Empreses

Kemira inaugura una planta líder a Europa en reciclatge d'aigua

La companyia finlandesa es trasllada al parc químic de Bayer a Tarragona per guanyar eficàcia i sumar producció

Què podríem arribar a fer si tinguéssim unes condicions millors?
Ser a Tarragona
ens dóna una bona connexió amb
els nostres clients

Quan el 1990 va escla­tar la que es va conèixer com a guerra del Golf i una coa­lició de for­ces de les Naci­ons Uni­des i dels Estats Units van envair l'Iraq, la temença que es des­en­ca­denés un con­flicte bèl·lic a gran escala va fer dis­pa­rar les ven­des de màsca­res antigàs. Una de les empre­ses que lla­vors es van dedi­car a assor­tir la ingent demanda va ser Kemira, mul­ti­na­ci­o­nal fin­lan­desa del sec­tor de la química.

La com­pa­nyia s'ha aca­bat espe­ci­a­lit­zant en la pro­ducció de com­po­nents per al trac­ta­ment de les aigües i, en aquest sen­tit, la filial ibèrica ha posat en marxa al polígon de la Canonja una de les ins­tal·laci­ons més grans d'Europa per a la fabri­cació de pro­duc­tes químics que tenen com a destí el reci­clatge i trac­ta­ment de l'aigua.

El direc­tor gene­ral de la planta, Lluís Sabaté, posa de mani­fest que “l'ampli­ació ens per­met aug­men­tar la capa­ci­tat de pro­ducció, millo­rar tec­nològica­ment i també fer un pas enda­vant en segu­re­tat”. Kemira té una llarga història en el polígon petroquímic tar­ra­goní (vegeu la peça), però la inau­gu­ració de la nova base d'ope­ra­ci­ons és fruit d'un tras­llat al parc químic de Bayer. El canvi d'ubi­cació pretén fer més potent i eficaç el procés pro­duc­tiu.

La fàbrica tar­ra­go­nina de Bayer és la més gran de les cinc que té la mul­ti­na­ci­o­nal ale­ma­nya repar­ti­des per l'Estat espa­nyol, i la grandària del com­plex per­met donar cabuda a altres empre­ses del sec­tor que, en la majo­ria de casos, són cli­ents o proveïdors de Bayer. Con­cen­trant diver­ses uni­tats pro­duc­ti­ves dins del mateix parc químic, es redu­ei­xen els cos­tos i s'aug­menta la com­pe­ti­ti­vi­tat del con­junt. Kemira ha estat, fins ara, la dar­rera de sumar-se a la finca Bayer, un pas que abans ja havien fet Elix Poly­mers i Bertschi. “Repre­senta una millora tec­nològica, un aug­ment de la nos­tra capa­ci­tat i una reducció impor­tant de la pet­jada que dei­xem en el medi ambi­ent”, valora la com­pa­nyia.

Coa­gu­lants.

Lluís Sabaté va expli­car en l'acte d'inau­gu­ració de la nova uni­tat pro­duc­tiva que el paper que té Kemira en el trac­ta­ment de les aigües con­sis­teix en la fabri­cació d'uns ele­ments químics (coa­gu­lants) que, dis­solts en l'aigua, soli­di­fi­quen les impu­re­ses fins a con­ver­tir-les en un floc massís. D'aquesta manera, reti­rant els sòlids el poste­rior trac­ta­ment de l'aigua per reu­ti­lit­zar és més sen­zill perquè queda lliure de les impu­re­ses que n'obs­ta­cu­lit­za­rien el fil­tratge.

La planta de Kemira a Tar­ra­gona dis­posa també d'una uni­tat per a la fabri­cació d'agents d'enco­lat que són uti­lit­zats en la indústria del paper.

Inversió con­junta.

La posada en marxa de les seves noves ins­tal·laci­ons al sud d'Europa s'emmarca en un pla d'inversió de la com­pa­nyia fin­lan­desa que també ha com­por­tat l'acti­vació d'una fàbrica a Dor­ma­gen, al land ale­many de Rin del Nord-West­fa­lia. En total, es tracta d'una inversió de 40 mili­ons d'euros.

“Kemira acu­mula una llarga tra­jectòria a la regió de Tar­ra­gona a causa de la seva bona ubi­cació i les con­ne­xi­ons amb els cli­ents. La capa­ci­tat con­junta de la planta de Tar­ra­gona i la planta de Dor­ma­gen, també oberta recent­ment, és fona­men­tal per al man­te­ni­ment de la posició de lide­ratge de Kemira en el mer­cat del trac­ta­ment de l'aigua”, mani­fes­tava en la seva visita a la Canonja Jari Rosen­dal, pre­si­dent i direc­tor gene­ral de Kemira.

Durant l'acte d'inau­gu­ració de la nova planta, el pre­si­dent de l'Asso­ci­ació Empre­sa­rial Química de Tar­ra­gona (AEQT), Jesús Loma-Oso­rio, va mani­fes­tar-se d'acord amb la bona ubi­cació que suposa Tar­ra­gona per a les indústries químiques, però va aler­tar les admi­nis­tra­ci­ons de la neces­si­tat de tre­ba­llar perquè el petroquímic tar­ra­goní no perdi com­pe­ti­ti­vi­tat res­pecte d'altres ter­ri­to­ris amb els cos­tos més bai­xos, tant de mà d'obra com pel que fa a la fac­tura energètica.

El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Artur Mas, també va ser pre­sent en la tallada de cinta de Kemira i va des­ta­car els bons resul­tats que acon­se­gueix la indústria esta­blerta al país, tot i veure's pena­lit­zada sovint per “unes infra­es­truc­tu­res públi­ques infra­do­ta­des”. “En con­di­ci­ons no òpti­mes s'està fent una gran feina. Què podríem arri­bar a fer si tinguéssim unes con­di­ci­ons millors?” va llançar al vol el pre­si­dent. Per aquest motiu, el cap del govern va voler rei­vin­di­car de nou el cor­re­dor fer­ro­vi­ari del Medi­ter­rani tot i asse­nya­lar que l'espe­rança és dèbil perquè “n'hi ha que diuen que amb el que tenim ja ens espa­vi­lem”.

el detall

Llarga trajectòria

La inauguració oficial de la nova planta de Kemira arriba 48 anys després que Aliada Química engegués la seva producció al Port de Tarragona.Amb un capital inicial de 60 milions de pessetes, el maig del 1963 Aliada Química començava a posar les bases per convertir Tarragona
en un puntal de la indústria química al sud d'Europa.

La multinacional finlandesa Kemira va adquirir Aliada el 2004 per fundar Kemira Ibérica. El grup finlandès també té el 50,1% de les accions d'Aliada Portugal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia