Economia

opinió

Quaranta anys d'UP i de lluita per la terra

Algunes reflexions recollides en el manifest llegit a Pontons fa 40 anys encara tenen vigència

Fa tot just dues setmanes que els sindicalistes, actuals i històrics, i afiliats d'Unió de Pagesos, ens vam trobar a la casa de colònies Penyafort, de Pontons (Alt Penedès), per celebrar que ja fa 40 anys des que a l'hivern del 1974, encara a la clandestinitat, es va fundar en aquest mateix indret el nostre sindicat agrari. Es va fundar en una època en què calia millorar les condicions de vida i de treball i els drets de la pagesia catalana, clau per a l'estructura social, econòmica i territorial, i també era absolutament necessari assolir una societat democràtica per al conjunt del país. Passades quatre dècades, és un fet que hem treballat i hem contribuït, moltes vegades decisivament, a fer realitat aquests objectius tant pel que fa a la defensa de la pagesia i el camp com a la participació democràtica. Per això, el lema de la nostra 11a Assemblea, celebrada a Barcelona i Martorell a l'octubre passat, coincidint amb l'any commemoratiu del 40è aniversari del sindicat, havia de ser: “40 anys de lluita per la terra.”

Una gran part del balanç positiu de tot aquest temps per a la pagesia ha estat resultat de nombroses propostes d'Unió de Pagesos per assolir, entre moltes fites, una política agrària útil per a la pagesia, un sistema digne de seguretat social agrària, una llei de la cadena alimentària que, tot i que encara hauria de millorar, prohibeixi els abusos de la gran distribució després de moltes reunions amb grups parlamentaris, a casa nostra i al Congrés dels Diputats; de protestes per preservar el territori dels efectes de les grans infraestructures o de la lluita permanent per aconseguir preus justos per les terres expropiades i per als mateixos productes agrícoles o ramaders. Però tot i la feina indiscutible del sindicat, algunes reflexions recollides en aquell manifest fundacional llegit a Pontons fa 40 anys encara tenen plena vigència. Entre altres coses, demanàvem, com ho continuem fent ara, “aconseguir progressivament el control de la comercialització dels nostres productes per imposar uns preus que retribueixin dignament la nostra feina”, així com treballar per unes regles de mercat no sotmeses a “l'únic profit dels grans monopolis que acaparen la transformació i comercialització dels productes del camp”. Per això, tot i que hem defensat i impulsat projectes com ara circuits curts de venda directa de la pagesia, encara ens queda camí per recórrer i per afrontar els reptes de futur de manera digna.

A les portes d'una nova etapa política per al nostre país, des d'Unió de Pagesos, ja amb quaranta anys d'història, pensem en els propers quaranta anys que tenim al davant. Per tant, té molt de sentit començar l'any estrenant una llei catalana d'eleccions al camp, demanada, si no impulsada, pel nostre sindicat; millorada i adaptada, que posa fi a l'anacronisme de les cambres agràries, i que permetrà garantir la transparència i la representativitat de la pagesia. Però per a la pagesia també és una oportunitat que la carta fonamental d'aquest nou model de país que encetem –la norma suprema del nou estat de dret– reconegui el sector agrari com a estratègic i que aquest repte sigui immediat. Cal recordar que proveïm la població d'aliments segurs, conservem els recursos naturals, mantenim el paisatge agrari i rural i garantim l'ocupació equilibrada del territori. Per això, sense deixar de banda trets distintius que fan possible el sindicat, com la solidaritat entre la pagesia, fem una crida a continuar involucrant la societat en la defensa del sector agrari. Amb una producció de qualitat a l'abast, segura, de proximitat, i amb uns preus justos per als productors, tots hi sortim guanyant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.