A la ‘Library of Congress' (i 2)

Els catàlegs de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, la Library of Congress de Washington, i de la Biblioteca Pública de Nova York, la New York Public Library, inclouen molts títols de llibres sobre l'economia catalana, i de llibres d'economistes catalans sobre moltes altres economies del món. El que sorprèn més és la selecció dels títols: el que hi compta és el seu interès objectiu, la seva qualitat en relació al coneixement, i no, per tant, el seu caràcter comercial o no, o la major o menor qualitat de la seva formulació acadèmica. Això vol dir que hi trobem llibres d'escassa difusió, publicats per petites editorials, i no, si no cal, best-sellers de l'economia. Amb el benentès que els llibres catalans en anglès, o en castellà, no passen al davant dels altres.

Hem vist un tast dels llibres dels economistes catalans publicats abans de 1939 (vegeu L'Econòmic, 3/5/2014). Ara, seguim amb els que s'editen (o es reediten) després del final de la guerra d'Espanya, i, de vegades, justament, fora d'Espanya.

Per exemple, un excel·lent Diccionario económico de nuestro tiempo (Buenos Aires, 1944) de Manuel Serra i Moret, que, abans d'exiliar-se, havia estat el president del Consell d'Economia de Catalunya. Mai reeditat, als últims temps, n'hi ha una edició digital a la xarxa d'internet. Un altre exemple que podem explicar, La conferencia monetaria internacional de Bretton Woods de julio de 1944 (Montevideo, 1945), de Miquel Vidal i Guardiola, professor de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, home de la Lliga de Cambó. O el clàssic L'assimilation des immigrés en Catalogne (Ginebra, 1963), de Joaquim Maluquer Sostres, que, amb la perspectiva dels anys, guanya encara més (i, al seu moment, ja va ser molt precís).

També, és clar, hi ha llibres de catalans que són a Estats Units, com Export credits (Nova York, 1948) de Josep A. Gibernau. O traduccions nord-americanes de l'abundant producció del demògraf i economista rossellonès Alfred Sauvy. Per exemple: Fertility and survival: population problems from Malthus to Mao-Tse Tung (Nova York, 1961).

A partir dels anys 1960, l'aparició dels nous economistes catalans sortits de la Facultat d'Economia de Barcelona refundada el 1954. queda ben reflectit en els catàlegs de les dues grans biblioteques nord-americanes. Amb tot tipus de llibres interessants. Per exemple, Las cajas generales de ahorro en la economia española (Madrid, 1961), de Jacint Ros Hombravella,

El problema de las carreteras en Cataluña (Madrid, 1964) de Salvador Condominas; L'economia de la regió de Tarragona (Barcelona, 1968) d'Ernest Lluch i Eugeni Giral; Estructura i perspectives de l'economia andorrana (Barcelona, 1975) de Josep M. Bricall; Haciendas, plantations and farms. Cuba and Perú (Londres, 1977) de Joan Martínez-Alier, o Economia i democràcia (Barcelona, 1990) del col·lectiu Enric Cerdà, amb un pròleg d'Iris Zaida.

Això no vol dir que aquestes biblioteques no estiguin al cas de llibres que, si bé no tenen origen acadèmic, tenen un interès cert. Des d'El moviment cooperatiu a Catalunya (Palma de Mallorca, 1961) de Joan Ventosa i Roig i Albert Perez-Baró, fins a les dues edicions de Les multinacionals a Catalunya (Barcelona, 1984 i 1986) o els volums de Fàbriques i empresaris (1992) de Francesc Cabana, passant per El País Valencià (Montserrat, 1978) de Vicent Ventura. O que no incloguin llibres militants de catedràtics de teoria econòmica, com és el cas de l'edició de Pràctiques de civisme des del meu barri (Barcelona, 2005) de l'sraffià Alfons Barceló.

Els catàlegs de les dues grans biblioteques de Washington i Nova York segueixen funcionant i creixent, és clar, a la segona dècada del segle XXI. La selecció de títols publicats als anys 2000 de la producció de literatura econòmica catalana segueix essent impactant: és, alhora, distant i pròxima. Una mirada des de fora, que és, també, una visió des de dins.