Què pretén Diguem prou?
És un acte reivindicatiu tal com s'expressa. Pretén donar veu als petits empresaris i autònoms de Catalunya perquè expressin la seva disconformitat amb una situació que és endèmica, una situació que fa que no es pensi en les pimes, les microempreses, les petites empreses i els autònoms del país a l'hora de legislar, arbitrar fórmules per llançar l'economia i, en aquest moment, l'empresari ja ha arribat a un punt molt alt de presa de consciència. S'han succeït diversos governs en diversos períodes, eleccions, programes de govern i promeses electorals que veiem que no s'acaben de complir mai.
Subvencions? Ajudes?
Els empresaris sabem que som realment els que podem rellançar la situació econòmica i no necessitem ni subvencions ni ajudes, sinó que el marc normatiu i el marc en què es desenvolupen les nostres activitats econòmiques prenguin la productivitat i la competitivitat en primer terme. Tot allò que pugui afavorir que l'economia per si mateixa es reactivi per la seva activitat. Tot això és el que ens cal i ho volem expressar en un acte reivindicatiu en què s'aplegaran més d'un miler d'empresaris i representants d'organitzacions empresarials i de gremis per promoure aquesta veu unitària.
Quin ha de ser aquest marc normatiu? Quins creuen que serien els passos que s'haurien de seguir?
Pimec, com a agent social, sempre ha estat al costat dels governs i del Parlament per promoure iniciatives i fer arribar la seva opinió respecte als temes que l'afecten des del punt de vista empresarial i econòmic. No és res més que tornar a esmentar aquests aspectes, que, bàsicament, són així de simples.
I diuen prou a...
En definitiva, l'empresari vol dir prou, en primer lloc, a la falta de finançament per a la petita i la mitjana empresa. També vol dir prou a les pujades reiterades d'impostos, que augmenten la pressió fiscal, que és de les més altes d'Europa; tant als autònoms com als comerços i a les petites i mitjanes empreses i treballadors se'ns està escanyant. Prou també a l'augment de cotització, a un marc normatiu que ens deixa fora del procés de regulació de conveni col·lectiu i prou a les polítiques de retallades i no de reforma del sector públic.I prou a la política energètica erràtica, perquè no hi ha un marc estable que permeti planificar un cost tan essencial per a la indústria com és l'energia. Prou també a la gestió d'inversions públiques i infraestructures a partir de criteris de rendibilitat política i no econòmics i d'eficiència. És a dir, són un conjunt de conceptes que entenem que no s'estan formulant des de la perspectiva del petit empresari.
Què vol dir?
De manera molt gràfica, és que quan el legislador fa una llei o una norma, que abans d'escriure pensi: “Estic escrivint, no a favor, sinó tenint en compte aquesta realitat o, per contra, ho estic fent tenint en compte altres plantejaments que no són de la realitat?” En definitiva, és enfocar la realitat.
Totes aquestes reivindicacions tenen un reflex directe a les comarques gironines? En pot posar exemples?
Girona no deixa de ser un reflex de tot el que he dit i en aquest territori passa exactament el mateix que a la resta de Catalunya. El que sí que és clar és que Girona és un territori complex, un territori també prou diversificat perquè no tinguem una indústria específica que sigui molt sensible o esbiaixi les magnituds. Girona té el mateix que altres llocs, però potser en un territori més petit i compacte on no veiem grans exemples de crisi que surtin als diaris amb titulars, però sí que tenim una crisi generalitzada que afecta aquestes qüestions. Què fa, doncs, si en el conjunt de Catalunya l'any 2007 hi havia 535.000 pimes que ocupaven més de dos milions de persones i avui n'hi queden 430.000, que ocupen al voltant d'1.650.000 treballadors? Al llarg d'aquest camí de crisi, hem perdut 105.000 empreses i més de 350.000 llocs de treball. Girona també ha perdut els seus, però el que és més lamentable és que aquella part d'emprenedoria, aquella capacitat d'activitat, ja està destruïda per sempre. La recuperació d'aquestes capacitats productives, doncs, en alguns casos, trigarà anys.
