Una qüestió de qualitat
Es poden trobar caves de vint euros de més qualitat que un xampany amb un valor més alt, segons l'opinió d'un sommelier
La diferència entre el producte català i el francès pot arribar als 140 euros
El cava no és el xampany dels pobres. Aquesta és la idea que productors i experts volen transmetre al mercat nacional i internacional. Vinus & Brindis és una cadena d'establiments que ofereixen productes d'alta qualitat. Sergi Giordanino, un sommelier que fa sis anys que treballa a la botiga que es troba al centre comercial L'Illa Diagonal de Barcelona, ho té clar: “Podem trobar caves de vint euros excepcionals, molt millors que xampanys amb preus més cars. Jo crec que pocs cellers de la Xampanya voldrien fer un test a cegues amb un cava del mateix preu.” Tot i això, la diferència a l'hora de comprar és notable.
“El cava més car que es pot trobar és el Turo d'en Mota, de Recaredo, que està per sobre dels cent euros. Hi ha moltíssims xampanys per aquest preu, però no en trobaràs cap per un euro i mig, un preu pel qual sí que es poden veure alguns caves a qualsevol supermercat”, es queixa Sergi.
Tot i aquest desprestigi, el consumidor cada cop entén més que es pot comprar un cava de qualitat sense haver-se'n d'anar a un xampany, i és aquest canvi de tendència el que està animant els cellers a fer un esforç de qualitat. “Hi ha productes que estan bé i que agraden, però són homogenis, com un refresc. Hi ha cellers que encara mantenen una qualitat alta perquè diferencien línies. Avui dia ens agrada el celler petit i de proximitat”, explica Sergi, que mostra alguns dels seus millors caves, com ara un Sabaté i Coca, de 33 euros, i un Celler Batlle, de 50. Al mateix prestatge es pot veure un xampany Dom Pérignon de 145 euros i un Roederer Cristal, també xampany, de 190.
“S'hauria de demostrar la qualitat del cava. No pot anar al mateix sac un cava que es ven a dos euros que un altre de vint. Això internacionalment comporta desprestigi i que el consum caigui”, afirma el gerent, i afegeix que “no és qüestió de regular preus, s'ha de regular la DO Cava i crear subcategories que diferenciïn els caves de qualitat”. Giordanino posa com a exemple la rigorositat dels productors francesos, ja que “tenen clar que la criança marca la qualitat del producte”.
“No s'han d'apujar tots els caves a vint euros, sinó fer que els nostres consumidors entenguin la diferència que hi ha entre un cava d'un euro i mig i un altre de vint”, va concloure Giordanino.
