Abdicació o successió

Si alguna cosa poden aprendre moltes empreses familiars del recanvi monàrquic és precisament la cura amb què ha estat preparat el relleu des de fa anys. La preparació acadèmica del nou rei és millor que la del seu antecessor, ha tingut mentors en totes les activitats que ha dut a terme, ha passat per un procés d'aparicions cada vegada més freqüents i se l'ha allunyat de qualsevol escàndol que pogués esquitxar altres membres de la casa reial. Però les diferències respecte a una empresa familiar són més nombroses que les semblances.

En una empresa familiar el succeït no abdica, sinó que només es retira de la línia executiva, però sovint es manté en l'àmbit de la propietat. El successor no és escollit en funció del sexe, sinó del seu grau de preparació i de competències. El traspàs de la gerència no convé que sigui exclusiu –o tu o jo–, sinó que successor i succeït, al llarg d'una temporada, van coincidint en els òrgans interns de govern i en la representació externa amb clients i proveïdors importants; el succeït va deixant lloc al successor de forma gradual. No hi ha cap empresari que permeti que un fill seu porti l'empresa sense haver demostrat abans que és capaç de dirigir-ne una part o una altra. Però la diferència més cabdal rau en el fet que l'empresa familiar és propietat de l'empresari; i això no inclou els seus empleats, els quals hi mantenen una relació contractual. Per contra, un rei del segle XXI no és propietari del seu regne, sinó que són els súbdits –els actuals, no pas els d'abans– els que han de decidir si volen que els representi, amb totes les conseqüències. I, en el nostre cas concret, no serveix que aquest nostre racó de món fos conquerit per les armes per un altre rei Felip fa justament 300 anys. Per això és normal que tothom es vagi apuntant a la consulta.