Gran angular
Jaume Amat
Síndic major de la Sindicatura de Comptes
“El gran drama de la Generalitat és l'augment del deute”
Ara quasi el 90% dels ajuntaments compleixen el rendiment
de comptes
de comptes
Els projectes publicoprivats només valen si el privat assumeix el mateix risc
El compliment de les nostres recomanacions està entre el 50% i el 70%
Els diners que van al control dels comptes públics s'han de veure com una inversió
El PP està pensant en un model centralitzat basat en el Tribunal de Comptes
En els darrers dos anys ha millorat el control sobre els comptes dels partits polítics
El 4 de març el ple de la Sindicatura el va reescollir per comandar tres anys més l'òrgan fiscalitzador dels comptes del sector públic de Catalunya. Una de les prioritats, admet Amat, serà evitar que, com passa avui, el Parlament acabi de votar l'informe dels comptes de la Generalitat del 2011. “El ciutadà té raó quan pensa que ha passat massa temps.” Ho haurà de fer sense més recursos, perquè la Sindicatura també nota les restriccions pressupostàries, i “mentre que el Tribunal de Comptes continua incorporant nous funcionaris, nosaltres tenim congelades les oposicions”. L'executiu reforça l'òrgan estatal mentre argumenta, basant-se en la racionalitat i l'estalvi, que caldria suprimir els autonòmics.
Enguany celebren el seu 30è aniversari. Veuen en perill el seu futur?
A Catalunya no, perquè tant el govern com el Parlament, els únics que poden prendre la decisió de suprimir la Sindicatura, ja han dit que no tenen intenció de fer-ho. Però ens ha molestat com s'ha plantejat, s'ha confós despesa amb institució perquè un estalvi de 10 en control pot acabar suposant una despesa de mil.
És una qüestió política...
Evidentment, estan pensant en el model francès, amb un tribunal centralitzat i tribunals regionals a cada departament i de fet parlen de crear seccions territorials del Tribunal de Comptes. Sobre aquesta base despleguen el discurs de l'estalvi, però mirem el que ha passat a Castella-la Manxa, allà han suprimit la sindicatura però els 32 funcionaris que hi havia han passat a les Corts regionals, i tenint en compte que el 85% de la despesa de la Sindicatura anava a nòmines, on és l'estalvi?
La transparència perd en un sistema centralitzat?
Els nostres informes els presentem al Parlament de Catalunya, tanquem el cercle perquè és allà on s'aprova el pressupost que després gasta el govern. Si els informes els fa el Tribunal de Comptes anirà a explicar-los al Congrés, no al Parlament. Però és que a més el Tribunal de Comptes, amb 900 funcionaris, fa gairebé el mateix nombre d'informes que nosaltres amb 95.
També el projecte de nova llei de finançament dels partits polítics preveu buidar de competències la Sindicatura en favor del Tribunal de Comptes...
La Sindicatura de Comptes és l'únic òrgan de control extern que per llei té la possibilitat de fiscalitzar els partits polítics, però el projecte de llei parla de competència exclusiva del Tribunal de Comptes excepte en el cas de les eleccions autonòmiques, que és un àmbit en què ara ja actuen els òrgans autonòmics.
Què passarà, doncs, si s'aprova el text actual?
Seguirem fent el que ens marca la llei catalana, i si hi ha recursos ja veurem.
Vostè ha dit en alguna ocasió que falta control sobre els comptes dels partits polítics. La situació millora o empitjora amb la crisi?
En els darrers dos anys ha millorat, en part per la pressió de guanyar transparència amb temes com la publicació dels comptes en els webs dels partits. Però encara no hem aconseguit altres coses com que els comptes es presentin amb un pla de comptabilitat diguem mínimament seriós.
La percepció de la ciutadania segurament no és d'aquesta millora.
Les coses s'estan fent millor, però no treu que queda molt per fer, els comptes que presenten encara no estan al nivell d'una organització amb la càrrega de transparència que ha de tenir un partit polític.
Si posséssim nota als partits catalans, suspendria algú?
Tots passen amb un 5 justet, tots ho fan millor en alguna cosa o altra però en general un aprovat justet.
Afectarà la polèmica nova llei estatal de governs locals la funció fiscalitzadora sobre aquesta administració?
Per força, perquè la llei implica molts canvis en el govern local. D'una banda, és cert que acota coses que s'haurien d'haver acotat fa molt de temps respecte del control, però en altres aspectes les escanya més del compte.
L'executiu del PP ha venut la llei com una millora en la transparència i l'eficàcia en la gestió de les administracions locals. Realment serà així?
A mesura que es vagi desplegant es veurà la seva eficàcia, però estic convençut que d'aquí a un o dos anys s'haurà de retocar en molts aspectes per fer-la pràctica. El món local s'ha de reorganitzar millor; a Catalunya, de les 2.500 entitats que controlem, el 80% corresponen a aquest nivell d'administració. Però també és veritat que el món local rep més cops dels que li toquen, i tenen tota la raó quan recorden que són l'única administració que compleix el dèficit.
