Economia

Patrimoni industrial en runes

Destacades empreses de la demarcació que han fet fallida en els últims deu anys es mantenen tancades i algunes en un estat deplorable després de ser objecte de robatoris perquè ningú se'n fa càrrec

Cada cas és diferent, però el procés judicial sempre és llarg

Com si hi acabés de passar un tifó. Aquesta és la sensació que transmet el que queda de l'antiga Cotec, una empresa d'11.500 metres quadrats dedicada a la fabricació de portes i finestres de PVC que va tancar el juliol del 2010, quan encara hi quedaven una cinquantena de treballadors. Objecte d'incomptables robatoris –de finestres, de planxes, de bigues de ferro...–, l'estructura s'aguanta pels pèls i, fins i tot, un lladre hi va morir electrocutat a finals del 2012.

Aquesta és una de les imatges més impactants de les conseqüències d'aquests anys de crisi i de com, arreu del territori, ha modificat el paisatge industrial. Cotec era una de les 4.712 empreses del sector de la construcció que hi havia a la demarcació de Girona a finals del 2009. Una quantitat que, a finals del 2014, se situava en 3.143, segons dades de la Diputació de Girona. Un 33% menys.

Què se n'ha fet, del patrimoni físic d'aquestes empreses que han desaparegut? Ha passat a noves mans i ara s'hi du a terme nova activitat o tot el que conté és runa?

“Era la nau més gran que hi havia al municipi. L'Ajuntament, fa uns mesos, va adreçar al jutjat un comunicat per l'estat deplorable en què està”, explica l'alcaldessa de Riudellots de la Selva, Montserrat Roura, que afegeix que l'Ajuntament no hi té accés perquè és propietat privada, d'un banc.

“El problema és que actualment hi ha molta oferta d'empreses que es venen o que surten a subhasta i ningú hi està interessat”, explica l'advocada del departament jurídic de Pimec, Itziar Ruedas, que assenyala que, a més, la majoria de les empreses que fan fallida estan plenes de càrregues i, a això, cal afegir-hi el fet que quan es van comprar les naus tenien un cost molt alt i que ara aquest valor ha caigut. Per Josep Serra, secretari de la Federació d'Indústria de CCOO a les comarques gironines, un dels principals problemes és que, com que existeix un deute quan l'empresa tanca, s'han d'anar venent els actius i el procés judicial es pot allargar molt. Cada cas és diferent i el temps és un factor determinant, però, a més, els sindicats acusen les administracions de no exercir una política industrial clara que hagi ajudat les empreses.

L'Ajuntament de Riudellots no té clar a qui pertany actualment Cotec, una situació molt similar a la d'Aconda, a Flaçà. Per contra, hi ha el cas de les instal·lacions de Levi's a Bonmatí, que van tancar el 2004 i que l'any 2011, finalment, van passar a ser la seu d'una altra empresa, en aquest cas Gerió.

Misar, a Palol de Revardit; Filatures Dusol, a les Planes d'Hostoles; Frigorífics Garrotxa, a Sant Esteve d'en Bas, i Tybor, a Massanes, són altres exemples d'empreses que han passat a la història de les comarques gironines en els últims deu anys, però que les seves naus –o el que en queda– encara les recorden.

Estadística de tancaments

Més concursos de creditors cada any a la demarcació

L'any passat, un total de 119 empreses gironines van presentar concurs de creditors. Una quantitat inferior a la del 2013, quan n'hi va haver 148, però molt lluny de les 11 empreses que en van presentar fa deu anys. El 2008, quan es considera que ja havia començat la crisi, van ser 45 les empreses que van presentar concurs, i aquesta quantitat no ha parat de créixer des de llavors. A banda dels concursos de creditors, les dades recollides pel sistema d'informació socioeconòmica local de la Diputació de Girona, estimen que a finals del 2014 hi havia un total de 27.046 empreses a la demarcació, la majoria (20.865) incloses en el sector serveis. Un sector, per cert, que és superior ara que fa cinc anys, així com el sector de l'agricultura, amb un total de 377 empreses registrades el 2014 i 330 el 2009.

