El mercat laboral exclou les dones
La taxa d'atur entre les dones s'ha triplicat a Catalunya en set anys
Molts homes ara troben feina en sectors tradicionalment femenins
Les diferències de sou s'eixamplen tot i tenir el mateix rol
La bretxa salarial entre gèneres per la mateixa feina és del 19%
Feia anys que les dones no tenien tantes dificultats per accedir i mantenir-se en el mercat laboral. La crisi econòmica del 2008 va castigar en un primer moment i amb molta duresa professions tan masculinitzades com les relacionades amb el sector de la construcció i l'immobiliari, però la segona part de la recessió econòmica ha colpejat amb força l'ocupació femenina, i la taxa d'atur entre el 2007 i el 2014 s'ha triplicat, i en alguns trimestres s'ha arribat a quadriplicar. Les últimes dades publicades per l'enquesta de població activa (EPA), indiquen una taxa d'atur femenina a Catalunya del 20,07% –20,35% entre els homes– mentre que el segon trimestre del 2007 se situava en el 6,71% –5,55% entre els homes–. A primera vista, sembla que no hi hagi gaire diferència entre els gèneres, però entre els anys 2007 i 2013 n'han quedat excloses, com a mínim, unes 127.800, segons els registres oficials.
“Ja existien dificultats, una sèrie de discriminacions enquistades amb els seus rols familiars, però la crisi les ha accentuat”, explica Raquel Gil, responsable de la secretaria de suport als desocupats del sindicat UGT. “Amb la primera expulsió dels homes del mercat laboral, aquest s'ha tornat menys exquisit des del punt de vista de qui tria i, com que hi ha molta més demanda de feina, s'ocupen homes en treballs tradicionalment femenins, com ara la neteja, l'atenció domiciliària i també en sectors com la formació, perquè es pensa que un home agafarà menys permisos o baixes que una dona”, relata Gil. A això, hi contribueixen declaracions com les de la presidenta del Cercle d'Empresaris, Mónica de Oriol, que prefereix “contractar una dona de menys de 25 anys o de més de 45” perquè hi ha menys possibilitats que quedi embarassada, ja que en cas contrari “seria un problema”.
Per tant, moltes dones ja no figuren ni tant sols entre les estadístiques oficials, expulsades del tot d'un sistema que no els reconeix ni els drets ni les necessitats. “Creix de manera important la població inactiva de dones, amb els arguments que marxen de l'activitat per tenir cura dels fills o dels avis de la família, ja que també es redueixen les prestacions de les administracions als serveis assistencials”, explica Alba Garcia, responsable de la Secretaria de la Dona del sindicat CCOO.
És una realitat que la població activa de les dones està per sota de la dels homes. Segons recull un document de CCOO, un dels motius que s'argumenta i que justifica aquesta realitat és que la responsabilitat de cura continua sent exercida per les dones.
Si observem la taxa d'activitat, que és la referència a la població activa de dones en proporció a la seva població, la diferència en la taxa d'activitat és d'11 punts per sota de la dels homes. És una bretxa que s'ha anat obrint més a mesura que han passat els anys de crisi.
Un altre front obert és el salarial. Segons CCOO, la diferència és del 19% en benefici dels homes, i és més accentuada amb els salaris més alts i a partir dels 45 anys. El sindicat explica que un dels motius pels quals dones i homes tenen diferents salaris és pel tipus de jornada, ja que les dones treballen més a temps parcial. Però no és l'únic motiu, perquè la distància més gran es dóna “a la jornada completa, en què les dones cobren una sisena part que els homes”.
Això no és cap opinió exclusiva dels sindicats. Un informe de la consultoria ICSA i de l'escola de negocis Eada concloïa al març passat que el 2013 la bretxa salarial entre els alts directius era del 18,6% per qüestions de gènere, un 1,6% més que durant el 2012. Coincidint amb l'opinió de Raquel Gil, de la UGT, la professora d'Eada Aline Masuda assegurava que “la greu crisi econòmica ha fet renéixer models de gestió conservadors, més masculins, tornant a recuperar de nou el control, la rigidesa i la disponibilitat absoluta”, que exclou els patrons femenins o la flexibilitat en les tasques.
“Caldria treballar en les polítiques de gestió del temps, i no pas en conciliar, perquè conciliant fem cròniques certes actituds”, recomanava Gil, que es preguntava “quina foto quedarà després de la recuperació? Caldrà repartir bé el treball i potser no tocar sous però sí jornades”. En aquest sentit, la sindicalista reivindica el debat entorn d'una qüestió que en altres països d'Europa ja s'ha resolt. “Si no hi ha feina per a tothom, potser que repartim el treball entre els que som”, diu. És una proposta prou revolucionària quan encara no es tenen solucionades diferències com les de salari entre gèneres. “Caldria garantir l'accés universal al mercat de treball”, sentencia.
LES XIFRES
Retrocés, a la dècada dels anys 70
La desocupació femenina que obliga les dones a ocupar-se de les tasques domèstiques i la cura dels seus familiars evoca altres èpoques.
“S'estan aprofitant de la feblesa econòmica per implantar una determinada ideologia”, denuncia Raquel Gil, responsable de la secretaria de suport als desocupats de la UGT. “Sembla que en alguns sectors se'ns digui a les dones que estem tornant allà d'on mai no hauríem d'haver sortit”, es lamenta. De fet, declaracions com les del president de la patronal CEOE, Joan Rosell, en què criticava les estadístiques laborals assegurant que “en els últims anys un milió de mestresses i senyors de la llar –“amas y amos de casa”, en castellà en l'original– s'han apuntat a l'atur per la perspectives de cobrar algun tipus de subsidi”, no hi han ajudat gens. “Potser anys enrere Rossell ja ho pensava, tot això, però no s'hauria atrevit a dir-ho com ara”, sentencia Gil.