El Priorat diu: “Benvinguts, passeu passeu”
La biennal Espai Priorat festeja experts internacionals per obrir nous mercats
Rojita Tiwari és de nacionalitat índia i es dedica a escriure sobre vins, licors i articles de luxe. És el que en diuen una prescriptora, perquè als seus escrits se'ls suposa una bona capacitat d'influència sobre el mercat oriental. “És cert que a l'Índia, de vi, només en beu la gent que té un alt poder adquisitiu, perquè les taxes sobre l'alcohol són altes, però és un mercat amb un potencial interessant. Actualment només són coneguts els vins francesos i els italians.” Amb la copa a la mà, confessa: “Ja m'han dit que al Priorat és impossible fer vi dolent.”
És una de la setantena de professionals internacionals del sector del vi, sommeliers, tastadors, periodistes i celleristes que estaven convidats a l'Espai Priorat. Noms de renom com l'exsommelier d'El Bulli Ferran Centelles o el tres estrelles Josep Roca, els crítics Andrés Proensa, Cristina Alcalá, Sarah Jane Evans, Tim Atkin i el columnista del diari britànic The Independent Anthony Rose, posaven galons a un esdeveniment que busca projectar els vins d'aquesta denominació d'origen catalana als mercats de fora de la Unió Europea. Durant tres dies, del 25 al 28 de maig, fins a trenta-dos cellers del Priorat van obrir les portes als entesos convidats que, vinguts de mig món, buscaven tastar els vins i, també, veure on creixen les vinyes i com es treballen.
De primera mà.
“El meu celler no el visitaran pas. Estic embotellant i no hi ha espai”, avisa Daphne, una advocada suïssa que està establerta al Priorat des de fa 25 anys i que treballa el seu exclusiu Clos Erasmus amb unes maneres molt artesanals. “Estic fent una producció de només tres mil ampolles.” La majoria ja les té venudes abans fins i tot d'enganxar-hi l'etiqueta i, gairebé totes, viatgen ben lluny.
De fet, del total de la producció anual de la DO Priorat, un 60% va a exportació. Tot i tenir mercats molt consolidats, bàsicament Suïssa, els Estats Units i Alemanya, es persegueix conquerir territoris que, en termes de negoci, ofereixin bones possibilitats. La mirada està posada al Japó, Corea i la Xina. Segons Toni Alcover, l'atractiu que té el vi per al mercat xinès s'ha disparat i, a tall d'exemple, destaca que “la Xina és el segon productor mundial de raïm i ja té sis denominacions d'origen reconegudes”. També genera moltes expectatives el mercat australià, “el consumidor mitjà té un alt nivell adquisitiu”, i el Canadà. “Sobretot la regió del Quebec, on la cultura del vi és altíssima”, detalla Alcover.