La Sindicatura havia denunciat que un 30% dels ajuntaments no complien el deure de retre comptes. Hem millorat?
Sí, perquè han millorat els recursos i sobretot ha tingut un efecte molt directe la possibilitat de rebre sancions, com congelar les subvencions. Ara quasi estem al 90% de retiment de comptes.
Com ha canviat la crisi la fotografia dels comptes que els remeten les administracions?
El que veiem és bàsicament un creixement del deute, aquest és el gran drama que arrossega tant la Generalitat com també molts òrgans locals, perquè el cost de finançar aquest deute es menja la capacitat de gestionar el dia a dia.
Amb la crisi pugen també les irregularitats?
No, perquè tothom s'ha adonat que un euro invertit en el sector públic ara costa molt més d'aconseguir que fa cinc anys. Aleshores es va apostar molt per projectes publicoprivats com la solució per a tot, però aquests només funcionen si realment el privat assumeix les mateixes regles que el públic, i, per tant, també els mateixos riscos.
I ara toca rescatar autopistes.
Autopistes o l'L9 del metro de Barcelona, també és un exemple de projecte que no va funcionar i s'ha hagut de parar. En l'últim informe que vam fer de les entitats que depenen de la Generalitat dèiem que hi havia màxima dependència de les subvencions del govern. Si crees una entitat autònoma del govern ho fas entre d'altres coses perquè rebi ingressos que no siguin 100% del govern, però si al final un percentatge molt alt ve del govern, per què les has desmembrat?
Per què?
Originalment moltes es van plantejar perquè no computaven en el dèficit, però el sistema ha anat millorant i això ha canviat, així que en molts casos el seu futur com a mínim s'ha de posar sobre la taula.
Segons un informe recent de la Sindicatura, la Generalitat va multiplicar per 10 el nombre d'entitats públiques entre 1980 i 2010. És un creixement preocupant?
A l'inici de la Generalitat hi havia 18 entitats i ara n'hi ha unes 200. Certament és un gran creixement, però han passat 30 anys i el sector públic als 80 no tenia res a veure amb el sector públic actual. Caldria analitzar-les una per una perquè n'hi ha que tenen tot el sentit del món, com per exemple el sector sanitari català, que històricament ha jugat molt amb la figura dels consorcis. Això no ho pots desmantellar perquè forma part de la nostra manera de fer les coses. En canvi, en altres exemples que ara es posen en dubte, com el circuit de Montmeló, s'hauria pogut apostar per una entitat privada que rebés subvencions, però la Generalitat va preferir entrar-hi perquè estant a dins es garantia molt més la viabilitat a llarg termini.
Una de les reclamacions històriques de la Sindicatura és que es fa poc cas de les recomanacions que recullen els seus informes...
Podríem millorar, el compliment està entre el 50 i el 70%, però el 100% és molt difícil perquè arriba un moment que és qüestió de criteri.
I per què no es compleixen més?
Per desconeixement, per manca de capacitat, perquè en aquell moment no saben com fer-ho, i també perquè a vegades no ens volen escoltar.
Hi ha alguna altra petició en què encara no els han fet cas?
La llei de finances públiques obliga la Sindicatura a auditar cada any totes aquelles entitats amb un pressupost superior als 150 milions d'euros. Però anar cada any a Ferrocarrils de la Generalitat és una despesa brutal quan ja tenen auditoria privada i els controla també la Intervenció General del govern. Ens anem trepitjant la feina i passa el mateix per exemple a l'ATM, l'Incasòl o les quatre grans universitats, la UB, la UAB, la UPC, i la UPF. No es tracta de controlar menys, però potser no cal anar-hi cada any. A aquestes grans entitats dediquem la meitat dels nostres recursos que podríem destinar a aquelles petites i mitjanes on no hi anem mai, i que segurament tampoc estan auditades pel privat.
300 caixes de papers del Fòrum
Pot semblar una mica surrealista i probablement ho és. Si més no resulta cridaner que la Sindicatura estigui preparant ara l'informe fiscalitzador del Fòrum de les Cultures, celebrat el 2004 però que va acabar de liquidar comptes el 2009. Ho fa a petició del Parlament, i Jaume Amat confirma que podria presentar-se en breu. Això sí, la tasca està sent no poc complicada ja que els auditors s'han hagut d'enfrontar a prop de 300 caixes plenes de factures i contractes, i no poca pols, aparcades en un soterrani de l'Ajuntament de Barcelona. “Ha passat tant de temps que de ben segur més d'un paper ja no apareixerà.” Una cosa similar podria passar amb l'informe Spanair, encàrrec també del Parlament, en què la Sindicatura haurà d'avaluar la viabilitat de les inversions públiques fetes. “Es tracta d'una empresa en liquidació i això ho dificulta.”
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.