Comptes amb interrogants

El govern no volia prorrogar els pressupostos d'enguany per al 2015 però, fet i fet, els comptes que ha presentat el conseller Andreu Mas-Colell aquesta setmana al Parlament no donen per a molt. Bé, amb permís dels treballadors públics, que recuperen la paga extra, així com la jornada i retribució completa per als interins.

En total, 581 milions d'euros afegits al capítol de despesa no financera, que suma un global de 22.481 milions d'euros. El govern evita fer noves retallades i manté la prioritat en les partides de caràcter social, que concentren el 71,2% dels recursos disponibles. El capítol d'ingressos per al 2015 se situarà en els 19.981 milions d'euros en un context macroeconòmic per al qual el govern preveu un creixement del PIB del 2,2%. És a dir, al govern li continuen faltant els famosos 2.500 milions d'euros per quadrar els comptes, i que la Generalitat reclama a l'Estat en concepte de deutes pendents com la inversió en infraestructures, la compensació per l'anul·lació de l'impost sobre els dipòsits bancaris o la revisió del topall de dèficit.

El govern confia a quadrar els comptes en aquesta negociació política amb l'executiu de Mariano Rajoy, que ja és confiar molt, i deixa de banda altres solucions màgiques protagonistes en anteriors comptes com les privatitzacions i la venda de patrimoni.

A més el govern d'Artur Mas no ho tindrà gens fàcil per trobar simpaties entre la resta de partits polítics per superar la tramitació dels comptes al Parlament. Esquerra no està gaire per la feina de cedir els seus vots així que les opcions són limitades, quasi tant com els comptes presentats.

I mentre la realitat s'entossudeix a complicar la feina del departament que dirigeix Mas- Colell, el mateix conseller feia públiques aquests dies les conclusions d'un estudi elaborat pel govern en el qual es posa de manifest que una Catalunya independent tindria superàvit. Així l'estudi mostra que el conjunt de les administracions catalanes recaptaran el 2015 2.405 milions d'euros més dels que hi gastaran, deutes a banda. Però això, de moment, és un futur que pot o no acabar arribant. La realitat del moment continua sent més aviat negra.

Sort que les dades d'atur comencen a donar certa esperança. Al novembre es va reduir de 5.500 persones a Catalunya, i això que novembre sol ser un mes dolent per a l'ocupació, i el govern es mostra optimista respecte al saldo global amb què es tancarà aquest 2014. La previsió, després de disset mesos de reducció d'atur a Catalunya, és que l'any tanqui amb menys aturats que el 2013 i que per tant el saldo comenci a ser positiu.

En aquest context el govern espanyol i els agents socials han perfilat aquesta setmana l'ajuda als aturats sense prestació, que durarà sis mesos i serà compatible amb un contracte laboral a temps parcial. La prestació podria vorejar els 400 euros, tot i que en aquest punt no hi ha acord amb els sindicats.

Més núvols es presenten sobre el futur macroeconòmic a la zona euro que ha dibuixat aquests dies el BCE. L'organisme presidit per Mario Draghi ha rebaixat una dècima el seu pronòstic de creixement per al 2014 (fins al 0,8%), quatre dècimes per al 2015 (al 0,7%), i una per al 2016 (a l'1,3%). A banda del cop de pessimisme, o de realisme, Draghi va tornar a posar en negatiu els mercats financers amb la seva inconcreció sobre l'opció que finalment el BCE obri la porta a comprar deute públic. Draghi no veu cap impediment perquè això es pugui fer el 2015 però no concreta ni com ni quan.

La setmana ha estat moguda també pel que fa a les conseqüències de la nefasta gestió de les antigues caixes d'estalvis. Aquests dies l'escàndol passa de nou per Bankia i l'ocultació del complicat estat financer de l'entitat en el moment de sortir a borsa. I una altra investigació. La fiscalia vol aclarir les presumptes irregularitats comeses per Catalunya Banc en 16 operacions que van acabar provocant a l'entitat un perjudici econòmic valorat en 900 milions d'euros.

I les darreres línies, que serveixin d'homenatge a una de les empresàries catalanes més destacades. Sita Murt, fundadora de la marca tèxtil que porta el seu nom, ha mort aquesta setmana a causa d'un càncer a l'edat de 68 anys. El seu nom, però, perdura.