Economia

Amb neu o sense

L'esquí aporta 350 milions anuals al Pirineu i es considera estratègic per a l'economia

El canvi climàtic i l'envelliment dels usuaris de les pistes amenacen el model actual

Cal diversificar l'oferta i competir pel turisme tot l'any

Cada any, la neu deixa uns 350 milions d'euros als Pirineus. Genera 11.000 llocs de treball, en un territori que ocupa aproximadament el 20% de la superfície del país, però on només viuen permanentment 80.000 habitants. El delegat de la Generalitat a l'Alt Pirineu i l'Aran, Albert Alins, assegura: “A l'hivern, no hi ha alternativa econòmica possible a l'esquí. L'activitat de les estacions és fonamental, perquè reverteix en el teixit econòmic de diversos sectors.” Per condicions geogràfiques i altitud, els Pirineus no són els Alps, i la neu, en quantitat i qualitat per esquiar, és capriciosa. Francesc López Palomeque, catedràtic de geografia regional de la UB, remarca: “Hem muntat un sistema econòmic sobre un recurs irregular en l'espai i en el temps.” La crisi econòmica, els canvis de tendència de consum i el canvi climàtic amenacen el model actual basat en els esports d'hivern.

Un estudi de la Comunitat de Treball dels Pirineus alerta que, entre el 2020 i el 2050, la neu desapareixerà en un 75% per sota dels 1.800 metres. I entre un 30% i un 57% fins a la cota dels 2.400 metres. La majoria de les estacions catalanes es troben en cotes baixes. El 1986, la Molina va estrenar els primers canons de neu. Actualment, és un recurs habitual arreu de les estacions d'esquí nòrdic. Temporada rere temporada, les estacions hi continuen invertint. Ara bé, perquè funcionin cal que faci fred, i això tampoc està sempre garantit. Les previsions assenyalen un augment de la temperatura entre dos i quatre graus fins a finals de segle. A petita escala, s'està experimentant amb materials de fibra que substitueixen la neu com a plataforma lliscant per esquiar. “Pot semblar una bogeria, però també ho semblaven els primers canons. És una hipòtesi de futur”, explica López Palomeque. Cobrir amb fibra milers d'hectàrees a l'alta muntanya requeriria una altíssima inversió, però la implantació dels canons també ha estat progressiva.

En tot cas, “als Estats Units i als Alps, usen la innivació artificial per assegurar el producte tota la temporada; aquí, perquè existeixi”, remarca López Palomeque. I hi afegeix: “No seria sostenible si no estigués sostingut en bona part per l'administració.”

El govern català, però, considera el manteniment del negoci de la neu “estratègic” per al Pirineu. Així, un estudi d'Esade i la UPF a escala europea assenyala que per cada euro en despesa de títols de transport es crea una despesa addicional de sis euros. Sumada a la facturació de proveïdors d'altres sectors, la suma s'eleva als 12,37 euros per cada euro invertit. La Generalitat és propietària directa de sis de les nou estacions d'esquí nòrdic, que sovint ha rescatat després de la fallida de la gestió privada. Tan sols Baqueira-Beret, la Masella i Boí Taüll continuen en mans privades. Aquest any, ha hagut d'auxiliar Boí Taüll amb 1,2 milions en dos préstecs. El director general de Transports, Ricard Font, assegura: “Li hem donat estabilitat per aconseguir que obrís a l'estiu i a l'hivern, perquè el turisme és la primera indústria de l'Alta Ribagorça.”

Solució per a Boí Taüll

El govern treballa per tancar una solució enguany, amb l'Institut Català de Finances i la propietat, que podria suposar l'entrada del govern en l'estació, com es va fer amb Vallter. Però es “descarta del tot” adquirir-la al 100%. “Hi volem incorporar criteris de gestió privada reduint costos i sanejar-la per si en el futur vénen inversors privats.” La resta d'estacions catalanes “tenen prou fortalesa per superar l'actual conjuntura climàtica i econòmica”, segons Font. L'administració i el sector treballen ja en solucions per mitigar l'impacte del canvi climàtic sobre el negoci. La idea és que puguin treballar tot l'any. “Les estacions s'han d'optimitzar al màxim, perquè les inversions públiques garanteixin rendibilitat i tinguin retorn al territori”, argumenta Ricard Font. Estacions des d'on es pugui practicar senderisme, barranquisme, excursionisme, etc.

Entrar a competir tot l'any amb productes turístics coincidents amb altres destinacions també és un repte. “En el moment que ofereixes la no-neu, molts poden optar per anar a la Terra Alta o al Montseny”, assenyala López Palomeque. Sobretot a les zones més allunyades dels principals mercats emissors. “El negoci haurà canviat d'aquí a dues dècades. Caldrà adaptar-s'hi i crear productes singulars o competir per preu”, augura.

La diversificació de l'oferta també hauria de contribuir a seduir nous públics. La mitjana d'edat actual de l'esquiador és de 36 anys. En l'última dècada, els debutants han passat del 30% al 19%, segons l'expert Laurent Vanat. Hi contribueixen la crisi econòmica, el sedentarisme infantil i l'envelliment demogràfic. Alhora, el nombre d'esquiadors experts puja un 5%. Vanat recomana la introducció de l'esquí a les escoles. López Palomeque afirma: “L'envelliment de l'esquiador és tendència mundial. És una qüestió de moda. S'ha de reinventar.”

LES XIFRES

75
per cent
de la neu haurà desaparegut per sota dels 1.800 metres entre els anys 2020 i 2050.
19
per cent
dels esquiadors són nous, en comparació del 30% de fa una dècada. La mitjana d'edat actual és de 36 anys.

“L'or blanc s'està acabant, però queda el valor del territori”

Des del segle XIX i fins a la popularització de l'esquí, l'economia pirinenca era diversificada. Bàsicament, ramaderia, explotació forestal, mineria i hidroelèctrica. “Avui dia, la pregunta és: sense l'esquí, de què viurien moltes de les zones? És un parc urbà de lleure de Barcelona, Saragossa i Madrid. L'or blanc s'està acabant. És un negoci que no creix en usuaris. Però queda el valor del territori”, assegura López Palomeque. Per aquest expert, al Pirineu l'economia del futur depèn del residencial turístic i la conservació de la natura.

El 2013, l'afluència al parc natural de l'Alt Pirineu va batre rècord: 243.000 visites. “Som lluny de Barcelona i el clima ens castiga. Per aguantar la demografia caldria alguna indústria”, diu el president, Agustí López. “Ara bé, el senderisme va a l'alça i té futur. Hem senyalitzat i recuperat camins. Però cal fer un esforç més gran en la transformació dels productes locals per complementar una oferta turística que ja és una suma de cultura, gastronomia i activitats a la natura”, explica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia