Serra Hunter i Montoliu

El Centre d'Història Contemporània de Catalunya, la Societat Catalana d'Estudis Històrics i la Càtedra Josep Termes de la UB han organitzat, entre la tardor de 2014 i l'hivern del 2015, un cicle de 9 conferències sobre Els invisibles de la societat catalana del segle XX. El 4 de desembre els invisibles foren Jaume Serra i Húnter i Cebrià Montoliu. Curiosament, fa 20 anys, el 1993, el primer capítol d'un llibre de 7 autors de la col·lecció Gent de la Casa Gran de l'Ajuntament de Barcelona es titulava: Cebrià Montoliu, l'home de la cultura moderna a Catalunya.

Segons Joan Montserrat, el professor –i rector- de la UB, Jaume Serra i Húnter (Manresa, 1878-Cuernavaca, Mèxic, 1943) fou qui va aconseguir, a l'estiu del 1936, que les iniciatives de la renovació pedagògica de l'escola nova empresa als primers anys del segle XX esdevinguessin l'eix de l'escola pública catalana. Segons Montserrat, la Generalitat de Catalunya, amb la creació del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU) fou el primer govern europeu que adoptà el model de l'escola activa o funcional a tots els nivells de l'ensenyament. L'impacte econòmic d'aquesta decisió no es pot menysvalorar, car la formació del capital humà del conjunt de la població catalana de més de 3 anys (abans i després del període del 1936-39) és decisiva en qualsevol procés de creixement.

Cebrià Montoliu (Palma de Mallorca, 1873-Albuquerque, Nou Mèxic, USA, 1923) és, encara, un gran desconegut, perfectament invisible. Però bona part de les seves idees i les seves propostes en camps tan diversos com la planificació urbana i territorial, l'organització del treball, la reforma escolar, o la societat mundial han anat avançant i configurant l'economia –i la societat- catalana del segle XX.

Comencem pel personatge. Va nàixer el 1873 a Palma de Mallorca, on el seu pare (que era un liberal ennoblit per Alfons XII) s'havia refugiat fugint de les guerres carlines i s'havia casat amb una noble mallorquina. La família tornà aviat al palau de Tarragona (i a la casa pairal del Morell), i Montoliu estudià als jesuïtes de Manresa i la carrera de dret, a la UB. El seu nom sencer era així de llarg: Cebrià de Montoliu i de Togores, marquès de Montoliu. Els seus llibres i articles, però, eren signats com a “Cebrià Montoliu”, o amb un discret pseudònim, Civis”.

Aviat, però, Montoliu esdevingué funcionari, per oposició, del departament d'Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona. El 1909 participà activament a la creació del Museu Social de Barcelona, el MSB, una institució seminal, el tercer museu social del món.

El MSB era alhora: 1) una col·lecció de màquines entorn de la seguretat en el treball; 2) un centre de documentació econòmica; 3) un institut d'elaboració d'estadístiques sobre els diversos sectors del món del treball; i 4) un viver d'empreses i d'entitats públiques: la Borsa de Treball, l'Institut d'Orientació Professional, l'Institut Municipal de l'Habitació Popular.

Al mateix temps, Montoliu va participar en un assaig d'Universitat nocturna destinada als treballadors, seguint el model britànic: l'Institut Obrer Català. I, alhora, era membre de l'Associació Wagneriana i un decidit partidari d'incorporar tota l'obra de Shakespeare al repertori habitual dels teatres catalans (que, per cert, és el que ha acabat passant, sempre hi ha un Shakespeare a un teatre o una pantalla cinematogràfica).

Serra i Húnter s'exilià, forçosament, l'any 1939. I, va morir, al cap de quatre anys, a Mèxic. Montoliu, s'exilià, voluntàriament, el 1920, als Estats Units. Va participar en la planificació d'una nova ciutat, Fairhope, a l'estat d'Alabama, definida, a una web d'AlbqFirefly del 19 de juny del 2010, com a un “experimental organic utopian settlement”.