòmica canviant”, segons Poveda, que anima les empreses a “passar a un model retributiu intel·ligent, no basat en la productivitat del sector sinó en la competitivitat pròpia de l'empresa, fugint d'increments lineals”.
Així, entre els anys 2007 i 2013, els sous dels directius han passat dels 68.705 euros bruts als 80.330 de sou anual; el dels comandaments, dels 34.803 euros del 2007 als 36.522 de l'any passat, i entre els assalariats, de 19.588 euros a 21.307. Tenint en compte la inflació acumulada en el període, només els directius van guanyar poder adquisitiu (+3,42%), i els comandaments intermedis i els empleats van ser castigats amb caigudes del 8,56% i el 4,72% respectivament.
Catalunya paga més
Amb tot, aquestes quantitats són mitjanes estatals i els sous a Catalunya estan a la banda alta, només superats per les retribucions a Madrid en les categories de directius (82.268 euros bruts de mitjana a Catalunya) i comandaments (37.432), i per sota també dels navarresos pel que fa a salari de treballadors de base (22.549).
Amb tot, els sous estan encara a certa distància dels que es paga a països com França i Itàlia. En el cas dels directius, un italià cobra uns 30.000 euros més que un espanyol; un comandament intermedi, uns 18.000 més, i un empleat, més de 6.500 euros més. Però mentre que els sous dels directius a l'Estat han crescut un 7% l'últim any, a França i Itàlia s'han moderat i han crescut per sota d'un 1%.
LES XIFRES
Sous alts en la banca i en la indústria
En general, els sous més alts es paguen en la banca i els serveis financers, tot i que en l'últim exercici han crescut els sous dels directius en la indústria. A la banda baixa destaquen les retribucions que es paguen al sector del comerç i el turisme, considerat un dels motors econòmics de l'Estat, però el sector més mal pagat de tots.