Per què perd valor l'euro?
L'evolució respon al dèbil creixement de l'eurozona i la política monetària de Draghi
El 22 de gener passat, el president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, anunciava l'ampliació del programa de compra d'actius a partir del març i fins al setembre del 2016 a un ritme de 60.000 euros per mes. La decisió anava precedida de dues baixades de tipus, la primera el juny i la segona el setembre del 2014, que van deixar el preu del diner en mínims històrics: 0,05%. En definitiva, Draghi ha posat tota la carn a la graella per impulsar l'economia i elevar la inflació, que ara és negativa: -0,6% el gener. “El que fa Draghi és posar en marxa la màquina de fer bitllets per estimular el creixement”, explica Joan Miquel Piqué, professor d'economia d'EADA Business School.
De fet, és el tipus d'actuació de manual de política monetària que la Reserva Federal dels Estats Units (Fed) aplica des de fa anys i gràcies a la qual l'economia dels EUA ha aconseguit créixer -un 2,4% el 2014- en un context en què l'economia mundial viu una certa apatia. Precisament, la Fed es prepara per retirar progressivament part dels estímuls financers i ja es parla d'una pujada de tipus. Altres bancs centrals, del Canadà, Austràlia, Suïssa o dels països nòrdics, també han mogut fitxa contribuint a la volatilitat de les monedes, fins al punt que alguns experts han parlat de guerra de divises. A tot això cal sumar-hi la pèrdua de valor del ruble com a conseqüència de la crisi econòmica a Rússia, l'abaratiment del petroli i les sancions d'Europa. A la Costa Daurada són plenament conscients d'aquesta davallada perquè per al turista rus Catalunya s'ha convertit en una destinació cara.
Disparitat.
El fet és que els bancs centrals regulen l'oferta i són els moviments de la demanda per resituar-se els que acaben determinant el tipus de canvi. En aquests moments el món està demanant dòlars i s'està desprenent dels euros, per això la cotització està caient. Aquests moviments tenen lloc en el mercat de divises, també anomenat Forex. S'estima que cada dia el comerç mundial de monedes mou 5,3 bilions de dòlars, una xifra enorme sobretot si es compara amb el PIB mundial, que és de 78 bilions l'any. Duarte Libano Monteiro, director d'Ebury Iberia, una firma especialitzada en transaccions de divises, reconeix que l'especulació és responsable d'una part de les dinàmiques d'aquest mercat, però assegura que la major part correspon al comerç de béns i serveis internacional i a les necessitats de les empreses cada cop més globalitzades. “Nosaltres treballem per a pimes i en els darrers cinc anys estan operant a mercats cada cop més llunyans, per la qual cosa s'ha disparat l'ús de serveis com el nostre que assegurem els riscos derivats de la volatilitat de les monedes”, explica.
Certament la volatilitat de les divises és un dels motius de més maldecaps entre les empreses que exporten. “La pime ha de dedicar-se a vendre i deixar de preocupar-se per aquest tema amb una assegurança”, diu Duarte Libano Monteiro. Ara bé, algunes de les empreses consultades respecte a això encara es mouen en els mercats internacionals sense assegurança. Potser la volatilitat actual les farà decidir-se. Aquestes empreses estan en aquests moments especulant sobre si la caiguda de l'euro continuarà els pròxims mesos. Però predir què farà el mercat no és gens fàcil.
Segons, l'índex Big Mac que elabora la revista The Economic basant-se en el preu de la famosa hamburguesa del MacDonald's en els diferents països del planeta, un canvi raonable seria 116,7 euros per dòlar.
Riscos.
Més exportacions que mai
Prop de 622.000 contenidors plens de productes per a l'exportació van sortir per Port de Barcelona el 2014. Es tracta de la xifra més gran mai registrada, i suposa un increment del 7% respecte a l'any anterior. “Aquest màxim històric confirma l'esforç del nostre teixit productiu per obrir-se a l'exterior i la competitivitat del port”, va dir el director general José Alberto Carbonell en la presentació de resultats el dia 18 passat. D'altra banda, la importació de contenidors ha tingut el creixement més important en set anys, d'un 12%.
Les dades s'emmarquen en un exercici en el qual tots els fluxos de càrrega han crescut. El tràfic total ho ha fet un 9% i s'ha situat en 46,3 tones; el de vehicles ha pujat un 6%; el de les carreteres del mar (short sea shipping) ho ha fet un 11%; el de sòlids a granel, un 9%; i el de líquids a granel, un 21%. Per contra, el flux de passatgers ha caigut un 5%, com a conseqüència del descens del nombre creueristes. Carbonell va atribuir aquest descens a decisions empresarials de fa dos anys que s'han corregit amb vista al 2015.
La conselleria d'Empresa i Ocupació també ha fet balanç del comerç exterior de Catalunya el 2014, que s'ha saldat amb unes exportacions per valor de 60.194 milions d'euros, xifra que suposa un nou rècord històric per quart any consecutiu, i un creixement del 3,1% respecte al 2013. Destaca el creixement de les vendes catalanes d'automòbils (6,8%), química (3,5%) i béns d'equipament (2,5%).
