La literatura econòmica de l'autodeterminació

Mai no s'havien escrit –i publi­cat- en tan poc temps tants lli­bres sobre l'eco­no­mia cata­lana. Als anys 1930 i als anys 1960, la pro­ducció va ser impor­tant, ho hem estu­diat. Però l'esclat de la bom­bo­lla finan­cera de 2008 com­bi­nat amb les insu­ficiències dels models dels estats espa­nyol i euro­peu (i, és clar, el crei­xe­ment del nom­bre d'eco­no­mis­tes, empre­sa­ris i peri­o­dis­tes sor­tits de la uni­ver­si­tat) ha dis­pa­rat la pro­ducció de lli­bres i arti­cles sobre l'eco­no­mia cata­lana. I, espe­ci­al­ment, sobre els aspec­tes econòmics de l'auto­de­ter­mi­nació.

Eugeni Giral, un eco­no­mista for­mat a la UB i pro­fes­sor de la UAB, ha con­fec­ci­o­nat una bibli­o­gra­fia dels lli­bres (apa­re­guts d'ençà del 2008) a l'entorn del rapidíssim procés de dife­ren­ci­ació de les estruc­tu­res polítiques de la soci­e­tat cata­lana. Uns 300 títols. Més de 300 autors, car hi ha autors de més d'un títol, però hi ha alguns lli­bres col·lec­tius. La majo­ria, autors cata­lans, però també forans. La immensa majo­ria, edi­tats a l'àrea cata­lana. Però no única­ment a la ciu­tat de Bar­ce­lona, sinó també a València (Tirant Lo Blanch), Girona (Lli­bres del Segle, Cur­bet), Lleida (Pagès, El Jonc), Valls (Cos­setània), Vic (Eumo), Bada­lona (Ara), l'Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat (Auri­fany), Sant Cugat del Vallès (Rau­rich), la Gar­riga (Mal­hi­vern), el Papiol (Efadòs), Cànoves i Samalús (Pro­teus), Maçanet de la Selva (Gre­gal), Sant Vicenç de Cas­te­llet (Farell), Saba­dell (Lapuig­ver­tina), Bigues i Riells (Cer­cle Català de Nego­cis), Reus (Cen­tre de Lec­tura), Prada de Con­flent (Terra Nos­tra).

També, s'han publi­cat lli­bres sobre el procés de la inde­pendència cata­lana a edi­to­ri­als situ­a­des fora del ter­ri­tori català: a les Espa­nyes, a Estats Units, a Canadà, a l'Estat francès, al Regne Unit.

Molts d'aquests lli­bres for­men part del gènere lite­rari del que els anglo­sa­xons n'han dit eco­no­mic lite­ra­ture, lite­ra­tura econòmica. Alguns han esde­vin­gut petits best sellers car han acon­se­guit ésser ree­di­tats diver­ses vega­des.

Els lli­bres apa­re­guts d'ençà de 2008 que argu­men­ten amb raons econòmiques la neces­si­tat/bon­dat de la inde­pendència política cata­lana són molt diver­sos. Alguns, tot i la seva vocació difu­sora, tenen un nucli acadèmic. De fet, en són autors alguns pro­fes­sors uni­ver­si­ta­ris. De la Facul­tat d'Eco­no­mia i Empresa de la UB: Núria Bosch, Marta Espasa, Antoni Cas­tells (depar­ta­ment d'Hisenda Pública), Eli­senda Palu­zie i Ramon Tre­mosa (depar­ta­ment de Teo­ria Econòmica), Germà Bel (depar­ta­ment de Política Econòmica), Antoni Soy (depar­ta­ment d'Eco­no­mia Pública). De la Facul­tat d'Eco­no­mia de la UPF: Xavier Cua­dras, Jordi Galí, Modest Guin­joan, Oriol Amat, Sal­va­dor Gar­cia-Ruiz. De la Facul­tat d'Eco­no­mia de la UAB: Jacint Ros Hom­bra­ve­lla (que passà a la UB), Muriel Casals. De la Uni­ver­si­tat de Colúmbia: Xavier Sala. De la UAM: Ramon Tama­mes (que argu­menta la limi­tació de la soli­da­ri­tat al 4% del PIB, seguint el model fede­ral ale­many).

Però, també, hi ha lli­bres escrits per direc­tius/asses­sors de grans (o no tan grans) empre­ses. Amb autors que poden ésser eco­no­mis­tes, com Anton Gas­sol o Miquel Puig, o que poden ésser engi­nyers, físics, psicòlegs o lli­cen­ci­ats en dret: Albert Cas­tellón, San­ti­ago Espot, Jaume Vall­corba Tura, Joan Cana­dell, Albert Macià, Joan Igle­sias, Xavier Roig Cas­telló, Alfons Duran-Pich. O Fran­cesc Cabana, lli­cen­ciat en dret i his­to­ri­a­dor econòmic, i gran divul­ga­dor.

El boom de la lite­ra­tura econòmica sobre l'auto­de­ter­mi­nació cata­lana ha estat –és– un feno­men ines­pe­rat. Sobre­tot, perquè els eco­no­mis­tes i els empre­sa­ris ten­dei­xen, en gene­ral, a escriure poc. I, menys, a escriure sobre temes polítics. D'altra banda, el ven­tall gene­ra­ci­o­nal i ideològic dels autors és molt ampli. La trans­ver­sa­li­tat del procés és visi­ble, també, en aquest àmbit.