Gran angular

Joan Simó

President de la Cambra de Comerç de Lleida

“Estem com en els darrers anys del franquisme i es vol fer por en lloc de dialogar”

La situació de les cambres és difícil i sis ja han estat intervingudes en la seva autonomia
Cada vegada
sóc més independentista, la situació m'hi porta
La indústria agroalimentària s'ha espavilat i en sis anys ja exporta un 57% més
És vergonyós que no s'hagi fet l'autovia entre Lleida i Tarragona en 10 o 15 anys
La construcció ja no serà un motor econòmic, però l'activitat torna i generarà feina

Joan Simó presideix la Cambra de Comerç de Lleida des de fa més de vint anys. Empresari del sector de la construcció i vinculat a CDC, ha aconseguit l'estabilitat en el sector empresarial, tant a la cambra com entre les patronals lleidatanes, que també presideix.

Amb les darreres dades es pot dir que l'atur ha començat a baixar?
Potser encara és aviat, però es comencen a veure petits canvis i positius. Lleida tenia en la construcció el principal motor econòmic i, amb la crisi, els índexs d'atur han passat a ser excessius, tot i que el sector agroalimentari ho ha frenat una mica. Estàvem acostumats a un atur tècnic del 4,5%.
I remuntarà a Ponent?
L'exportació ens funciona molt bé, amb increments anuals importants. En sis anys hem crescut un 57% i això demostra que la indústria agroalimentària s'ha espavilat i creix. La maquinària agrícola també ven molt a fora. No obstant això, crec que, per recuperar ocupació, la construcció hi ajudarà amb nova activitat.
Com abans?
No, però a Lleida hi ha cinc pisos buits per cada 1.000 habitants i a la província uns 15. Això vol dir que en poc temps hi haurà demanda perquè els bancs han continuat venent habitatges i a uns preus que ja no poden baixar més. És a dir, que la construcció ja no serà el motor econòmic que va ser, però sí que reprendrà activitat i serà un nínxol d'ocupació. També crec que l'obra pública es reactivarà.
I el turisme?
També és un bon sector i en creixement, sobretot perquè els empresaris han sabut desestacionalitzar i ara el que hem d'aconseguir és aprofitar l'empenta de Barcelona per captar visitants. Lleida és encara la gran desconeguda, tot i la potència del Pirineu en l'esquí i la lenta arrencada dels atractius turístics del pla de Lleida.
Ens queda la indústria.
No som forts en aquest camp, però ara hem de ser capaços de començar a preparar nou sòl industrial per quan hi pugui haver nova demanda, captar inversions i oferir costos molt més reduïts dels que un empresari té a l'àrea metropolitana de Barcelona.
La cambra ha liderat o s'ha posat al costat de moltes reivindicacions de noves infraestructures. S'han aconseguit coses?
Seguim treballant, però la crisi ha aturat molts projectes que a Lleida són urgents. Necessitem l'autovia a Tarragona, alliberant el peatge Lleida-Montblanc mentre no hi sigui i acabant-la fins a Tarragona. És vergonyós que en 10 o 15 anys no s'hagi estat capaç de connectar amb autovia Lleida i Tarragona, on tenim el nostre port natural per exportar. A més, crec que en pocs anys i gràcies al canal Segarra-Garrigues podrem deixar d'importar cereal i en podrem exportar. Igualment, necessitem l'autovia a Saragossa, connectar l'eix Cantàbric-Mediterrani, nous passos pirinencs amb França i altres vies de què fa molts anys que se'n parla i no es fa res.
I en ferrocarril?
El corredor del Mediterrani és un projecte important i Lleida s'hi ha de connectar per no deixar escapar oportunitats. Però també necessitem un servei de Rodalies a Montsó, a Montblanc, l'eix de Mollerussa, Tàrrega i Cervera, ampliar la línia de la Pobla de Segur i modernitzar la línia Lleida-Manresa, així com connectar totes aquestes línies de Rodalies amb el TGV.
Les cambres estan en transformació amb molts canvis normatius. En quina situació es troba ara l'entitat lleidatana?
És un moment complex perquè ja no cobrem res de les quotes i algunes cambres ho estan passant molt malament, fins al punt que sis ja han estat intervingudes per les comunitat autònomes, i ja veurem si acaben tancant. Ara es tramita al Congrés una nova llei de cambres i crec que hi haurà una reducció important en relació amb les 88 que hi ha ara a l'Estat i, a més, el govern central vol crear la Cambra d'Espanya en lloc de l'actual consell de cambres. Després vindrà la llei catalana, i esperem que ens segueixin ajudant com han fet fins ara.
Amb noves funcions?
Les cambres són importants i necessàries, sobretot per les exportacions i l'obertura de nous mercats per a les empreses. N'hi ha a tot el món i és l'organisme que ens permet entrar en qualsevol mercat. El futur de les cambres consisteix, entre altres funcions, a fer aquesta feina d'internacionalització.
Facilita la feina que presideixi la cambra i la confederació de patronals de Lleida?
Ho facilita perquè no hi ha cap enfrontament entre sectors, tothom hi és representat, el consens funciona i les funcions d'uns i altres és diferent.
I com veu el procés sobiranista des de la institució cameral?
Cada vegada sóc més independentista. La situació m'hi porta. I és que a Catalunya només demanem parlar i Madrid mira cap a un altre costat. Si a Madrid i el govern central els preocupés que Catalunya no marxés, s'haurien assegut a parlar. I si des d'aquí demanàvem 10, potser hauríem aconseguit 5 o 6, com el pacte fiscal, que és el mínim que ens mereixem.
Però no sembla que hi hagi d'haver diàleg.
No i, en lloc de parlar, només surten fent por i coaccionant. És lògic que els catalans responguem exigint més llibertat. Jo he lluitat contra la dictadura per les llibertats i ara estem com en els darrers anys del franquisme i es vol fer por en lloc de dialogar. Si haguessin actuat al revés, no seríem on som.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.