Economia

Agricultura

Incertesa total per la nova normativa de gestió de purins

Buscant alternatives

Els ramaders han intensificat la fertilització dels camps per donar sortida a l'excedent de purins derivat del tancament de les plantes de cogeneració

El sobrecost de transport fins als camps és “inassumible” a curt termini

En vista del silenci del ministeri, el sector i la Generalitat estudien com es podria canviar la gestió dels fems

Tres mesos després del decret que va retallar el 40% de les primes a la producció d'energia amb cogeneració, el govern espanyol manté un silenci hermètic pel que fa a quina serà l'alternativa a la gestió de 600.000 m³ anuals de purins. Aquest volum és el 5% dels fems que generen les 6.000 granges catalanes. L'excedent de purí es concentra al Segrià, Osona, les Garrigues i el Pla d'Urgell. És a dir, a les principals comarques productores de porcí. Alhora, són zones vulnerables on la fertilització als camps està limitada per problemes de contaminació d'aqüífers. I on se situen les sis plantes de cogeneració que van aturar el tractament del purí al febrer.

Les plantes de tractament, els ramaders i el govern estan a l'expectativa. El Parlament de Catalunya ha demanat la derogació del decret, però el director general d'Agricultura està convençut que es mantindrà. “Com a màxim, fixarà una moratòria de dos anys. Això ens donaria marge per canviar de model [de gestió de purins]”, assegura Miquel Molins. I hi afegeix: “No en sabem res, podria ser després de les eleccions europees.”

Mentrestant, els ramaders i la Generalitat han hagut de trobar solucions transitòries a corre-cuita, i ja estudien alternatives de futur. Al febrer, el tancament de les plantes va coincidir amb un moment de necessitat de fertilització als camps, i les basses s'han pogut buidar. Amb l'alça del petroli, el purí és més barat que els fitosanitaris. Les plantes acollien fems tot l'any, però ara els ramaders s'han hagut d'espavilar i han buscat acords particulars amb pagesos o bé a través de plans de gestió conjunts per trobar camps per abonar. De moment, Agricultura assegura que no hi ha hagut abocaments il·legals. “En cas de problema, buscarem una solució transitòria individualitzada.” Catalunya concentra el 41% de la producció porcina i, a més, en altres indrets de l'Estat les grans extensions de cereals fan inexistent el problema. Aquí, hi ha zones on les distàncies entre els camps i les granges i l'orografia eleven els costos del transport fins als 6 euros/m³. És el cas de les Garrigues, on existeix la GAP, que agrupa 158 granges de les Garrigues i gestiona 395.000 m³ de fems anuals.

Acabada la campanya d'abonament del cereal, ara la GAP ha optat per fertilitzar els olivers: el sobrecost mensual és de 6.000 euros. “És inassumible. Estem aguantant-ho amb l'esperança que reobrin les plantes de Juneda, però no està escrit enlloc que hi hagi moratòria”, diu la gerent de GAP, Mònica Jiménez. Els ramaders assumeixen el cost de transport i, també, el d'aplicar els fems al camp. El carreguen en camions i, al camp, el transvasen amb un tractor. “L'estructura està muntada per portar-ho a les plantes. Estem en espera de veure com queda l'ordre. Després, intentarem arribar a nous acords amb els pagesos”, diu Jiménez. Unió de Pagesos proposa fer grans basses a peu de les finques agrícoles. Precisament, l'única oferta del govern espanyol era pagar, transitòriament, pel transport de purins, uns 2,4 milions d'euros. Caldrà veure què fa la nova ministra d'Agricultura, però Miquel Molins assegura: “Hi ha el compromís d'arribar als 30 milions per ajudar al canvi de model.” El responsable de porcí de la Unió de Pagesos, Rossend Saltiveri, assenyala: “Tothom et diu que sí, però ningú t'aclareix res. Si t'agrada, bé, i si no, també.”

El nou model que proposa la conselleria es basa a intensificar la creació de centres de gestió de pagesos i ramaders per donar sortida als purins als camps, similar al de les Garrigues. Una altra pota és el canvi en l'alimentació dels animals, cap a pinsos –ja existents al mercat– que acaben produint fems amb menys nitrogen. D'altra banda, si bé el govern ja ha assumit que la gestió dels purins s'ha de deslligar del sistema elèctric, valora la possibilitat de reconvertir dues plantes –a Osona i a Lleida– exclusivament per al tractament dels fems excedentaris. Així, reclamen que Madrid abandoni la reclamació de les primes ja cobrades des del juliol del 2013, perquè comprometria la viabilitat de les plantes.

Més olors?
La directiva europea del 1998 que limitava l'abocament de purins va posar fre a la contaminació dels aqüífers. A les zones d'alta densitat de granges, una peça clau eren les plantes d'assecament dels fems. Gestionaven uns 675.000 m³ de purins anuals. Alhora, es minimitzaven les olors. Araes es planteja resoldre-ho amb basses de separació de sòlid i líquid a les granges. UP s'hi oposa: “Sortim de grans inversions per benestar animal i no podem assumir la compra de la maquinària i les basses de separació. Uns 100.000 euros.”


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia