El ‘boom' de l'economia submergida
L'atur i la corrupció fan disparar l'economia en negre al 25% del PIB català
La recessió suma 60.000 milions a l'Estat i el forat és de 253.000 milions
Gestha clama contra la desídia oficial i les ordres de perseguir petits fraus
L'Espanya del Lazarillo de Tormes no és la luterana Alemanya i això ho sap Jordi Sardà, professor d'economia de la Universitat Rovira i Virgili, que ha viscut en terres teutones i explica que quan un contribuent no paga l'IVA els seus veïns alemanys el recriminen com algú que els roba a ells i no a l'Estat i que potser està impedint que el seu barri tingui una guarderia que necessita. “Un problema de moralitat”, sentencia Sardà.
La crisi que es va iniciar el 2008 i que ha fet disparar l'atur al 26% i els casos de corrupció han acabat engrandint encara més el gran magma de l'economia submergida, fins al 24,6% del PIB tant a Catalunya com a la pell de brau. A tot l'Estat ja és de 253.135 milions el volum de diners que s'escapa dels ulls d'Hisenda. L'escalada vertiginosa de l'economia en negre des de l'inici de la recessió és la conclusió principal que els tècnics d'hisenda de Gestha recullen en l'estudi L'economia submergida passa factura. L'avenç del frau durant la crisi, que ha coordinat l'especialista de la Rovira i Virgili Jordi Sardà. La seqüència des del 2008 és nítida: com més atur, més diners es mouen en l'economia en negre que s'escapa de la tributació. Si el 2008, l'any de la caiguda de Lehman Brothers, hi havia 193.626 milions (17,8% del PIB) nedant al mar de l'ocult, el 2009 ja eren 220.895 milions (21,1% del PIB), és a dir, un salt de més de 27.000 milions addicionals en negre en un sol any. De manera que la crisi fins al final del 2012 ja ha sumat 59.509 milions al gran forat negre de la quarta part del PIB estatal que l'Agència Tributària ni ensuma. “Si és molt o poc? Doncs depèn. És poc si ho comparem amb Bolívia; és molt si ho comparem amb França o Alemanya i estem al nivell de Grècia o Turquia”, es permetia ironitzar ahir el professor Sardà.
El pretèrit boom de la construcció, doncs, deixa pas al boom de l'economia submergida actual, que, a més, és elevat en aquells territoris on la bombolla immobiliària ha esclatat amb més virulència. I hi guarda paral·lelismes, perquè el 70% de pagaments en efectiu es fan encara avui amb bitllets de 500 euros.
Disparitat autonòmica
En el mapa autonòmic, el cas de Catalunya se situa just en la mitjana (24,6% del seu PIB), mentre que el podi de l'economia en negre és per a Extremadura (31,1%), Andalusia (29,2%) i Castella-la Manxa (29,1%). En l'últim lloc hi apareix Madrid, però tant Sardà com el secretari general de Gestha, Carlos Cruzado, alerten de la falsa conclusió que sigui la regió més transparent. El motiu és que aplega el 60% de les 100 grans corporacions i les grans fortunes, que tenen recursos per aprofitar el que es coneix eufemísticament com a “enginyeria fiscal” (hi ha firmes que paguen el 3,5% de la facturació real) o les sicav (societats d'inversió que tributen a l'1%) per eludir els pagaments d'impostos. I eludir no és tècnicament ocultar. Gràcies a aquest efecte capital apareix Madrid com una de les províncies amb menys economia oculta entre el 2008 i el 2012, però juntament amb Barcelona, Tarragona, Lleida, la Rioja i Saragossa. Entre les que més volum en negre mouen hi ha Àvila, Albacete, Ourense i Toledo. L'estudi exclou el País Basc i Navarra (també Ceuta i Melilla) perquè els seus règims fiscals especials no els fan comparables.
En el seu dia a dia, els tècnics d'Hisenda posen el crit al cel davant la desídia oficial del govern estatal a l'hora de perseguir el gran frau i d'obsessionar-se amb els assalariats de base i els autònoms i els petits empresaris que cometen “faltes o oblits”. “Hisenda dedica més del 80% de la plantilla a vigilar assalariats i petits empresaris i alhora no ens deixa accedir als contribuents acollits a l'amnistia fiscal per poder seguir les seves regularitzacions”, denuncia el secretari general de Gestha. Cruzado i Sardà raonen que l'economia en negre i la xarxa familiar –la pensió dels avis– és el que explica que un estat amb el 26% d'atur no visqui una revolta social.
El cas Toblerone suec i la moral
Els inspectors d'Hisenda que agrupa Gestha acostumen a citar el cas Toblerone suec per explicar la falta de moral local. El 1995 Mona Sahlin, viceprimera ministra de Suècia, era sorpresa havent pagat amb la targeta del govern dues xocolatines Toblerone per l'equivalent a 30 euros i va ser obligada a dimitir. “És impensable a Espanya. Dimiteixen polítics pel fet de conduir borratxos però no dimiteix ningú pel fet d'estar implicat en un delicte fiscal”, denuncia Carlos Cruzado (Gestha). Cruzado reclama al govern espanyol que faci campanyes de conscienciació com les de la DGT amb la seguretat viària per elevar la moralitat fiscal.
