Aigua freda al balneari

Hans Castorp va arribar al sanatori suís convençut que la seva seria una estada fugaç. Un pim-pam. Visitar el cosí que hi tenia allí ingressat i al cap d'una setmana ja seria de nou a l'estació de trens per enfilar el camí de retorn cap a Hamburg. Però, carai, els aires que es respiraven en aquell balneari de muntanya li van trastocar els plans. L'escriptor Thomas Mann va centrar la seva novel·la La muntanya màgica en un centre de salut situat a Davos. Fa cent anys l'obra ja avisava que a les muntanyes suïsses hi passen coses estranyes.

Aquesta setmana s'ha celebrat a Davos el prestigiós fòrum mundial d'economia i, com si volguessin retre homenatge al llibre de Mann, els més rics i poderosos capitostos de l'economia mundial han conclòs que al món hi ha desigualtats. Des de l'exassessora econòmica de Bill Clinton, Laura Tyson, fins un missatge arribat amb mata-segells del Vaticà i que comminava el club dels rics a tenir en compte “els febles i els vulnerables”. Caldrà veure quin cas en fan els assistents a un fòrum que està dominat per un ampli estol de polítics, banquers, gestors de fons d'inversions i presidents de multinacionals que, en la majoria de casos, han hagut d'abonar entre 70.000 i 500.000 dòlars (51.500 i 384.000 euros) per poder assistir-hi.

De desproporcions n'hi ha arreu, però en alguns llocs més que en d'altres. L'Estat espanyol és el país de la Unió Europea amb més desigualtats i se situa només al darrere de Letònia, segons un estudi d'Oxfam Intermón. L'informe constata que els 20 espanyols més rics acumulen una fortuna de 77.000 milions d'euros, l'equivalent a la renda del 20% de les persones més pobres. A àmbit mundial hi ha 85 individus que acumulen tanta riquesa com 3.570 milions de persones que pertanyen a l'equip pobre de la població.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha regat el bonsai de la il·lusió. Si fa uns dies la presidenta, Christine Lagarde, deia que a partir del 2014 venien set anys de vaques grasses, aquesta setmana l'FMI ha centrat el missatge optimista en l'Estat espanyol i ha revelat que els indicadors apunten a un creixement del PIB espanyol del 0,6%. La dada és quatre dècimes superior a la previsió feta el passat mes d'octubre.

Caldrà estar a l'expectativa perquè, de moment, la realitat és que 6.271 empreses van desaparèixer l'any passat a Catalunya, un 10,7% més que un any abans, segons les dades del Col·legi de Registradors d'Espanya. Al conjunt de l'Estat espanyol, el nombre de societats que es van extingir es va elevar a 26.720, la quantitat més alta des de l'esclat de la crisi.

Catalunya ha tancat el 2013 amb una taxa d'atur del 22,26% i un total de 820.400 desocupats, segons l'Enquesta de Població Activa (EPA) del quart trimestre que va publicar l'INE aquest dijous. Aquesta xifra representa que, a finals del 2013, l'economia catalana ha registrat 64.700 aturats menys que durant l'últim trimestre de l'any anterior, segons l'EPA. Pel que fa al conjunt de l'Estat, el nombre d'aturats va baixar en 69.000 persones el 2013 i la taxa d'atur queda en el 26,03%. Malgrat la caiguda interanual, la primera registrada des del segon trimestre del 2007, la taxa d'atur ha augmentat respecte a un any abans (quan era el 26,02%), pel fet que la població activa s'ha reduït en 267.900 persones.

Vénen mal dades a Panrico perquè la direcció preveu acomiadar 150 persones a la planta de Santa Perpètua de Mogoda. Igualment, mal trago per a Coca-Cola, que tancarà plantes embotelladores a Madrid, Alacant, Mallorca i Astúries.

L'altra cara de la moneda és el Banc Sabadell, que triplica el seu benefici i guanya 248 milions el 2013, i el grup Simon, que troba en la Xina el seu principal mercat. També en qüestió de turisme les coses rutllen perquè el 2013 ha estat un any de rècords. L'Estat espanyol ha arribat als 60,6 milions de visitants (Catalunya en rep un 26% i ingressa 14.000 milions).

La setmana en què Mariano Rajoy assegurava en una entrevista “mentre jo sigui president no hi haurà ni consulta ni independència a Catalunya”, el Parlament ha aprovat (vots a favor de CiU i ERC) els pressupostos per al 2014.