Apareixen, però, noves mesures legislatives.
La majoria de les mesures que van sortint, que els governs ja estan aplicant, arriben molt tard. Perquè eren mesures que estaven apuntades ja fa molts anys i la majoria arriben d'una manera molt tímida. És a dir, els que governen no acaben de tenir la determinació suficient per aplicar-les ja de manera definitiva. Estem en un entorn de provisionalitat i a l'empresa aquesta provisionalitat li fa mal. L'empresa necessita marcs normatius estables que es puguin projectar en el temps i no només cenyir-se a cicles electorals, que fan que tot això no sigui sòlid. Necessitem recuperar la confiança. Afortunadament, i el president Mas ja ho ha dit moltes vegades, som un país d'emprenedors i, com a emprenedors, el que cal només és crear el clima adequat perquè aquesta emprenedoria es vagi desenvolupant.
Parla d'emprenedoria. És conegut que les comarques gironines són capdavanteres en aquest àmbit a Catalunya.
Això és clar. A més, som líders en alguns àmbits i tenim empreses netament exportadores, empreses que tenen tecnologia pròpia i empreses que estan treballant amb aquests horitzons, però imaginem-nos que, a tot això que tenim, s'hi afegeix un marc estable i una cooperació estreta entre els governs i el sector empresarial, que és capaç, repeteixo, és l'únic capaç de crear economia, riquesa i, per tant, llocs de treball.
Durant tot aquest període de crisi, una de les principals queixes dels empresaris és la falta de crèdit per part de les entitats financeres. Com està aquesta situació? Ha millorat?
Es detecten els primers símptomes que les entitats ja comencen a fer la funció per a la qual han nascut, que és, entre altres coses, donar crèdit. El que passa és que, per als seus requeriments de solvència, aquests crèdits només es poden donar a aquells projectes que són extremament sòlids o que tenen unes garanties provades. La taxa de risc que incorpora qualsevol activitat empresarial o econòmica està tan sobrevalorada que això genera a vegades la impossibilitat que aquest crèdit es pugui facilitar. D'altra banda, els recursos i les garanties que es demana que aporti l'empresari a vegades no hi són. Ens trobem la paradoxa que hi ha projectes i fins i tot mercat i vendes, però no hi ha crèdit ni recursos de capital per posar en marxa l'activitat. Són elements realment contradictoris.
Va accedir a la presidència de Pimec Girona el maig de l'any passat. Deu mesos després, quin balanç fa d'aquest temps al capdavant de la patronal?
El balanç és altament positiu. Des del punt de vista personal, perquè la patronal és un instrument, un col·lectiu imprescindible per als empresaris. Tots hem de pertànyer d'alguna manera a algun col·lectiu, hem de fer suma. El problema de les pimes és que no sumem, que no fem lobby, aquest és un dels grans problemes. Per tant, pertànyer a un col·lectiu és importantíssim i, d'altra banda, el conjunt de recursos que la Pimec permet als seus associats fa que se situï cada associat en qualsevol empresa molt més gran. És a dir, Pimec té un dispositiu de serveis, de recursos i d'assessorament, d'acompanyament per al petit empresari, el microempresari, la mitjana empresa i els autònoms que els permet disposar d'aquests recursos tan sols fent una trucada de telèfon, ja sigui a efectes d'informació, de coneixement i fins i tot per saber què s'ha de fer. Això és molt important.
Quina és la relació amb les altres patronals gironines?
A les comarques gironines hi ha un alt esperit de col·laboració entre les patronals. Això ja s'ha fet públic i s'ha expressat darrerament en els mitjans de comunicació, per exemple, amb el fet de reclamar el dret a decidir. En altres esferes, però, entre les patronals gironines hi ha un alt grau de confiança i això és un exemple en el moment en què vivim. Un exemple que sí que realment podem fer aspectes col·laboratius i presentar una imatge de col·laboració i concòrdia de la qual em sento molt satisfet.