Cóndor vol doblar les vendes a l'exterior i fer-se un lloc a l'Àsia

Fa més d'una dècada que la firma va començar a diversificar el producte amb una línia de moda per a infant, de zero a dotze anys. Fan dues col·leccions cada any de mitjons i pantis i de moda infantil amb un total de 700 referències. “Tot això ho podem fer perquè ho fem aquí, amb els tallers que ens serveixen les peces que necessitem en funció de la demanda del mercat i sense haver de preveure un estoc al magatzem que no saps quan podràs vendre”, comenta la directora gerent. El 2011 la firma disposava de tres botigues, a Barcelona, València i Huelva, i dos outlets a Arenys de Mar i el 2012 van obrir a Vigo i a Girona. “Els mitjons i els pantis, el cor de l'empresa, es consideren un complement i nosaltres volíem oferir més als nostres clients”, afirma Ramos. Als establiments propietat de Cóndor cal afegir les franquícies que funcionen a Saragossa i Madrid, una tipologia de botigues que es multiplicaran aquest any fins a sumar-ne deu més en territori espanyol i una a Portugal. Per què no seguir apostant pel primer model? “Les botigues pròpies costen molt de mantenir i mai no hem tingut esperit de ser un retail cent per cent nostre. Busquem un espai on poder mostrar les nostres col·leccions”, assenyala la directora gerent de Cóndor. Per Roser Ramos, el nou model de franquícia “intenta compensar la pèrdua de les botigues tradicionals que han anat caient amb la recessió oferint espais a mida, amb col·leccions plurals, que ens funcionin arreu”. L'empresa, però, continua fidel al seu client més gran, El Corte Inglés.

Cóndor, nascuda l'any 1898, també es va sentir atreta en el seu moment pels avantatges que prometia la producció a Àsia. “La deslocalització no ens va funcionar, perquè la nostra manera de treballar no era exportable i perquè les condicions que ens oferien no ens van convèncer“, assenyala Roser Ramos. Aquest desencant per la fabricació de fora ha convertit l'empresa en ferma defensora de la producció que es fa al país. “Tradicionalment, la indústria tèxtil ha estat la que més ocupació ha donat. Perquè és un procés que necessita moltes mans, i mans expertes. Un país industrialitzat és un país que aposta pel funcionament de la seva economia”, emfatitza la responsable de l'empresa, que afegeix: “Ens cal conscienciar els clients que la bona feina s'ha de fer des d'aquí, amb treballadors que tenen un sou digne i des d'on es garanteix una major qualitat i una major durabilitat del producte. En el tèxtil la tecnologia no pot substituir les mans, però parlar de reindustrialitzar el país demana un sobreesforç que costa de tirar endavant. No es fan duros a quatre peles i un negoci necessita els seus anys per funcionar i ser rendible. Això del diner ràpid, a la llarga passa factura”, insisteix la cap de la firma maresmenca. En aquest sentit, Ramos aposta perquè les administracions aturin la caiguda lliure que representa el tancament de les empreses. “S'han d'ajudar aquelles que encara funcionen i s'han de pensar noves maneres de revitalitzar un sector que a dia d'avui encara dóna feina a centenars de persones”, reclama. I ho exemplifica anant més enllà de les injeccions de diners públics. “Prefereixo unes bones eines, un bon assessorament que ajudi a reactivar l'economia i que transformi els emprenedors d'avui en empresaris que demà donaran feina real”, diu.

Roser Ramos presideix el clúster Tèxtil i Moda Catalunya amb plataformes d'internacionalització del sector que afavoreixen la recerca de nous mercats i amb plataformes de vendes a la Xina i als Estats Units i properament a Mèxic.

Manté que cal garantir el compromís del sector amb la fabricació local. “Hem de començar per creure en nosaltres mateixos, per col·laborar i no marxar a fora amb l'únic incentiu de la rebaixa del preu”, proclama, i puntualitza: “Segur que m'afectaran els marges de benefici, però estaré treballant al país i pel futur del país.”