Si té fills li donem feina

Vita­mi­nes rurals.

El con­sis­tori defensa que la gestió de l'alberg muni­ci­pal és una bona opor­tu­ni­tat de negoci perquè “ja estava en rodatge, no es neces­sita gaire inversió per tor­nar-lo a posar en marxa”.

Si l'opció de l'alberg no acaba de fer el pes, Prat de Comte també té d'altres alter­na­ti­ves per ofe­rir: “L'Ajun­ta­ment dis­posa d'una casa que és pro­pi­e­tat muni­ci­pal, és on anti­ga­ment vivia el metge del poble. Si ens ve algú amb una pro­posta per ges­ti­o­nar l'aiguar­dent que ela­bo­rem al muni­cipi estem dis­po­sats a posar un llo­guer molt econòmic d'aquest habi­tatge.” L'aiguar­dent de Prat de Comte és popu­lar en les con­tra­des del sud del país però “com que no ens hi podem dedi­car ple­na­ment, tot el que en tra­iem ara ho des­ti­nem a finançar la festa que fem cada any al poble”.

Una pro­posta de comer­ci­a­lit­zació més pro­fes­si­o­nal con­ven­ce­ria l'Ajun­ta­ment per cedir l'habi­tatge de titu­la­ri­tat muni­ci­pal a qui es vegi amb capa­ci­tat d'ende­gar el pro­jecte. L'alcalde és reti­cent a xifrar en què con­sis­teix exac­ta­ment un “llo­guer asse­qui­ble”, però asse­gura que en cap cas seria supe­rior a 200 euros al mes.

I encara més pro­pos­tes. “També tenim l'agro­bo­tiga muni­ci­pal que, alhora, és punt d'infor­mació del parc natu­ral. Ara la tenim tan­cada i si ve algú amb volun­tat de reo­brir-la l'escol­ta­rem amb molt d'interès.”

Malràs deta­lla: “Un sou no el podem pagar a ningú perquè no tenim recur­sos”, però sí que veu marge per “abai­xar impos­tos, apli­car moratòries i afa­vo­rir en tot el que sigui pos­si­ble perquè qui vin­gui trobi la manera de gua­nyar-se la vida i que­dar-se aquí a viure”.

L'ope­ració Cap­tació de veïns ha arren­cat amb bon peu i caldrà fer un procés de selecció, perquè diu: “Ens ha tru­cat gent d'arreu dient que hi estan interes­sats i en un sol dia, dijous, vam rebre 2.000 cor­reus.”

“Aquest és un poble amb pos­si­bi­li­tats”, diuen a Prat de Comte.