Gran angular

Els altres àngels inversors

Oriol Roma­nes explica amb orgull com un assis­tent a unes jor­na­des sobre finançament per a soci­e­tats sobre l'eco­no­mia social i coo­pe­ra­tiva en les quals par­ti­ci­pava Acció Solidària Con­tra l'Atur, l'enti­tat que pre­si­deix, es va acos­tar al seu estand i els va dir “vosal­tres sí que sou àngels”, en referència a la cada cop més cone­guda figura dels àngels inver­sors -bus­si­ness angels, en anglès.

A ASCA també ho són, perquè es dedi­quen a donar préstecs a pro­jec­tes. La par­ti­cu­la­ri­tat és que són crèdits sense interes­sos i que només s'ator­guen a pro­jec­tes que tenen com a objec­tiu gene­rar ocu­pació. Així, aquesta fun­dació pri­vada con­ce­deix préstecs sense interes­sos per a la cre­ació i la con­so­li­dació de pro­jec­tes com ara les empre­ses i micro­em­pre­ses d'auto­o­cu­pació, les empre­ses d'inserció soci­o­la­bo­ral, els cen­tres espe­ci­als i els tallers ocu­pa­ci­o­nals, i les coo­pe­ra­ti­ves, fun­ca­ci­ons o asso­ci­a­ci­ons.

Segons Roman­ces, els bene­fi­ci­a­ris són col·lec­tius que no poden acce­dir a préstecs ban­ca­ris. El pre­si­dent de la fun­dació deixa clar que és indis­pen­sa­ble que es pre­senti un pla d'empresa, comp­ta­ble i finan­cer que demos­tri que el pro­jecte és via­ble. No es dema­nen avals, però sí una per­sona, bus­cat pel mateix bene­fi­ci­ari, que actuï com a garant. Aquesta figura no és impres­cin­di­ble, però sí reco­ma­na­ble, segons Roman­ces.

La majo­ria de les sol·lici­tuds arri­ben a través del web d'ASCA, però també n'hi ha que ho fan deri­va­des de con­sells comar­cals, Creu Roja, Seira -fun­dació que dóna suport finan­cer a les coo­pe­ra­ti­ves- i altres enti­tats del sec­tor. Els pro­jec­tes són ava­lu­ats per una taula d'asses­sors -14 per­so­nes voluntàries-, que nomena un tutor -hi ha per­so­nes espe­ci­a­lit­za­des en dife­rents sec­tors-, que acom­pa­nya els impul­sors de les ini­ci­a­ti­ves durant un període d'un mes per aca­bar de defi­nir el pro­jecte. Després torna a la taula d'asses­sors, que deter­mina si se li con­ce­deix el crèdit.

“Hi ha una neces­si­tat vis­ce­ral de gua­nyar-se la vida”, afirma Roman­ces per jus­ti­fi­car l'incre­ment de la demanda de crèdits. Tot i això, el 2014 s'ha reduït lleu­ge­ra­ment la quan­ti­tat con­ce­dida per la reducció de les sub­ven­ci­ons públi­ques. A més d'aquests préstecs, ASCA també dóna ajuts a pro­ces­sos d'inserció labo­ral i ajuts pun­tu­als per cobrir neces­si­tats vitals.

L'opció d'emprendre més enllà dels 50 anys

A Trini Garcia li agradava fer ganxet, teixir llana, la costura... I va assistir a una fira relacionada a l'Hospitalet de Llobregat. Allà va fer un curs d'emprenedoria en què va sentir a parlar per primer cop d'ASCA.

Llavors no tenia intenció de muntar un negoci propi, però, amb el pas del temps, quan va constatar la dificultat que li representava tornar a inserir-se en el mercat de treball després de perdre la seva darrera feina, es va decidir. I li va venir a la memòria el nom d'ASCA, es va posar en contacte amb ells i va seguir el procés fins que li van concedir un crèdit que li va permetre obrir la seva botiga a Alcover (Alt Camp).

“Va ser tot molt ràpid. Al juliol vaig presentar la sol·licitud i a l'octubre ja tenia la botiga oberta”, explica Garcia, que valora molt tant el suport com l'assessorament rebut d'ASCA i el tutor que la fundació li va assignar. A més de no haver de pagar interessos, Garcia remarca que les quotes de retorn del préstec que li han fixat són molt assequibles i adaptades al seu negoci, un fet que li ha donat oxigen en el moment de començar.

Aquesta dona, que s'ajustava a un dels perfils que ha crescut els últims anys, el d'aturat de llarga durada més gran de cinquanta anys, es mostra molt satisfeta de l'evolució del negoci que ha emprès els primers mesos. “Tinc molta feina. I els clients em diuen que calia una botiga com aquesta al poble”, comenta. Garcia dóna classes individualitzades de llana i ganxet a adults i a nens. Segons diu, des de l'octubre ha ensenyat a mig centenar de persones. “Ha tingut molt d'èxit. De vegades em sento desbordada”, assegura.

L'afició per la cervesa artesana feta negoci

Un dels quatre socis de la cooperativa Cornelia, nascuda a Cornellà de Llobregat, feia anys que elaborava cervesa artesana que distribuïa entre familiars i amics. Una afició que va ser l'embrió del projecte que ara dóna feina a tots quatre. Per posar-lo en marxa necessitaven finançament i, just quan s'estaven plantejant com aconseguir-lo, algú els va parlar d'ASCA. Es van posar en contacte amb la fundació i van rebre el seu suport. De fet, ni tan sols van provar de demanar finançament bancari.

Després d'un temps de maduració del projecte, el mes d'octubre del 2014 van iniciar la producció de la seva cervesa. Actualment hi treballen els quatre socis i, puntualment, tenen una persona de pràctiques. Produeixen 3.000 litres de cervesa artesana al mes i s'encarreguen ells mateixos de fer-ne la distribució, que, de moment, està molt centrada en comerços, bars i restaurants de Cornellà. Tot i això, estan començant a fer les primeres proves en establiments de Barcelona i altres municipis de l'àrea metropolitana. A més, participen en fires d'artesania i de pagès.

Segons Oriol Guitart, un dels socis, les perspectives són facturar entre 9.000 i 12.000 euros al mes perquè el projecte sigui viable. Això significa, diu, vendre uns 3.000 litres de cervesa cada mes. No estan lluny d'arribar-hi, ja que, en només uns mesos, han assolit unes vendes de 2.000 litres. “Pensàvem arribar-hi en un termini d'un any. I ens sembla un objectiu bastant factible”, reconeix Guitart.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia