opinió. President de Caixa Girona
Caixa Girona: present i futur
El passat 30 de juny es va produir el relleu dels òrgans de govern de Caixa Girona, tal com preveuen els seus estatuts i la legislació catalana de caixes d'estalvis. Es van renovar bona part dels 120 consellers de l'Assemblea General i dels 17 membres del Consell d'Administració.
Encara no han passat tres mesos des de la renovació i ja s'ha anunciat i aprovat pel Consell d'Administració l'inici d'un projecte de fusió de Caixa Girona, Caixa Manlleu, Caixa Sabadell i Caixa Terrassa. Fins avui, s'ha mantingut una intensa agenda de contactes amb totes les caixes catalanes per tal d'estudiar, analitzar i valorar totes les diferents alternatives possibles. Finalment, i amb el convenciment que era la millor de les alternatives de futur per a Caixa Girona, s'ha proposat i aprovat el projecte de fusió actual. Tot s'ha fet amb el rigor i discreció necessaris.
Caixa Girona és una entitat financera i, com a tal, té com a primera obligació vetllar per garantir la seva solvència. Com deia Joan Ribas fa uns dies, els dipòsits a Caixa Girona estaran més ben garantits i, en conseqüència, els crèdits de particulars i empreses podran ser més abundants i competitius.
L'essència del negoci financer és la confiança dels impositors en la solvència de l'entitat. En el cas de Caixa Girona, aquesta confiança es basa en la coneixença mútua que dóna la banca minorista i de proximitat.
La intermediació financera ben feta ha d'assegurar un marge suficient per obtenir beneficis. La grandesa de les caixes d'estalvis és que bona part dels beneficis reverteixen a la societat en forma de dividend social, a través de l'obra social. La resta de beneficis serviran per capitalitzar la mateixa caixa. Les caixes, com és sabut, no tenen accionistes privats que cobrin dividends.
De la bombolla a la crisi financera
Consolidada la presència d'Espanya a la Unió Europea i coincidint amb l'euro com a moneda única, s'inicia un període d'estabilitat financera que amb la disminució progressiva dels tipus d'interès i l'allargament dels terminis de retorn dels préstecs hipotecaris, creen una il·lusió financera que propicia el creixement espectacular del sector immobiliari. El fenomen a Espanya té una rellevància especial. La forta demanda d'habitatges provoca l'expansió del sector promotor immobiliari que necessita finançament de l'exterior. L'estalvi intern espanyol no era suficient per atendre la demanda de crèdit.
Tot plegat, una gran eufòria financera que, com passa sempre, s'acaba desinflant de cop. Comença als Estats Units, amb les anomenades hipoteques subprime. A l'inici del 2008 s'enfonsa Bear Stearns. Les hipotecàries Freddie Mac i Fannie Mae són nacionalitzades i al setembre fa fallida Lehman Brothers, un gegant entre els bancs americans. El pànic es desferma als bancs, ningú no es fia de ningú i desapareix el mercat interbancari. Una crisi de confiança entre bancs que ha provocat tensions desconegudes en els mercats financers.
La crisi inicial financera deriva en crisi econòmica i disminució de l'activitat econòmica.
Espanya, inicialment, va presentar una situació no tant dramàtica en el sector financer. El model de banca espanyol és més minorista que d'inversió, amb més coneixement de la clientela i per tant diversificat i de risc inferior i, d'altra banda, el Banc d'Espanya tenia establert un sistema de provisions preventives de caràcter anticíclic obligades pels bancs i caixes que han amortit les dificultats derivades de l'augment de la morositat.
Aquest 2009, el Banc d'Espanya promou el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària per reestructurar el sector financer (FROB). El FROB no són diners a fons perdut per a entitats amb dificultats, sinó que són ajudes en forma de préstecs, a retornar en 5 anys, a tipus d'interès de mercat i destinades a entitats solvents, per facilitar els processos de reestructuració que augmenti l'eficiència de les entitats per via de les economies d'escala. Naturalment, la devolució dels fons aportats pel FROB no disminueix els beneficis previsibles en els propers anys. No afecten el compte de resultats. Per la seva naturalesa i objectius, el FROB només s'atorga quan hi ha processos de fusió.
Projecte per a una caixa més solida
El projecte de fusió entre Caixa Girona, Caixa Manlleu, Caixa Sabadell i Caixa Terrassa obvia l'absorció que podia representar l'aliança amb caixes molt més grans que Caixa Girona, i permet crear una entitat sòlida, de dimensió adequada als reptes del futur i eficient sobre la base dels valors de la territorialitat i de la proximitat lligada als seus orígens fundacionals. S'aconseguirà incrementar els resultats per efecte de les economies d'escala, millorarà la qualificació de les companyies de ràting i l'accés als mercats internacionals de capitals.
Aquest projecte de fusió de les quatre caixes comparteix uns principis fundacionals que es basen en:
La garantia de la vinculació territorial a les zones d'origen, mantenint la denominació de cadascuna de les caixes en el seu territori històric. La nova marca serà única en les zones d'expansió.
La representació de cada caixa en els òrgans de govern de la nova entitat serà proporcional a les principals magnituds de cadascuna.
Els serveis centrals es distribuiran entre les actuals seus corporatives.
Es minimitzen els ajustaments de plantilles que seran convinguts amb les representacions del personal, tenint present els orígens i vocació social, i la tradició participativa dels empleats en els òrgans de govern.
Es manté el model d'obra social actual, principi inspirador de les caixes, i s'assegura una distribució territorial gestionada amb autonomia per cadascuna de les quatre caixes en un 75% dels recursos totals destinats a l'obra social, i el 25% restant, de gestió conjunta.
El fet rellevant que el Banc d'Espanya, la Generalitat de Catalunya, així com la Unió Europea, autoritzin la fusió i, en conseqüència, l'aportació de recursos del FROB, dóna garantia de projecte solvent i sòlid que té per objectiu la millora de la competència i l'eficiència de la nova entitat.
En resum, les comarques gironines i les seves institucions més representatives no perden la seva caixa, sinó que tindran una altra caixa més sòlida, més eficient, més dimensionada i més adequada als nous escenaris econòmics per tal de continuar millorant la qualitat del servei financer al servei de les famílies, empreses i institucions, basada en la proximitat i la confiança mútua i s'assegura el retorn dels beneficis en forma d'obra social.