Cinc anys abans, el 2009, el nombre total d'empreses registrades a les comarques gironines era de 28.562, de manera que la caiguda en aquests cinc anys ha estat d'un 5,31% en el nombre d'empreses.

El sector paperer

Aconda, a Flaçà: sis anys abandonada

“El sector paperer gairebé ha desaparegut de les comarques gironines”, afirma la secretària general de la UGT a la demarcació, Dolors Bassa. N'és un exemple el cas d'Aconda, a Flaçà, que l'estiu del 2009 va tancar les portes i va deixar al carrer unes 200 persones. Immersa en un concurs de creditors des de feia mesos i en vista de la falta de liquiditat, l'empresa va tancar i així continua a hores d'ara malgrat l'intent fallit de comprar-la que després va fer un grup inversor. Aconda va tornar a sortir a concurs la primavera passada, però ningú s'hi va interessar, explica l'alcalde de Flaçà, Josep Perich. “El problema és que hi ha molta edificació, molta uralita, i per convertir-la en solar ja es necessiten entre dos i tres milions d'euros.” Segons l'alcalde, l'Ajuntament no hi pot fer res i l'única cosa que van aconseguir via jutjats és que se'n tapiés la porta. “No cobrem ni l'IBI ni res”, continua explicant Perich, que recorda que fins i tot van recórrer a la Generalitat per veure si hi podia fer alguna cosa. En números rodons, Aconda té entre 50.000 i 60.000 metres quadrats de sòl urbà i 50.000 metres quadrats més de sòl rústic. “Un sòl urbà que podria ser edificable, que algú hauria pogut comprar, però ara tampoc és bon moment per fer-ho”, diu l'alcalde.

Aconda, com Cotec, però sense arribar a aquest extrem, també ha estat objecte de nombrosos robatoris: s'han tallat les escales de ferro i les bigues també han desaparegut, i els marcs d'alumini, els muntants de les portes i altres objectes susceptibles de ser venuts van ser sostrets.

Aconda va tancar les portes el 2009, un any en què a la demarcació de Girona hi havia registrades 2.952 indústries. L'any passat, aquesta dada se situava en 2.661, una quantitat sensiblement superior a la del 2013, quan n'hi havia 2.651. Entre les empreses que es mantenen actualment en territori gironí, destaquen les del sector agroalimentari, sobretot les càrnies. Segons la líder de la UGT a la demarcació, però, no s'han d'oblidar les condicions de treball en aquest àmbit, en què, segons Bassa, hi ha molta temporalitat i precarietat.

El tèxtil va esclatar abans

Tybor, a Massanes: encara es negocia el seu futur

Si bé el tancament de la tèxtil Tybor, ubicada a Massanes, es remunta al setembre del 2004, encara avui no s'ha arribat a un acord definitiu sobre què es farà amb les instal·lacions abandonades. Segons explica l'alcalde d'aquesta població de la Selva, Joan Pou, a hores d'ara el consistori negocia amb l'actual propietari de la destrossada nau, també un banc, alguna solució per posar fi a l'estat de degradació en què es troba. Una situació que, com en els altres casos exposats, no ha estat exempta de robatoris i actes vandàlics. En aquests més de deu anys, les condicions en què es troba han causat la mort d'un home per l'ensorrament d'una part del sostre. Quan Tybor va tancar, va deixar 156 treballadors al carrer, veïns d'aquella població i d'altres municipis. El tancament de Tybor va estar precedit, tres mesos abans, pel de Levi Strauss & Co a Bonmatí, que va deixar sense feina 285 empleats. Aquestes instal·lacions, però, a diferència de les anteriors, van tenir millor sort quan el 2011 l'empresa Gerió hi va traslladar la seva producció.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.