“Ets empresari i vols fer-ho bé, de maldecaps en tens”

Era cap d'obra en una empresa d'obra pública però cada cop hi havia menys obres i més com­panys se n'ana­ven al car­rer. Fins que va ser ell el qui va sor­tir per la porta. Sergi Camps explica que després d'un temps d'incer­te­ses (fei­ne­tes per compte propi, atur i mol­tes cavil·laci­ons rumi­ant si com­pen­sa­ria o no aga­far les pro­pos­tes que rebia per anar-se'n a tre­ba­llar a Algèria o al Bra­sil) va llançar-se de cap a les ter­res fami­li­ars. “Els avis les tenien arren­da­des i jo els vaig pro­po­sar com ho veu­rien si a par­tir d'ara em posava jo a tre­ba­llar-les.”

El pri­mer pas estava fet, però s'ini­ci­ava tot un procés d'inver­si­ons per com­prar maquinària i de tra­mi­tació de pape­rassa per tenir dret a algu­nes sub­ven­ci­ons que aju­din a com­pen­sar el desem­bor­sa­ment ini­cial.

Sergi Camps va de bra­cet de la seva com­pa­nya, que és estu­di­ant de bio­lo­gia. “Amb mol­tes ganes i molta il·lusió” des de Saus (Alt Empordà) impul­sen La Tor­ren­tera, un pro­jecte de cul­tiu i comer­ci­a­lit­zació d'horta ecològica. Té fresc en la memòria el pri­mer enciam: “Una ale­gria, perquè els pri­mers mesos són els més durs.” La sol·lici­tud al CCPAE per obte­nir el segell ecològic està tra­mi­tada. “Ets empre­sari i vols fer-ho bé, de mal­de­caps en tens”, diu. El balanç és posi­tiu perquè en surt “un sou mínim i podem pagar els plan­ters i les des­pe­ses de gasoil, aigua, llum i gas”. Sergi Camps és cap dels cas­te­llers Mar­recs de Salt i diu que la satis­facció és doble perquè enca­ren el futur sense haver hagut de mar­xar de casa.